Empreses com google celebraven ahir el dia mundial de la infància amb un dels seus clàssics Doodles. Nosaltres, a 8aldia, ho fèiem repassant algunes apps o serveis que poden ajudar a pares i fills a gestionar els diferents moments i/o necessitats, d’uns i dels altres. I tot i que parlem d’infància, la primera de les apps que vam repassar tenia més a veure amb aquella època en que els nens deixen de ser-ho i passen a èpoques on la temperatura corporal puja constantment així com les hormones es disparen de manera incontrolable. Sí, efectivament, em referia a l’adolescència… aquella meravellosa època en que, entre moltes altres coses, els adolescents demanen, dia sí i dia també, un telèfon mòbil. Doncs bé, BIGUUD és una app que pot ajudar a pares i a fills (tot i que ells encara no ho sàpiguen) a establir uns horaris d’ús de mòbil. I consti que no parlo únicament d’un pacte verbal… El que fa aquesta aplicació és bloquejar el mòbil de manera que els més petits només el puguin fer servir per trucar a qui haguem delimitat (pare, mare, avis, etc) i als números d’emergències.

L’únic que caldrà, és que el pare o responsable de l’adolescent estableixi a través de la seva aplicació (específica pels tutors) els dies i hores en què pot fer servir el mòbil i quan ha de bloquejar-se.

I a més, aquesta app està pensada per a que no es pugui modificar cap dels paràmetres establerts ja que la podem configurar a través de la web del servei i tota aquesta informació s’emmagatzemarà al servidor i no al mòbil.

Fins aquí el primer que vam recomanar. Ara bé, si el petit que cal controlar és una mica més jove, encara no pateix fogots o no te més cabell que els 4 mal caiguts del cap, ens cal una altra tipus de solució per vigilar que tot vagi bé. De fet, segur que tots els qui heu estat pares/mares heu sentit parlar o fet servir algun d’aquells monitors que es posen a l’habitació dels més petits per escoltar o veure des d’un altre punt de la casa, si el petit està dormint correctament o si s’ha despertat, etc… La maquineta en qüestió s’acostuma a assemblar a aquestes: 04-Monitor standard bebe

Doncs bé, per tots els qui en feu servir i us les heu d’emportar a tot arreu per tenir al més petit vigilat o pels qui no la necessiteu habitualment, però que puntualment us pot resultar d’utilitat, aquí va la següent recomanació… es tracta de Baby Monitor 3G, una APP  que a diferència de les que hi havia fins ara (un mòbil feia una trucada a l’altre mòbil quan el nadó es despertava), ens aporta les funcions complertes d’aquests monitors… És a dir, que podem veure i escoltar als més petits amb l’ajut d’una connexió 3G o wifi. I no només això, també ens ens podem adreçar a ells o posar-los una mica de música.

05-Baby Monitor 3GI ja per últim, i per a que no tot soni a control i vigilància, deixem que els petits facin el que els pertoca; jugar. I per a això, una de les APPS més premiades pel seu caràcter educatiu, però també per la informació que dona als pares és el joc Lily y los Animales.

07-Lily i la granja dels animals

Un joc on els petits (02-06 anys) poden aprendre jugant amb diferents tipus d’aventures, i els pares, a banda de gaudir i aprendre’n amb ells, poden veure els “analítics” amb el aprenentatge, creixement, punts forts i febles dels nostres fills. És a dir, una manera de jugar i saber quines àrees cal potenciar o reforçar. I tot això, dissenyat amb l’ajut d’un assessor de luxe: Cristobal Cobo

I per si voleu veure un dels seus vídeos:

I fins aquí les recomanacions de la setmana. I aquí, el vídeo del programa on vam parlar de tot plegat:

Tw Joan Jordi

Joan Jordi. Ell és el “culpable” que ara mateix sigui aquí. Tot i això, he de confessar que havia pensat en el que ell em va suggerir més d’una vegada però sempre m’havia fet un punt de mandra…  (No prometo actualitzar-ho cada setmana però ho intentarem!)

Sigui com sigui, a partir d’avui intentaré fer cinc cèntims de l’explicat cada setmana al programa “8aldia amb Josep Cuní” (8tv).

