Ahir, després d’un dia esgotador de feina ens vam trobar uns amic i vam parlar de present, passat i futur…Tots del gremi i per tant tots vam aprofitar per rajar d’alguns “cracks” de la professió…Entre els assistents J.D, J.S, V.S i un servidor…i mentre la petavem, un d’ells ens va obsequiar amb la seva obra d’art…i en un acte molt “tardà” vaig aconseguir fer-me amb la citada creació…
I ara, qui s’atreveix a aventurar-se i endevinar de què va anar la conversa? Alguna idea? tot és molt confús…
Algunes coses no canvien…
Com molts de vosaltres sabeu, aquest any repeteixo la meva experiència com a professor de “Journalism 2.0″ d’alumnes nord americans en conveni entre la Universitat de New Haven i la Pompeu Fabra. Alguna cosa us he explicat d’ells però segueixen sorprenent-me com el primer dia tot i ser collonuts… Segueixen parlant de la siesta i no entenen com pot ser que les botigues estiguin tancades els diumenges… Ells estan acostumats a anar a comprar qualsevol cosa quan ho necessiten; independentment de si és diumenge o de l’hora que sigui.
Però el meu darrer descobriment em va deixar clavat a la cadira… Era diumenge i estava repassant els blogs dels alumnes i llegint i prenent nota de cada nou post que havien afegit en els darrers dies, quan de sobte em trobo amb el d’una de les noies de classe. Segons explica, aquell cap de setmana havien de viatjar a Madrid quan de sobte un dels amics de la colla es va començar a trobar malament mentre els explicava a la resta que tenia molt mal de panxa.
En aquest punt jo em pregunto…què faríeu? Us donaré unes quantes opcions:
a) L’engegueu, agafeu les maletes i el truqueu un cop a Madrid.
b) L’envieu al metge per a que el vegi i li doni alguna substància per a superar aquella crisi…
c) Li dieu que ja se li passarà i us l’emporteu a Madrid esperant que no us xafi el viatge
d) Us connecteu a l’ordinador per a veure què pot tenir…
Doncs bé, com us podeu imaginar, la meva alumne va optar per la darrera de les opcions… diu que va entrar a la pàgina de “WebMD“, va especificar el tipus de mal que tenia i entre uns i altres li van diagnosticar una apendicitis…
Després d’aquella evidència van optar per seguir la segona de les opcions abans ofertes (anar al metge). El van enviar a l’hospital en metro i gairebé sense adonar-se’n el pobre noi estava al quiròfan… Això si, tant ella com les seves amigues sembla que van celebrar que un cop més aquella web tenia raó i encertava amb el diagnòstic… surrealista!
Després d’allò van decidir no marxar a Madrid i quedar-se fent-li companyia al seu amic… Tot plegat increïble.
ViscA Barcelona???. Barcelona és, cada vegada més, un aparador de luxe que s’ha de finançar amb l’ajut dels que l’hem de suportar dia a dia. Adoro la ciutat i m’encanta passar-hi hores però cada cop és fa més difícil viure-hi i especialment quan t’has de moure d’aquí cap allà. I ara no em refereixo al que passa amb una ciutat de broma com la nostre que s’inunda cada cop que cauen quatre gotes deixant algunes de les principals arteries de la ciutat totalment negades.
