Com pot ser que una pregunta tan simple com aquesta costi tan de contestar, i sobretot, com pot ser que fins i tot resulti tan difícil d’entendre?.

Doncs bé, des de fa 6 mesos intento obtenir-ne una resposta (acceptable) o simplement treure’n l’aigua clara…  La meva primera reacció va ser posar-ho en mans dels qui suposadament vetllen pels nostres interessos com a consumidors; l’Agència Catalana del Consum.

La seva primera resposta va ser la següent:

Com es pot observar, la meva pregunta en cap cas feia referencia a cap “RECLAMACIONS”… jo només preguntava pel telèfon “d’atenció al CLIENT”. Destaco això del “client” perquè se sobreentén que el client ja paga una quota per formar part d’un club o rebre els serveis d’una empresa. Jo concretament per formar part de la “família” de socis del RACC pago una quota d’uns 160€ anuals i per rebre els serveis de Securitas Direct en pago 44 al mes.

De la resposta de l’Agència Catalana de Consum en vaig demanar més detalls:

Pregunta que MAI no va rebre CAP resposta per part de Consum i que sí va ser resposta pel RACC aclarint que ells no són una ONG; cosa que els deu fer pensar que els socis sí que ho som.

I deuen pensar que ho som perquè en aquella ocasió jo no pretenia posar cap reclamació. Jo estava enmig d’un procés per contractar dues assegurances amb el RACC. Per a ser més curosos, estava intentant que en el contracte de l’assegurança hi reflectís el que m’havien ofert inicialment per telèfon i no el que hi figurava en el document. Consti que actualment també tinc contractades aquelles dues assegurances.

Però encara que no fos així i, posem per cas, que jo simplement volgués obtenir més informació com a client, o saber què estic pagant de quota, o a què tinc dret a canvi, el RACC m’obliga a passar per un únic telèfon, el 902.452.452. Un número dels considerats de TARIFICACIÓ ESPECIAL i que aconsegueix que, a banda dels meus 160€ anuals, sufragui aquest any, el seu servei telefònic ja que el que vaig pagar per aquelles trucades va pujar gairebé a 30€ més.

En rebre aquesta factura i després d’uns mesos intento tornar a saber com és possible que els clients d’un servei haguem de pagar per a que se’ns atengui telefònicament. Aquest cop però ho faig amb un tweet, molt més econòmic…

Malauradament, des de Consum de la generalitat triguen 5 dies a contestar tot i que amb una mica més de claredat i contundència que les anteriors:

El RACC, 24 hores després, respon el següent:

Pels qui no ho sàpiguen, TW fa referència a Tweet (missatge a través de Twitter). No crec que sigui necessari però caldria aclarir que a Espanya o Catalunya no tothom te un compte de twitter. Segons alguns estudis, al voltant d’un 10% dels habitants d’Espanya en tenen un. A més, curiosament no és el primer cop que em fan aquesta recomanació:

I suposo que per això des del RACC m’ofereixen una altra alternativa:

Bé, dit això, consulto la NORMATIVA al respecte, i lluny de la que m’assenyalava l’Agència Catalana de Consum, Eloi Font, advocat i especialista en dret i noves tecnologies (Dret Digital), em fa saber que el Real Decret 1/2007, de 16 de novembre, modificat per la Llei 3/2014, de 27 de març diu el següent:

Article 21
(…)

En caso de que el empresario ponga a disposición de los consumidores y usuarios una línea telefónica a efectos de comunicarse con él en relación con el contrato celebrado, el uso de tal línea no podrá suponer para el consumidor y usuario un coste superior a la tarifa básica, sin perjuicio del derecho de los proveedores de servicios de telecomunicaciones de cobrar por este tipo de llamadas. A tal efecto, se entiende por tarifa básica el coste ordinario de la llamada de que se trate, siempre que no incorpore un importe adicional en beneficio del empresario.

De la mateixa manera em fa saber que: “La Comissió Europea, en una guia publicada al Juny de 2014 sobre el consum a distància, preveu el següent”:

(…)

De acuerdo con la Guía de la Comisión Europea, para cumplir con este requisito el número de teléfono debería ser un número de teléfono estándar fijo (geográfico) o móvil al que no se le aplique ningún tipo de tarifa especial. Asimismo considera dentro del concepto de tarifa básica, las llamadas a números no geográficos, que los operadores de telecomunicaciones, normalmente incluyen en el coste de la tarifa plana y las llamadas a números, cuyo coste no sea superior al de una llamada a un número geográfico.