El tema d’ahir és especialment interessant i com apunto en el títol del post es tracta del que alguns han batejat com EMOTION ANALYTICS. Fins ara tots havíem sentit parlar (o no) del SENTIMENT ANALYTICS [wiki] (habitualment lligat al Big Data) però ahir vam abordar aquesta altra variant.

Per a que ens entenguem; algunes empreses com l’israeliana Beyond Verbal porten 18 anys treballant en l’anàlisi de les emocions a través de la veu. És a dir, en la capacitat de detectar si algú està irritat, se sent vulnerable o està segur de si mateix en tan sols 20 segons. Actualment, aquesta empresa se serveix d’una APP que analitza la parla durant 20 segons, com a mínim. L’aplicació en qüestió és diu MOODIES, està disponible en IOS i Android, i avalua com s’articula un discurs (to, ritme, pauses, rotunditat, etc), deixant de banda el “què” i l’idioma de l’interlocutor.

Moodies - portada

Segons Beyond Verbal, les utilitats  d’aquestes anàlisis són diverses però ells se centren en 2 possibles usos; l’estudi de possibles candidats per part dels departaments de Recursos Humans, i l’anàlisi de l’estat d’ànim dels clients que truquen a un telèfon d’atenció al client d’una empresa i passen primer per una màquina on han d’explicar el que els passa.

Per si voleu veure com funciona, a continuació podem veure la demostració que vam fer ahir al programa 8aldia, amb l’ajut de 3 personatges triats a l’atzar i que darrerament estan molt entretinguts; Alícia Sánchez Camacho, Artur Mas i Mariano Rajoy.

***PODEU TROBAR EL VÍDEO ORIGINAL AQUÍ

Per si us fa mandra veure com analitza a cadascun dels polítics, la raó del títol d’aquest post és aquesta:

Rajoy soledat

A banda d’això, i partint de la mateixa premisa, algunes empreses també fa temps que treballen en l’anàlisi del plor dels nadons. En aquest cas, i després d’estudiar el plor de molts petits han pogut concloure en quins casos i quins plors indiquen gana, son, necessitat de jugar, etc… és el cas de CRY TRANSLATOR.

CryTranslator - portada

I per últim, i desconec si amb tanta precisió, existeixen algunes APPS que se suposa que descodifiquen els lladrucs dels gossos… és el Cas de Bowlingual Dog Translator!

Bowlingual - portada

 

 

INBOX. Este el el nombre elegido por los señores de Mountain View para su nuevo producto al que muchos ven como el gestor de correo del futuro. Según Google, tiene como objetivo hacer que el correo electrónico sea más útil y que sea adapte mejor a las necesidades de cada usuario. Aún así, y aunque suene contradictorio, Alex Gawley, director de producto de Gmail y Inbox ha querido aclarar que: “inbox no es Gmail, y no está destinado a substituir su experiencia, POR AHORA“. Bien pues por ahora los evaluaremos como dos herramientas independientes que curiosamente tienen muchos aspectos en común, aunque no todos.

Pero qué es exactamente INBOX? Bien, aunque aparentemente es un nuevo gestor de nuestro gmail, cuando lo usamos por primera vez nos damos cuenta de que no pretende quedarse en el mail… Quiere ir más allá. Mis primeras sensaciones me recordaron a una mezcla de:

* Feed de twitter

* Una interfaz que me recuerda enormemente a Google+ (La culpa debe ser del “Material Design“)

* Una especie de Google Now

Aquí podéis ver a qué me refiero y decirme si os sugiere lo mismo que a mí…

 

Aun así, y a pesar de que Alex Gawley insista en que INBOX no es GMAIL ni lo quiere substituir llaman la atención un par de detalles:

* Sus declaraciones… “Creemos que esta es la bandeja de entrada diseñada para afrontar los problemas que veremos en los próximos 10 años” + “Esperamos que, a largo plazo, la mayoría de nuestros usuarios, utilicen INBOX“.

*  Que cada vez que abro mi cuenta de GMAIL desde el ordenador me aparezca una recomendación que me invita a pasar a INBOX…

header

 

Es decir que son servicios distintos, que no quieren pisarse puesto que uno no viene a substituir el otro pero ya que lo tengo activado mejor lo pruebo, no?