Des de fa un temps l’ajuntament de Barcelona i més concretament la regidoria de mobilitat és dedica a complicar-nos la vida a tots plegats. La persecució passa per tot tipus de mesures. Tenim una ciutat on aparcar de franc és una missió impossible; una zona blava abusiva, i una zona verda inútil en molts casos. Radars de velocitat per tot arreu, grues a munt i avall intentant complir amb la quantitat de cotxes que toquen i una guàrdia urbana que ja ni tan sols es baixa del seu vehicle per alliçonar als conductors que no es comporten de forma cívica. Les càmeres que porten amb ells o les que tenen instal·lades al vehicle els estalvien la feina i fan que la quantitat de sancions que posen per hora sigui molt superior a la d’abans. Ah, i no oblidem a uns senyors de groc, que tot i no ser del cos de la Guàrdia Urbana, cada dia tenen més potestat per a fotografiar qualsevol vehicle, sigui a la zona blava o fora d’ella, per enviar la imatge a la central mitjançant les seves PDA per a que un agent “de veritat” les signi com si hagués estat al lloc dels fets…
Però és que des de fa força mesos, sembla que l’ajuntament te clar que ara toca atacar les motos i treure’n profit. De fet, no fa gaire, a Francesc Narváez, regidor de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, se li va escapar a la sintonia de Catalunya Ràdio que ara tocava estudiar la possibilitat de crear unes àrees blaves i verdes per a les motos... I després què? Les bicis? No, no patiu…les bicis ja fa temps que estan controlades per un ajuntament que no els deixa respirar. És complicat fer servir una bici de propietat a Barcelona. Són molt pocs els espais adaptats per a lligar-la i en canvi, i com tots sabeu, són molts els dedicats al desastrós bicing. I en cas que lligueu la vostre bicicleta a una farola o a un arbre, prepareu-vos per la sanció… El que interessa és que feu servir el bicing que així es fa caixa…
Doncs bé, tot i que des de mobilitat van afanyar-se en desmentir aquelles declaracions de Narváez, la Guardia Urbana ja s’està posant les piles… El parc de motos que hi ha a la ciutat comtal és molt superior als espais destinats per a l’aparcament d’aquests vehicles, i és clar, la única manera d’afrontar aquesta manca de previsió passa per aparcar a moltes de les voreres de la ciutat i especialment en aquelles més amples per a molestar el mínim possible a la gent de la zona. Avui, sense anar més lluny, i després d’aparcar a la mitjana de Rambla Catalunya (espai d’una amplada de més de 10 metres), m’he trobat amb una simpàtica multa de 30€. Bé, en realitat jo no era l’únic… més de 50 motoristes s’hauran trobat avui amb aquest regal de l’ajuntament.
Mobilitat dirà el que vulgui, però després d’uns mesos de multes, el seu missatge serà el de sempre… “HEM HABILITAT UNES ZONES BLAVES/VERDES/ROSES ESPECIALS PER A LES MOTOS PERQUÈ A LA VORERA MOLESTEN I AIXI ELS VIANANTS NO HAURAN D’ESQUIVAR LES MOTOS MENTRE PASSEGEN”… El que traduït vindria a ser “HEM HABILITAT UNES ZONES ESPECIALS I DE PAGAMENT PER A LES MOTOS PERQUÈ N’HI HA TANTES A BARCELONA QUE SE’N POT TREURE MOLT DE PROFIT, I A MÉS TENIM UNA EXCUSA COLLONUDA PER A COLAR-VOS EL GOL; ELS VIANANTS”… (I si no em creieu llegiu aquesta notícia del passat març) I en menys de dos anys, no hi haurà una plaça d’aparcament per a motos gratuïta a la ciutat i tots haurem d’aparcar pagant o fent servir pàrquings per a motos… i si no, temps al temps…S’accepten apostes.
Avui, breu recomanació d’un dels meus alumnes de Journalism 2.0…el blog que fa per classe te molt a veure amb el realment l’emociona i l’estimula…l’ART! i el tio és bo, ho fa molt bé i te alguns quadres molt impactants…Aquí va la seva presentació, i l’ha batejat com: RATATAT (Her Vigilance): A Bohemia Production
La crisi econòmica, les darreres declaracions “públiques” de Josep LLuís Núñez, el Cas Millet i el Palau de la Música Catalana, el Cas Gürtel, el Palma Arena, l’Espionatge a Can Barça amb crítiques i contra crítiques contradictòries, Risto Mejide sonant per tot arreu com a possible finalista dels Premis Planeta (no guanyador)…Quan vam decantar-nos pel títol del programa (Tot és molt confús, a Catalunya Ràdio), mai no vam pensar que seriem tan fidels a la realitat. Ni tan sols a les realitats internes de l’equip i el programa que d’una forma més o menys provocada per tots acostumen a ser divertides i extremadament confuses…
Però després de 5 setmanes de programa, crec que en un percentatge elevat, fem el que ens havíem imaginat de partida; quan paríem el programa en aquelles llargues tardes de dijous, després d’haver arribat a les 5 del matí a la ràdio (o alguns abans) per a fer 5 hores de “El Matí de Catalunya Ràdio” a l’estiu. O en aquelles altres reunions més entretingudes de diumenge que començaven amb un dinar o directament amb el cafè i licors de després de l’àpat. Evidentment hi ha coses que encara hem d’anar perfilant, i espero que així sigui tota la temporada perquè això voldrà dir que seguim analitzant el que fem dia rere dia. Però tot i que costa, seguim engegant noves idees que es van gestar en aquelles trobades. La propera; EL CONFUSIONARI… Us imagineu de què es tracta? Alguna càbala?