Per concloure, i independentment de les consideracions legals que des de Consum, o des del RACC en puguin fer, i que no dubto deuen tenir més que estudiades per a que agafar-se a qualsevol escletxa, insisteixo;

  • Pagant 160€ anuals de quota, i que per contractar algun nou servei o fer una consulta n’hagis de pagar 30€ més és un abús absolut i no s’entén com des de Consum (Catalunya, Espanya o Europa) no s’obliga a les entitats a oferir números gratuïts o com a mínim “geogràfics”, és a dir, locals, provincials o nacionals.
  • El Community Manager del RACC desconeix les normes mínimes de gestió de la comunicació, de la mateixa manera que considero, no deixa en bon lloc a l’empresa que representa.
  • El Community Manager de Securitas Direct és inexistent o no disposa de teclat. Tot i pagar anualment 528€ a Securitas Direct (més de 3 vegades l’import del RACC), aquesta empresa no disposa de número d’atenció al client gratuït i ni tan sols es dignen a contestar als tweets on se’ls fa una consulta tan simple com la que mostràvem a l’inici. Pitjor impossible.

Així doncs quedo a l’espera de rebre’n millor/més informació per part del RACC, de Securitas Direct o de l’Agència Catalana de Consum.

I per si també us sentiu enganyats i robats per aquestes empreses, sapigueu que els números 902 estan vinculats a números nacionals, cosa que vol dir que tot 902 te un número de tarificació normal vinculat. Si el voleu descobrir i estalviar-vos l’atracament no dubteu en buscar-lo. Jo no ho vaig fer i em va sortir massa car. Els trobareu en webs com aquesta: NO MÁS NÚMEROS 900

 

Con motivo de mi trabajo como docente en el “Máster de Periodismo de Bcn_NY” hace unos días, mantuvimos una agradable conversación con el compañero Sergi García sobre cómo ha cambiado el Periodismo con la irrupción de las redes sociales y los distintos servicios que nos acercan a nuestra “audiencia” o que los convierten a ellos en posibles generadores de información. Por si queréis leer la entrevista, aquí la dejo:

portada il3

Sin título-1

Sense poder donar encara gaire informació, el CCCB arrenca avui el Primer Fòrum Internacional sobre la Privacitat a Internet (ENTER_FORUM2014) i sobre com ens estan canviant les xarxes.

I és que el canvi és absolut i així ho intentaran plasmar alguns experts en aquestes jornades que s’allargaran des d’avui fins el proper dimecres 18. Privacitat, vigilància o intimitat semblen conceptes del passat i impossibles de conjugar en els temps que corren. Comprar o vendre sense la xarxa cada cop sembla més difícil, Informar-se sona impossible sense la força dels mitjans i fins i tot enamorar-se o trobar una parella es presenta de manera diferent.

D’això i de molt més es debatrà aquests dies al CCCB. I jo provaré de passar-hi algunes estones. Les conclusions, després.

De moment, us deixo el programa per si us interessa:

PROGRAMA “ENTER_FORUM2014″ – CATALÀ

PROGRAMA “ENTER_FORUM2014″ – CASTELLANO

 

Els periodistes que treballem a la ràdio tenim una cita amb les audiències 3 cops l’any. Mentre a la televisió cada matí podem saber com ho vam fer el dia anterior, a la ràdio aquesta “nota”, tendència o resultat només ens arriba 3 cops útils cada temporada. De fet, cada cop hi ha més dades que ajuden a saber com van les coses, però tot i això, sembla que les úniques que compten de debò són les dades de l’EGM.

En un moment en que les marques i publicistes busquen les xarxes per posar-hi els seus anuncis, a la ràdio la informació que els donem és ben poca. A través d’internet una marca pot saber a qui s’adreça amb exactitud, quin és el perfil del seu target, quanta gent rebrà el seu missatge i en definitiva quin és el retorn que obté per cada euro invertit. En realitat, cada cop hi ha més emissores que observen el comportament dels seus oients “on-line” per extreure’n una informació al minut que de la manera convencional els resultaria impossible.