Ahora bien, ¿QUÉ ME OFRECE INBOX QUE NO ME OFREZCA GMAIL?

O dicho de otra manera; ¿Qué me ha gustado de INBOX?

* POSPONIENDO… modo ON!

Una de las opciones más interesantes de esta nueva aplicación es la opción que nos ofrece de posponer un mail para dentro de un rato, para la noche o para el día y la hora que queramos. Es decir, en lugar de marcar el mail, y tratar de recordar que tenemos pendiente a lo largo de la semana, INBOX nos ofrece la posibilidad de posponer su recepción hasta que lo decidamos. Si por algún motivo somos los típicos “neuras” que no podemos dejar de pensar en ese mail, siempre podemos recurrir a una carpeta de “MAILS POSPUESTOS” y avanzarnos a la fecha marcada.

* RECORDATORIOS

Cada vez somos más quienes no podemos vivir sin aplicaciones como “Evernote” o “Keep“. Aplicaciones que nos permiten crear nuestras notas o recordatorios. Bien pues INBOX nos ofrece que alguna de esas notas o “recordatorio” aparezca en la bandeja de entrada del mail para no olvidarnos y que resulte más accesible.

* INTERFAZ

aspecto-web

Aunque aquí únicamente debería poner lo que me gusta, debo decir que hay algunos detalles de la interfaz que no me acaban de convencer. Ahora bien, la simplicidad, limpieza y unidad de los nuevos servicios de Google me gusta y mucho. Para más info sobre esta unificación deberías informaros sobre MATERIAL DESIGN. Aun así, esa simplicidad y unificación me lleva a pensar que desde Google vuelven a tratar de integrar nuestro mail, inbox o  cualquiera de sus servicios en su página principal. Una página que podría estar anclada a Chrome y que incluiría nuestro perfil de Google+, mail, calendar, etc… Esto es sólo una percepción y podría ser errónea. Pero como es conocido, esta no sería la primera vez que tanto Google como Facebook quieren ganar la gran partida ofreciendo un servicio que integre sus elementos más sociales, con nuestro mail y nuestras necesidades básicas. Y conste que en ningún caso me refiero a las páginas personalizadas tipo “MyYahoo”, etc.

Munt Material Design

* PREVISUALIZACIÓN

Un aspecto que me resulta interesante y lo hace muy social (Twitter feed/Google+) es el hecho de que si nuestros mails vienen acompañados de archivos adjuntos, en su mayoría se mostraran debajo del texto del mail recibido facilitando mucho la gestión y visualización de los archivos adjuntos. AHORA BIEN, cuando un asunto se alarga e intercambiamos una veintena de mails con alguien, los archivos adjuntos quedan escondidos y cuesta una barbaridad encontrarlos. Por algún extraño motivo, Google ha eliminado el clásico símbolo del “clip” (al lado del nombre del mail) que nos ayudaba a  reconocer qué mails iban acompañados de archivos adjuntos… Para que me entendáis… Si en mi bandeja de entrada se me agrupan una docena de mails, como ocurre en la siguiente foto

adjunts1

Y quiero ver qué hay entre esa docena de mails, clicaré sobre el “12″ y ahí se me desplegarán los distintos mails. Pues bien, como veréis en la siguiente imagen, ninguno de esos mails aparece como portadores de archivos adjuntos. No aparecen así, a pesar de que el mail marcado en rojo contenía 6 PDF’s adjuntos…

adjunts2

* FILTROS

Otro de los temas dónde ha evolucionado INBOX es en el filtrado automático de los mails. Cómo recordaréis, uno de los últimos cambios “gordos” a los que nos sometió GMAIL fue el hecho de incorporar una especie de “bandejas” o filtros donde nuestro gestor de correo sitúa automáticamente lo que serían promociones, mails “sociales”, notificaciones, etc… Pues bien, con el nuevo INBOX, cada vez que recibimos uno de esos mails, nos aparecerá en la bandeja de entrada con una pequeña carpeta que mostrará que en realidad forma parte de uno de esos “grupos” que citábamos. La ventaja que le veo a este cambio radica en el hecho de que, con la configuración de Gmail, a menudo  tardábamos días en abrir el “cajón” de promociones, etc. y de esta manera aparecen en primer plano.