D’aquí a molt pocs dies ho “descobrirem”, i ho dic en el sentit literal de la paraula…
Seguiré informant, però pels qui voleu seguir-nos aquí van algunes propostes:
No ocurre a menudo, tal vez en contadas ocasiones, pero hace unos días, mientras veía la televisión y cuando estaba a punto de apagarme en mi totalidad, una nueva cara apareció en la pantalla. Fue en La Sexta minutos después de las 12 de la noche… y al parecer, la cara en cuestión es la de Álvaro Carmona, un guionista de Buenafuente. Un compañero que, como hicieron otros tiempo atrás, en esta ocasión dejo la sombra de la redacción para ponerse delante de las cámaras con su guitarra y entonar unas inteligentes reflexiones…
(Probablemente lo que más vértigo le dio no fueron las críticas de la gente de casa, ni siquiera de su familia y amigos…probablemente lo que más le asustaba mientras salía al escenario era la reacción de sus compañeros de redacción…)
Ahir, mentre parlava i feia una cervesa amb un amic (Marc…cal repetir-ho!) me’n vaig adonar que fa massa que no parlo dels meus alumnes nord americans… Ho sento, però és que aquest any el temps no és tan dúctil com ho era l’any passat… El fet és que com sabeu, torno a donar classes de “Journalism 2.0″ a alumnes nord americans en conveni amb la Universitat de New Haven. I aquest “semester” les coses són diferents… Per a començar; no tinc 23 alumnes…en tinc 10… i suposo que com jo, us preguntareu…per què?…us ho respondré més endavant… A banda que siguin 10, són molt millors alumnes i treballen el doble que els que vaig tenir des del passat gener i fins a setmana santa. Per què us preguntareu de nou…jo tampoc no ho entenia… i a més, estan notablement millor preparats que els d’aleshores… tot i que en tenia alguns molt bons… Un cop més no s’entén el per què…us ho explicaré…
Al llarg de les primeres classes ens hem anat coneixent, els he avorrit una mica amb la primera part (més teòrica) sobre la Societat de la Informació i l’evolució del web 1.0 al 2.0…i com no, ha tornat a sortir el tema de la famosa “siesta”. Aquí he de dir que segueixen pensant com els del gener passat. Creuen que fem la siesta cada tarda de 13.30 a 16.00h…per què? doncs per què veuen les botigues tancades i per tant entenen que estem descansant… Al seu país això no deu passar; serà pels torns i més torns…
Ah, i una diferència més… volen sentir-se “locals”…no volen ser un turista més. Volen prendre bons arrossos i anar als llocs on anem nosaltres i això m’encanta… Molts dels altres ni se’n preocupaven…
El per què de tot plegat, com diria aquell, és que aquests passen del futbol… són bons estudiants i per tant no paren tanta atenció al futbol…Bé, aquesta és l’explicació oficial… Sona estrany, eh…doncs és així…!
Ah, per cert…i fent un apunt de la ràdio…d’aquí a no res començaré a pujar força contingut del que fem diàriament a “ràdio catalunya”…espero que us agradi! En cas que no, agrairé qualsevol recomanació o crítiques…tan dures com vulgueu! ^__^
Fa massa dies que penso en rascar uns minuts del meu dia a dia per tal d’escriure al meu blog… Com imagino que no acabo de distribuir bé el meu temps, no ho he aconseguit i per això, avui el temps el robarem de la nit… sempre és més fàcil així.
Bé, el fet és que avui hem acabat la segona setmana de la “temporada”. Dit així sona estrany i fins i tot absurd però ha estat una arrencada dura i alhora molt emocionant… Hem començat amb el nou programa; “Tot és molt Confús”, a Catalunya Ràdio, tots els migdies de 12.00 a 14.00h dirigit i presentat pel Pere Mas i sots dirigit/coordinat o el que sigui per un servidor… El Tot és molt confús és una criatura recent parida que encara necessita que la polim una mica però el que més m’agrada és que hem aconseguit fer un programa com ens el vam imaginar mentre l’anàvem definint. Això que sembla una tonteria és essencial . Sovint, a la nostre feina t’imagines un programa, unes seccions, un ritme o un tempos, que un cop executats no acaben de funcionar ni de sonar com ho feien mentre els imaginaves…
Bé, el fet és que ja són dues setmanes de confusió i n’estic encantat… Com deia, falta millorar alguns detalls i sobretot acabar de rodar les seccions, col·laboradors (tots genials) (Pau Riba, Empar Moliner, Àngel LLàcer, Montse Nebrera, Xavi Coral, Àlex Gorina, Bernat Dedéu, Marc Serena, Ricard Ustrell, Oriol Padròs, etc…) el propi equip (Pere Mas, Pep Ruiz, Pep Casanoves, Mariola Dinarès, Josep Maria Batista, Sandra Novillo, Sílvia Andrés i jo mateix), etc, però de moment, tot és collonut; la disposició de la gent, l’equip amb qui treballem, les crítiques i la bona sintonia amb la gent de la ràdio, etc…
A banda d’això, des de fa dues setmanes també he començat la temporada de les classes… Un any més torno a donar classes (en anglès) de “Journalism 2.0” a alumnes nord americans en un programa tipus Erasmus del Govern dels Estats Units. L’assignatura és fruit d’un conveni de la Universitat Pompeu Fabra amb la de New Haven… I quina diferència! Els alumnes d’aquest semestre no tenen res a veure amb els darrers que vaig tenir… Són igual d’atents i encantadors però estan molt més preparats… Us en posaré un exemple; molts dels de l’any passat no sabien quina publicació era TIME mentre que tots els d’aquest any la coneixien sobradament… Ara bé, els d’aquest any segueixen pensant que a casa nostre cada dia fem la famosa “siesta” de dues hores al migdia… Algú els hi pot explicar que això és molt antic i que ja ens agradaria?