DUES ANÈCDOTES:

* Emissora A, Catalunya: Les males llengües asseguren que una coneguda emissora de Catalunya s’ha inventat una espècie de “comptador” a temps real mitjançant el qual, els editors o presentadors dels programes poden observar el comportament dels seus oients on-line. Si el comptador baixa, poden interpretar que el nombre de persones que els estava escoltant, està perdent l’interès pel tema abordat i si puja que està agradant.

* Emissora B, Catalunya: Altres veus també asseguren que una altra coneguda emissora de Catalunya, a través del seu director, te acollonits als seus presentadors i editors. La directriu que els fa arribar els fa saber que es valorarà la renovació dels seus programes, no només pels resultats de l’EGM o del Baròmetre de Comunicació sinó també per la quantitat de seguidors que aconsegueixin incrementar a les xarxes socials de cada programa. 

Independentment de tot això, i com dèiem, al final, el que val és l’EGM. Així doncs analitzem els resultats d’aquesta darrera onada amb l’ajut dels propis afectats. Per a explicar-ho, he agafat els presentadors d’alguns dels principals programes de les dues principals emissores de Catalunya; RAC1 (766.000 oients) i Catalunya Ràdio (531.000 oients).

FRANJA HORÀRIA: MATÍ

El Món a Rac1” amb Jordi Basté: 546.000 oients

El Matí de Catalunya Ràdio” amb Mònica Terribas: 410.000 oients. 

FRANJA HORÀRIA: MIGDIA

La Competència” amb Òscar Andreu i Òscar Dalmau (RAC1): 228.000 oients.

La Segona Hora” amb Quim Morales (RAC1): 173.000 oients.

Els Optimistes” amb Àngel Llàcer i Manu Guix (Catalunya Ràdio): 63.000 oients. 

I per últim i per no només mostrar aquestes dues emissores de Catalunya, aquí va un recull d’algunes altres emissores espanyoles celebrant (o no) les seves notes.

 

 

En los Smartphones, la obsolescencia programada es el pan nuestro de cada día. Ahora bien, antes de abordar el porqué de mi afirmación, dejad que explique, para aquellos profanos en la materia, en qué consiste la Obsolescencia Programada. 

 

Según la Real Academia Española de la Lengua, la Obsolescencia es aquel término que se refiere a lo Obsolescente, y que describe como aquello “Que está volviéndose obsoleto, que está cayendo en desuso.” Y a esto únicamente habría que añadirle el hecho de programar dicho desuso.

En definitiva, que acostumbramos a hablar de “Obsolescencia Programada” [wiki] cuando nos referimos a aquellos productos que se estropean o dejan de cumplir con su fin por ser el mercado y sus fabricantes, quienes deciden en su elaboración, cuándo deben pasar a “mejor” vida…

Por si aún tenéis más curiosidad sobre este asunto, quizás deberías ver el documental que emitió Televisión Española hace ya algún tiempo:

Una vez abordado este asunto, muchos de vosotros pensaréis que lo que hoy quiero tratar aquí es como la tecnología en los smartphones evoluciona, dejando atrás a los que fueron considerados potentes terminales. Y de algún modo obviamente ese es uno de los temas.

Pero lo que me llama la atención desde hace algún tiempo tiene más que ver con esto otro:

 

Y esto no es algo que únicamente venga sucediendo con los dispositivos de Apple. Con Android sucede exactamente lo mismo. Y si no me creen, pregúntenle a cualquiera que tenga un Samsung Galaxy s3. La mayoría de sus propietarios probablemente explicaran que hasta hace un par de meses su móvil funcionaba rápido, sin reinicios, ni fallo alguno. Y qué ha pasado ahora? Pues que el móvil de un día para otro comenzó a ir muy lento y a quedarse sin batería en pocas horas.

Pues bien, el hecho es que uno de los principios elementales del la “web 2.0″ es ni más ni menos que la famosa “perpetual beta“. Es decir, que todo aquello que se produce y vende está “por terminar”. Dicho de otra manera que desde que adquirimos un smartphone y hasta que lo jubilamos habremos actualizado sus aplicaciones y su sistema operativo en muchísimas ocasiones.