 

Y ahora sí, ¿QUÉ NO ME GUSTA DE INBOX Y PREFIERO EN GMAIL?

Antes de apuntar que no me gusta de INBOX y prefiero de GMAIL debo decir que la versión móvil/tablet de Gmail 5.0 (Lollipop) supera con creces las anteriores versiones. Aun así, lo que aquí destaco se refleja en todas las versiones.

* COMPLETADOS

Además de poder posponer los mails que decidamos, Inbox nos da la opción de decidir cuáles de nuestros mails consideramos “completados”. Se entiende que es una forma de limpiar la bandeja de entrada para que no se nos acumule demasiada información y así ir archivando todo aquello que consideramos cerrado. Aun así, estos mails no desaparecen ya que seguiremos teniendo una carpeta llamada “Completados”. Personalmente no entiendo ni me “tranquiliza” demasiado esta opción porque no le veo sentido a archivar los mails de esta manera;  si los  doy por acabados opto por eliminar y si no los quiero borrar por si las moscas opto por aquello que siempre me dijo “Gmail”… “usa el buscador y lo encontrarás”.

completados

*INTERFAZ

Como decía unos párrafos más arriba, la interfaz es muy limpia, pero a mí, personalmente, me resta usabilidad y capacidad de ver qué mails son nuevos y cuáles no. Considero que los nuevos correos no están suficientemente destacados/resaltados y corremos el riesgo de que se nos pasen por alto… Insisto, a mí me genera una cierta “inseguridad” no ver claramente qué elementos son nuevos o el hecho de no saber dónde está un determinado mail porque me cuestan de distinguir, pero puede que sea una apreciación personal.

*ETIQUETAS y FILTROS

- Probablemente esta sea una opción que muchos usuarios de GMAIL no usen. A pesar de ello, creo que somos muchos los que no podríamos vivir si ella. La posibilidad de filtrar y etiquetar los mail dependiendo de dónde sean, o de qué temática traten es una opción que facilita que, a simple vista, sepamos dónde está un determinado correo. Pues bien, si abrimos el mail desde INBOX, no hay manera de poder asignarle una etiqueta, detalle que bajo mi uso y punto de vista es terriblemente incómodo. Aquellos que fueron previamente etiquetados con Gmail (técnicamente) no pierden la etiqueta pero visualmente si. Además, si nos llega un nuevo mail, no hay forma de etiquetarlo como solíamos hacer.

ARCHIVOS ADJUNTOS no VISIBLES

Bien, creo que no es necesario alargarse en este tema puesto que ya lo hemos comentado en el apartado de “previsualización

 

En Conclusión, ME QUEDO con INBOX o con GMAIL?

Hoy por hoy, y teniendo en cuenta la importancia del mail en el día a día, me quedo sin duda con GMAIL. De hecho, creo que sería más sencillo incorporar las bondades de INBOX a GMAIL, adaptar el look de la web de GMAIL al más puro estilo “INBOX / GMAIL 5.0 / MATERIAL DESIGN” y olvidarnos de este otro servicio. Es decir incorporar a la solidez de GMAIL algunas de estas novedades de INBOX para hacerlo más ágil y rápido.

* Ahh por cierto, olvidaba decir que INBOX es un servicio que únicamente puede probarse si tenemos invitación, porque alguien nos la haya mandado o porque se la hayamos pedido a Google y nos la haya concedido. Y en ese sentido, debo decir que a pesar de que Google las ha ido repartiendo a cuenta gotas, algunas malas lenguas cuentan que en las próximas horas las entregas/invitaciones se podría acelerar generosamente.

 

 

 

Com pot ser que una pregunta tan simple com aquesta costi tan de contestar, i sobretot, com pot ser que fins i tot resulti tan difícil d’entendre?.

Doncs bé, des de fa 6 mesos intento obtenir-ne una resposta (acceptable) o simplement treure’n l’aigua clara…  La meva primera reacció va ser posar-ho en mans dels qui suposadament vetllen pels nostres interessos com a consumidors; l’Agència Catalana del Consum.