Bé, sigui com sigui la temporada arrenca animada i encara s’animarà una mica més… A partir del proper 15 d’octubre 1 dia a la setmana donaré l’assignatura de “periodisme 2.0” als cursos que organitzen des de la productora Umbilical. Serà un curs 2.0 comprimit en 8 sessions de hora i mitja per alumnes d’aquí. Evidentment qui n’estigui interessat es pot informar AQUÍ….
En definitiva, que comencem el curs carregats de feina i encantat de fer-ho! Seguirem informant…
Ahir vam tancar una petita etapa. Concretament 7 setmanes d’un programa de ràdio que m’ha marcat d’una forma diferent. “El matí de Catalunya Ràdio” m’ha generat un seguit de sensacions que no experimentava des de feia força temps; un equip competent, un programa dinàmic i fresc, una resposta per part de la gent de la ràdio i dels oients més que positiva, i una forma de conduir un equip admirable. Sé que és lleig que ho digui jo, però hem fet una molt bona feina; hem aixecat molts dels temes que hem viscut al llarg de l’estiu i hem abordat el que passava en els “temps” idònis que marcava l’actualitat…En definitiva, que ha estic molt senzill coordinar un equip de professionals amb tant de criteri i ganes de treballar.
Ah, i fins i tot ens van fer una cançó que ha triomfat més que la de la cervesa…
Això sí, les darreres setmanes han estat especialment esgotadores. Ens aixecavem molt aviat per anar cap a la ràdio (en el meu cas cap a les 04,15h) i molts dies hem sortit passades les 20.00 del vespre després de reunir-nos per a preparar el nou programa dels migdies de Catalunya Ràdio. El procés de creació ha estat apassionant tot i que molts dies estavem totalment trinxats…de vegadades mentre despatxavem temes importants del matí ens venien temes importants al cap del nou programa, aguna tarda vam haver de reunir-nos als sofàs de direcció, sempre amb les facilitats que ens donava el nou director, Ramon Mateu, que en alguna ocasió fins i tot ens va oferir el sofà del seu despatx per fer una petita bacaineta per poder seguir treballant… El procés creatiu ha estat intens i a banda d’aquestes tardes i matinades, el Pere Mas, el Pep Ruiz i jo mateix hem fet trobades de diumenge; 2 a casa del Mas, una a casa meva i una altre a casa del Pep; sempre amb bons berenars, esmorzars, aperitius i algun gin-tònic…
Pere Mas, Pipo Serrano i Pep Ruiz
I ara ja només queda arrencar, pulir les petites coses que ens trobarem pel camí i intentar executar el programa que ens hem imaginat… I qualsevol crítica, consell o comentari serà molt ben rebut!
Ah, una última cosa; ja tenim pàgina al facebook “Tot és molt confus” i al twitter: @totesmoltconfus i evidentment també ens trobareu a la web de catradio…
I per a qui vulgui, aquí us deixo el Dossier de la Temporada d’hivern 2009-2010 de catradio!
A mediados de semana los periódicos del mundo se despertaban comparando esta imagen…
Y todos recordamos esta otra en la que nunca vimos quien había bajo la mesa o el sofá del despacho oval…
La grandeza de la política queda patente en estas imagenes, independientemente del color político de los mismos…
Sempre he pensat que lo de la zona blava/verda de Barcelona i per extensió dels pobles i ciutats de Catalunya, és una manera d’atracar al ciutadà d’una forma molt educada. I com els catalans som una mica aturadets i ens conformem amb qualsevol cosa, PAGUEM… (no crec que calgui posar exemples per a demostrar-ho…oi?).