Y la misma PERPETUAL BETA hace que los fabricantes y creadores de APP’s tengan en sus manos la capacidad de decidir si una APP debe pesar más o menos, exigir más o menos rendimiento al procesador o recurrir a Internet para las comprobaciones que su diseñador haya programado.

Y son esas mismas APP’s y sistemas operativos, los que, una vez adaptados a los dispositivos más nuevos y potentes provoquen en aquellos más veteranos un ahorcamiento irreversible. Y por si alguien tiene la tentación de no actualizar, mejor olvidamos esta opción puesto que los mismos “verdugos” harán que esas mismas app’s queden desactivadas si no se actualizan en un tiempo prudencial.

De ahí que los móviles de hoy en día no duren más de dos años. Pensad en lo que duraban aquellos de pantallas en blanco y negro, sin conexión a internet o muy limitada, y sin acceso a play stores o app stores.

Llámenle obsolescencia, llámenle virus, llámenle consumo…

vuelta cole1Com tots sabeu, avui dia 02 de setembre arrenca el curs escolar pel que fa a la majoria de mitjans de comunicació i dels seus “titulars”, que enguany s’han avançat una setmana a l’hora de posar-se a al capdavant dels micròfons i/o càmeres diverses…

Doncs bé, per a no ser menys, aquesta setmana jo també em reincorporo a la feina… Aquest divendres al programa de 8tvMigdia“, amb la Ruth Jiménez al capdavant, i la setmana vinent, al “Matí a 4 bandes” del Toni Marin a la sintonia de RNE4, i a la docència, com vinc fent en els darrers anys, amb les classes de “Journalism 2.0″ i les de “Social Media” amb alumnes Nord-americans.

matí a 4 bandes logo photo

 

 

 

 

 

 

A banda d’això, i per a no perdre detall, he posat al dia el meu canal de Youtube, actualitzant-lo tant com demanen els senyors de google, i posant-hi per exemple aquesta mena de tràiler  explicatiu que sembla que ara tots hem de posar per a que es reconegui el que allà (i de passada a la nostra vida) hi fem habitualment…  I com a tot bon tràiler, arriba el moment de la promoció, així que aquí el teniu…

PD. Per cert, de cara a aquest any prometo recuperar el ritme d’altres anys pel que fa a l’actualització d’aquest blog!

Com tots els dijous, i de fet fins fa tot just una estona, repassavem al programa Migdia de 8tv, algunes de les perles que ens havia deixat l’actualitat d’aquesta setmana… I a banda d’arrencar parlant del popular “escrache”, també vam abordar les estratègies d’alguns dels nostres polítics per passar les llargues estones parlamentàries… Bé, per si no sabeu de què us parlem, ens referim al fet que Patxi López fos enxampat intentant baixar-se el joc “The Croods” pel seu Ipad, o que alguns altres hagin aprofitat el wi-fi de les respectives cambres per jugar a l’Apalabrados, comprar roba interior o veure vídeos XXX…

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Però el millor de tot ha arribat a l’hora de repassar el recent discurs que  l’Alcaldessa de Madrid, Ana Botella va adreçar als membres del COI als qui els va intentar convèncer de la idoneïtat de celebrar els Jocs Olímpics de 2020 a la capital de l’Estat Espanyol… Esperem que el seu missatge arribés correctament a tots aquests professionals…

 Doncs bé, amb  l’ajut d’Andrew Funk, un home inquiet i responsable de EnglishMetas, hem intentat possitivar el missatge… després que la pobre Ana Botella hagi patit l’escarni de tothom, l’Andrew Funk l’ha volgut ajudar amb alguns consells per a evolucionar en futures posades en escena… De fet, per si no recordeu a l’Andrew, aquest americà ja li va fer una proposta a Mariano Rajoy, després de guanyar les eleccions… 

Doncs bé, ara li ha arribat el torn a Botella… I és que Ana, també tenim una oferta per a tu…

Sigui com sigui, i per si voleu saber com ha acabat tot plegat en el programa d’avui, en breu aquí us pujarem teniu el vídeo! 

Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.

Únete a otros 2.867 seguidores