La seva primera resposta va ser la següent:

Com es pot observar, la meva pregunta en cap cas feia referencia a cap “RECLAMACIONS”… jo només preguntava pel telèfon “d’atenció al CLIENT”. Destaco això del “client” perquè se sobreentén que el client ja paga una quota per formar part d’un club o rebre els serveis d’una empresa. Jo concretament per formar part de la “família” de socis del RACC pago una quota d’uns 160€ anuals i per rebre els serveis de Securitas Direct en pago 44 al mes.

De la resposta de l’Agència Catalana de Consum en vaig demanar més detalls:

Pregunta que MAI no va rebre CAP resposta per part de Consum i que sí va ser resposta pel RACC aclarint que ells no són una ONG; cosa que els deu fer pensar que els socis sí que ho som.

I deuen pensar que ho som perquè en aquella ocasió jo no pretenia posar cap reclamació. Jo estava enmig d’un procés per contractar dues assegurances amb el RACC. Per a ser més curosos, estava intentant que en el contracte de l’assegurança hi reflectís el que m’havien ofert inicialment per telèfon i no el que hi figurava en el document. Consti que actualment també tinc contractades aquelles dues assegurances.

Però encara que no fos així i, posem per cas, que jo simplement volgués obtenir més informació com a client, o saber què estic pagant de quota, o a què tinc dret a canvi, el RACC m’obliga a passar per un únic telèfon, el 902.452.452. Un número dels considerats de TARIFICACIÓ ESPECIAL i que aconsegueix que, a banda dels meus 160€ anuals, sufragui aquest any, el seu servei telefònic ja que el que vaig pagar per aquelles trucades va pujar gairebé a 30€ més.

En rebre aquesta factura i després d’uns mesos intento tornar a saber com és possible que els clients d’un servei haguem de pagar per a que se’ns atengui telefònicament. Aquest cop però ho faig amb un tweet, molt més econòmic…

Malauradament, des de Consum de la generalitat triguen 5 dies a contestar tot i que amb una mica més de claredat i contundència que les anteriors:

El RACC, 24 hores després, respon el següent:

Pels qui no ho sàpiguen, TW fa referència a Tweet (missatge a través de Twitter). No crec que sigui necessari però caldria aclarir que a Espanya o Catalunya no tothom te un compte de twitter. Segons alguns estudis, al voltant d’un 10% dels habitants d’Espanya en tenen un. A més, curiosament no és el primer cop que em fan aquesta recomanació:

I suposo que per això des del RACC m’ofereixen una altra alternativa:

Bé, dit això, consulto la NORMATIVA al respecte, i lluny de la que m’assenyalava l’Agència Catalana de Consum, Eloi Font, advocat i especialista en dret i noves tecnologies (Dret Digital), em fa saber que el Real Decret 1/2007, de 16 de novembre, modificat per la Llei 3/2014, de 27 de març diu el següent:

Article 21
(…)

En caso de que el empresario ponga a disposición de los consumidores y usuarios una línea telefónica a efectos de comunicarse con él en relación con el contrato celebrado, el uso de tal línea no podrá suponer para el consumidor y usuario un coste superior a la tarifa básica, sin perjuicio del derecho de los proveedores de servicios de telecomunicaciones de cobrar por este tipo de llamadas. A tal efecto, se entiende por tarifa básica el coste ordinario de la llamada de que se trate, siempre que no incorpore un importe adicional en beneficio del empresario.

De la mateixa manera em fa saber que: “La Comissió Europea, en una guia publicada al Juny de 2014 sobre el consum a distància, preveu el següent”:

(…)

De acuerdo con la Guía de la Comisión Europea, para cumplir con este requisito el número de teléfono debería ser un número de teléfono estándar fijo (geográfico) o móvil al que no se le aplique ningún tipo de tarifa especial. Asimismo considera dentro del concepto de tarifa básica, las llamadas a números no geográficos, que los operadores de telecomunicaciones, normalmente incluyen en el coste de la tarifa plana y las llamadas a números, cuyo coste no sea superior al de una llamada a un número geográfico.