Sense anar més lluny, a Vigo (Galícia), quan van decidir imposar la zona blava, els veïns d’aquesta ciutat d’esquenes al mar es van negar a pagar. Indignats, van decidir d’una forma conjunta, i gràcies al boca-orella no enriquir la casa consistorial. Evidentment l’ajuntament va començar multant però ben aviat va adonar-se’n de que allò no era viable… Les multes es van acabar i van desistir durant uns mesos. Malauradament poc després ho van tornar a provar i aquesta vegada amb èxit.
En aquest punt, caldria recordar que antigament pagavem una espècie d’impost que encara paguem però amb petites variacions. LLavors es deia “Impuesto de circulación y estacionamiento“. Però és clar, un bon dia algun llest de l’ajuntament va veure que això del “estacionamiento” també podia aportar molts diners a l’ajuntament, i així va desaparèixer lo de “estacionamiento” del títol de l’impost.
Sigui com sigui, lo de la zona blava és un robatori. Pagues tant com a un pàrquing privat però sense que ningú no ens vigili el cotxe. O crèieu que aquells senyorets/senyoretes de groc també el controlaven i mimaven??? Doncs bé, a banda del preu i de la manera de gestionar-se en funció de la zona de la ciutat o fins i tot del punt del territori on estiguin disposats, acostumen a generar una simpàtica confusió que deriva en dues possibles i estúpides actuacions;
Doncs bé, el passat divendres vaig caure en aquesta segona variant. En veure les maquines tancades a un costat del carrer vaig pensar que en aquella zona no es pagava (recordem que era agost, i que al llarg d’aquest més una petita part d’aquestes zones són de franc a la ciutat comtal). El fet és que quan vaig tornar al cotxe tenia un rebut de color groc que deia “Avís” i finalment deixava clar que l’avís estava acompanyat d’una denúncia.
Si algú creu que tot això de l’àrea verda/blava està ben regulat a Barcelona, que escolti aquesta secció que vaig fer fa unes setmanes al Matí de Catalunya Ràdio dins la secció que podeu sentir dilluns, dimecres i divendres cap a les 10.10h i que es diu “Baix Consum”…Ah! òbviament era sobre la Zona Blava/Verda de Barcelona.
La podeu trobar AQUÍ
Pels qui vulguin veure la nota de premsa (molt clarificadora) que em van enviar el passat 28 de juliol que no es perdi els dos documents d’aqui a baix…
El passat 4 gener de 2009 vaig engegar aquest blog i poc més de 8 mesos després he de celebrar que hem arribat a les 10.000 visites…són moltes visites i moltsde vosaltres per aquí i compartint amb mí reflexions de tota mena; temes periodístics, d’altres interns de la ràdio o la tele, altres de tecnologia/2.0, i alguns pensaments absurds…Bé, sigui com sigui, molt de vosaltres passeu per aquí molt sovint i us ho he d’agrair…així que ara que estem per sobre les 10.200 visites…anem a per les 20.000…
I aprofitant aquest punt, us demano crítiques, suggeriments o recomanacions sobre el blog, la temàtica, el disseny o el que vulgueu…n’estaré encantat!!
10.000 gràcies…
Pipo Serrano
Les darreres setmanes han estat carregades de molta feina. Concretament de feina doble… d’una banda al Matí de Catalunya Ràdio, i de l’altre preparant i pensant en el nou programa que arrencarem el proper dilluns 7 de setembre també a Ràdio Catalunya , però això sí…aquest cop de 12.00 a 14.00h del migdia…tornem a la vida normal! (estic convençut que això de matinar castiga més que 1 quilo diari de qualsevol droga dura..)
Sigui com sigui els darrers dies han estat aquells en que les emissores i teles pensaven en un nou nom per la seva criatura…i al voltant del meu entorn han sonat coses molt estranyes…
En alguns casos hem pensat en noms de tot tipus…nom+adjectiu, nom+nom, nom+referència a pere mas, noms absurds, noms sostenibles i ecològics, etc…però tant important és el nom? minoria absoluta, problemes domèstics, la segona hora, on vols anar a parar, això no toca, suc de coco, l’hora L, el Club, sense títol, sense títol sense número etc…
El programa del Coral i l’Espertac Peran de TV3 es dirà “Divendres”…tal com sona!I pel que fa a la Ràdio Catalunya, tot i el secretisme habitual, les noms ja estan posats…Al migdia us puc avançar que tot és molt confús, mentre que a les tardes la cosa és encara un secret…i pel que fa a altres nous programes…el de la nit! Pere escobar ha pensat també en un Club (sense Albert Om) i evidentment no de tarda sino més aviat de mitjanit…
però bé, sigui com sigui els noms oficials es coneixeran probablement a partir de dilluns…així que molt atenció…
Fa un parell de dies, pocs minuts abans de començar el programa de ràdio (El Matí de Catalunya Ràdio), el Pere Mas em va descobrir una peculiar contradicció que ell alhora havia observat gràcies al Joan Barril… Fa un temps, El Periódico de Catalunya va decidir canviar el títol de la seva secció de societat per una cosa més tova com és “Coses de la vida“. Temps després a La Vanguardia se’n van adonar i van decidir fer el mateix. La diferència és que com “Cosas de la vida” ja estava “agafat” a Can Godó van haver de pensar en un altre títol per a aquesta secció. Van decidir posar-li “TENDENCIAS“, nom aparentment molt cool i del s.XXI però no se’n van adonar que això podia comportar algunes estranyes situacions o contradiccions…
La de dilluns feia mal només de veure-la…
Estareu d’acord en que sona fatal que sigui tendència que un alpinista mori a la muntanya… Però és clar, coses com aquesta els hi poden passar cada dia…tot dependrà de l’actualitat de la jornada. Avui sense anar més lluny, era tendència que el cos humà sigui un dipòsit de contaminants… Massa confús tot plegat…
Sería absurdo no reconocer que, cuando hace un par de años, probé twitter por primera vez me pareció algo estúpido e incompresible… Sería absurdo también no reconocer que 6 meses después, cuando me volví a poner con algo más de ahínco, le encontré mucho más sentido. Había más españoles conectados y sobretodo entendí qué provecho podía obtener de una herramienta tan aparentemente simple… Seguir a gente que realmente nos interese, conocer el target y usar su lenguaje para llegar a buen puerto es imprescindible. Por si os puedo dar alguna idea de la gente a la que sigo lo veréis a través de http://twitter.com/piposerrano
Con los meses, muchas cosas han cambiado, mucha gente se ha añadido, mucha ha dejado Facebook por el camino, otros tantos han dejado de usar un lenguaje en twitter y otro en facebook creando rebotes sin más, otros trabajan en utilidades y buscadores de tweets, y sobretodo las empresas de publicidad y piratas varios se han dado cuenta del éxito de la herramienta. Y claro, cuando una cosa funciona algunos consideran que ese es el nuevo objetivo.
RESULTADO; dos caídas de twitter en muy pocos días, spam cada vez en mayor frecuencia e incluso virus a través de enlaces maliciosos que como siempre nos prometen grandes fotos, ofertas o novedades…todo muy atractivo a la par que peligroso. Así que lo único que os puedo recomendar, es que como siempre en la red, mucho criterio con lo que leemos, mucha precaución sobre los enlaces que pinchamos y un poquito de sentido común… Si de pronto nos sigue una chica con un nombre sexi, y con una foto aún más llamativa, sólo en 1 de 100 millones de posibilidades deberíamos pensar que nuestra foto de 1cm por 1 cm le ha impresionado tanto que quiere seguirnos hasta nuestra casa si hace falta. Además, si comprobamos de quien se trata veremos cosas peculiares…un único tweet publicado, muy poca antigüedad en twitter, pocos o ningún seguidor, etc…Seamos desconfiados y seguro que evitaremos riesgos extra… Ah, y en caso de pinchar el link que nos ofrecen, recordad todas las reglas de siempre y especialmente aquellas relacionadas con el phising (claves bancarias, etc) y muchas otras prácticas demasiado comunes en la red…
Por cierto, a través de twitter se suele descubrir a gente interesante con grandes sugerencias en cada uno de sus tweets. Mi último descubrimiento; @albertcuesta quien cada día recomienda una aplicación o utilidad de twitter, y que hace un par de días me sorprendía con esto:
Interesante web, la que descubrí gracias a Albert Cuesta y que se presenta de la siguiente forma:
Ah, y para los que se hayan quedado con la noticia recientemente publicada sobre los usos de twitter (“El 40% de los mensajes en Twitter son chorradas“), sólo deciros una cosa; ¿qué os esperabais? que todo el mundo aportaría información interesante y que hablaría de física cuántica o de filosofía presocrática??? Incluso quienes aportan información interesante, en ocasiones necesitan (y es muy recomendable) compartir con los demás cuánto estamos disfrutando de un día de playa o de un simple helado de pistacho!
Después de una semana intensa de trabajo a todos los niveles he llegado a una conclusión tras consumir muchas “noticias” de las de generalmente leemos en agosto; “El teléfono te puede matar…“. Es más, creo que los teléfonos deberían venir con una especie de mensaje como el que actualmente acompañan los paquetes de tabaco…
Y si no me creéis analizar la actualidad de la semana (Ahí va, ordenado cronológicamente);
PRINCIPIOS DE SEMANA: Un “iphone” le explota en la oreja a un joven.
Según cuentan la historia la vivió en primera persona un joven francés, quien después de oír unos extraños ruidos mientras hablaba, separó su terminal de apple unos 30 centímetros, y mientras lo observaba atentamente le estalló la pantalla dejando algunos de los cristales en su cara. Para los de “El Mundo” se confirma que no fue ETA. Y según los de Apple eso es imposible y le contestaron al chico que a pesar de que hubiera leído cosas parecidas en google, ahí también dicen que los extraterrestres existen.
AYER; JUEVES 13 DE AGOSTO: “Michael Jackson pudo morir a causa de una llamada de su médico…“
Según contaban diversas informaciones publicadas hoy, el Rey del Pop pudo morir a causa de una discusión de su médico personal. Contaban las diversas fuentes que tras sentirse mal, su médico le dio una serie de medicinas y justo después de ingerirlas, el médico en cuestión recibió una llamada al móvil (A continuación reproducimos la posible conversación telefónica:)
- MÉDICO: Que no cariño, que te juro que estoy en casa del cantante…
- MUJER PRINCIPAL: Ya…eso mismo me dijiste cuando te cogí con la rubia!!!
- MÉDICO: Que no coño! que ya te dije que no volvería a pasar, además aquello no fue lo que parecía; era una amiga a la que estaba consolando…
- MUJER: En la cama! desnudos? así la estabas consolando…???
Mientras tanto Michael intentaba llamar a su médico…
Cuando el médico en cuestión colgó y volvió a la habitación de su paciente se lo encontró tieso como un pajarito…FINAL DE LA HISTORIA…Ah, por cierto, fuentes cercanas del artista aún no deben dar crédito al hecho que desde que el autor de “thriller” murió está generando del orden de 1 millón de euros diarios.
HOY, VIERNES 14 DE AGOSTO: “Un avión y un helicóptero chocan sobre el río Hudson por culpa del controlador aéreo“
Dicho así no parece que ningún teléfono tenga la culpa, no? Pues bien, según cuentan acaban de suspender de empleo y sueldo puesto que dicen que podría haberse despistado sin ver que se avecinaba una colisión porque estaba atendiendo una llamada de la parienta…
Y por último: NOTICIA DE LA SEMANA; “Borja Thyssen deja a su mujer embaraza y su madre se entera por las revistas”
Verdad que en este caso no parece que el móvil haya tenido nada que ver…Pues no, pero no me negaréis que seguir leyendo estas historias es una tragedia del nivel de las demás…terrible.
Avui, mentre repassava el meu Google reader em trobava amb un post dels amics de “vertele” que posaven sobre la taula un tema que sempre ha despertat força morbo…”El rànquing dels sous a la televisió nord-americana“… i aquí us adjunto el que realment interessa:
(Ah!!! i per a qui ho dubti en general es parla d’aquest sou PER CAPÍTOL)
1. Charlie Sheen (Dos hombres y medio): 875.000 dólares por capítulo
2. Kiefer Sutherland (24): 550.000 dólares
3. Hugh Laurie (House): 400.000 dólares
4. Mariska Hargitay y Chris Meloni (Ley y orden): 400.000 dólares
5. Protagonistas Mujeres desesperadas: 400.000 dólares cada una
6. Actores doblaje de Los Simpson: 400.000 dólares
7. Zach Braff (Scrubs): 350.000 dólares
8. Tina Fey / Alec Baldwin (Rockefeller Plaza): 300.000 dólares cada uno
9. Marg Helgenberger (C.S.I. Las Vegas): 390.000 dólares
10. David Caruso (C.S.I. Miami): 375.000 dólares
11. Laurence Fishburne (C.S.I. Las Vegas): 375.000 dólares
12. Mark Harmon (Navy: Investigación Criminal): 325.000 dólares
13. Ellen Pompeo (Anatomía de Grey): 275.000 dólares
14. Julia Louis-Dreyfus (New Adventures of Old Christine): 275.000 dólares
15. Kyra Sedgwick (The Closer): 275.000 dólares
16. Patrick Dempsey (Anatomía de Grey): 250.000 dólares
17. Kate Walsh (Sin cita previa): 250.000 dólares
18. Calista Flockhart (Cinco Hermanos): 250.000 dólares
19. Tim Roth (Lie to Me): 250.000 dólares
20. Simon Baker (El Mentalista): 250.000 dólares
21. Denis Leary (Rescue Me): 250.000 dólares
22. Patricia Arquette (Médium): 225.000 dólares
23. Glenn Close (Damages): 200.000 dólares
24. Patricia Heaton (The Middle): 200.000 dólares
25. Tom Welling (Smallville): 175.000 dólares
26. Julian McMahon (Nip/Tuck): 175.000 dólares
27. Kelsey Grammer (Hank): 175.000 dólares
28. Sally Field (Cinco Hermanos): 150.000 dólares
29. LL Cool J y Chris O’Donnell (Navy): 150.000 dólares cada uno
30. Jennifer Love Hewitt (Entre fantasmas): 150.000 dólares
I ara penseu… o si voleu fem apostes… Què deuen cobrar els diferents actors espanyols per capítol i anant més enllà, Què cobren els presentadors més coneguts de la televisió/ràdio catalana o espanyola per programa o anualment??? Algú s’atreveix a començar amb les apostes??? Alguna pista???
Después de 2 semanas con el nuevo terminal de Nokia N97, creo que vale la pena hacer un parón y exponer una serie de reflexiones sobre este ordenador de bolsillo y destacar alguna de las sorpresas con las que me he topado hace días. Es cierto que desde que vi y jugué con este nuevo gadget en el pasado “GSMA Mobile World Congress”, tenía ganas de tenerlo entre mis manos y ponerlo a prueba y también es cierto que NO me ha decepcionado…
Para no hacerme pesado con un rollo demasiado largo vamos a analizar el nuevo terminal de Nokia con una serie de pros y contras que a mí me han llamado la atención… Y para no extenderme en la explicación, aquí tenéis las especificaciones técnicas para quien las quiera consultar ya que entiendo que a estas alturas ya se han hecho muchas reviews sobre lo más básico…Por otro lado, y de la misma manera doy por supuesto que hay una serie de cosas que no hace falta ni comentar…es decir, todo lo que ya tenían móviles de gama alta como el N95 también lo tiene este…Así pues, vamos con algunos detalles característicos únicamente de este terminal. Los analizamos con una serie de PROS y de CONTRAS:
Ah, por si alguien quiere ver el video de “demo” que Nokia muestra desde hace un tiempecito, ahí va:
En definitiva, de momento encantado con el N97 y con la cantidad de posibilidades que me ofrece… ¿Alguien da más? ¿Sugerencias?, ¿críticas? ¿Trucos?
Aquest passat divendres es publicava aquesta entrevista a “El Periòdico de Catalunya” on l’amic Mas explicava el projecte que compartim fins el proper 4 de setembre…i després, ja ho sabeu…”El Matí de Catalunya Ràdio…amb Manel Fuentes”. Però amb qui sigui és igual, no? No hem quedat que El Mati de Catradio està per sobre dels noms??? O no?
Ah, i després del 4 de setembre, per la meva part, i per a que quedi clar d’una vegada ho aclariré…NO, NO COMPARTIRÉ EL MATÍ DE CATRADIO amb el MANEL FUENTES…Consti que ho aclareixo únicament per la quantitat d’amics, “jefazos” de catradio i d’altres emissores/programes/etc…////, que m’ho heu preguntat en les darreres setmanes…si voleu saber on em podreu sentir “també LI heu de preguntar al Director…” i si no ja ho anirem descobrint… 
Per cert, amic Mas, potser no et vas expressar bé quan vas dir això de “l’hi ha de preguntar al director de l’emissora”…o això o el traductor de “El Periódico” no et va acabar d’entendre…però és clar, si vas ser això últim hem d’entendre que vau fer l’entrevista en castellà…eihm? ^_^
Aquest matí, molt aviat, i mentre llegia El Periódico de Catalunya m’he trobat aquest article…És difícil despertar a algú mentre llegeix la premsa a quarts de 5 del matí però cada cop més els polítics deixen caure globus sonda per veure si els catalans ens queixem i així posar a prova fins a on estem disposats a pagar…Aquí us el deixo esperant que algú inauguri un grup de facebook o que entre tots mostrem la nostre oposició d’una forma ben sonada…
Evidentment la oposició no s’ha fet esperar i ha aprofitat per a respondre a aquesta “declaració d’intencions”:
I tot i que des de regidoria de mobilitat llencin pilotes fora (avui he parlat amb ells) i diguin que això només va ser un comentari però que no està ni estudiat, ja fa temps que l’Ajuntament deixa anar aquest tema cada x temps…i si no que ens expliquin per què també van començar a construir pàrquings, gestionats per “BSM” (Barcelona Serveis Municipals) exclusius o amb zones específiques per l’aparcament de motos…
Comentarios recientes