Per concloure, i independentment de les consideracions legals que des de Consum, o des del RACC en puguin fer, i que no dubto deuen tenir més que estudiades per a que agafar-se a qualsevol escletxa, insisteixo;

  • Pagant 160€ anuals de quota, i que per contractar algun nou servei o fer una consulta n’hagis de pagar 30€ més és un abús absolut i no s’entén com des de Consum (Catalunya, Espanya o Europa) no s’obliga a les entitats a oferir números gratuïts o com a mínim “geogràfics”, és a dir, locals, provincials o nacionals.
  • El Community Manager del RACC desconeix les normes mínimes de gestió de la comunicació, de la mateixa manera que considero, no deixa en bon lloc a l’empresa que representa.
  • El Community Manager de Securitas Direct és inexistent o no disposa de teclat. Tot i pagar anualment 528€ a Securitas Direct (més de 3 vegades l’import del RACC), aquesta empresa no disposa de número d’atenció al client gratuït i ni tan sols es dignen a contestar als tweets on se’ls fa una consulta tan simple com la que mostràvem a l’inici. Pitjor impossible.

Així doncs quedo a l’espera de rebre’n millor/més informació per part del RACC, de Securitas Direct o de l’Agència Catalana de Consum.

I per si també us sentiu enganyats i robats per aquestes empreses, sapigueu que els números 902 estan vinculats a números nacionals, cosa que vol dir que tot 902 te un número de tarificació normal vinculat. Si el voleu descobrir i estalviar-vos l’atracament no dubteu en buscar-lo. Jo no ho vaig fer i em va sortir massa car. Els trobareu en webs com aquesta: NO MÁS NÚMEROS 900

 

Con motivo de mi trabajo como docente en el “Máster de Periodismo de Bcn_NY” hace unos días, mantuvimos una agradable conversación con el compañero Sergi García sobre cómo ha cambiado el Periodismo con la irrupción de las redes sociales y los distintos servicios que nos acercan a nuestra “audiencia” o que los convierten a ellos en posibles generadores de información. Por si queréis leer la entrevista, aquí la dejo:

portada il3

Sin título-1

Sense poder donar encara gaire informació, el CCCB arrenca avui el Primer Fòrum Internacional sobre la Privacitat a Internet (ENTER_FORUM2014) i sobre com ens estan canviant les xarxes.

I és que el canvi és absolut i així ho intentaran plasmar alguns experts en aquestes jornades que s’allargaran des d’avui fins el proper dimecres 18. Privacitat, vigilància o intimitat semblen conceptes del passat i impossibles de conjugar en els temps que corren. Comprar o vendre sense la xarxa cada cop sembla més difícil, Informar-se sona impossible sense la força dels mitjans i fins i tot enamorar-se o trobar una parella es presenta de manera diferent.

D’això i de molt més es debatrà aquests dies al CCCB. I jo provaré de passar-hi algunes estones. Les conclusions, després.

De moment, us deixo el programa per si us interessa:

PROGRAMA “ENTER_FORUM2014″ – CATALÀ

PROGRAMA “ENTER_FORUM2014″ - CASTELLANO

 

Els periodistes que treballem a la ràdio tenim una cita amb les audiències 3 cops l’any. Mentre a la televisió cada matí podem saber com ho vam fer el dia anterior, a la ràdio aquesta “nota”, tendència o resultat només ens arriba 3 cops útils cada temporada. De fet, cada cop hi ha més dades que ajuden a saber com van les coses, però tot i això, sembla que les úniques que compten de debò són les dades de l’EGM.

En un moment en que les marques i publicistes busquen les xarxes per posar-hi els seus anuncis, a la ràdio la informació que els donem és ben poca. A través d’internet una marca pot saber a qui s’adreça amb exactitud, quin és el perfil del seu target, quanta gent rebrà el seu missatge i en definitiva quin és el retorn que obté per cada euro invertit. En realitat, cada cop hi ha més emissores que observen el comportament dels seus oients “on-line” per extreure’n una informació al minut que de la manera convencional els resultaria impossible.

DUES ANÈCDOTES:

* Emissora A, Catalunya: Les males llengües asseguren que una coneguda emissora de Catalunya s’ha inventat una espècie de “comptador” a temps real mitjançant el qual, els editors o presentadors dels programes poden observar el comportament dels seus oients on-line. Si el comptador baixa, poden interpretar que el nombre de persones que els estava escoltant, està perdent l’interès pel tema abordat i si puja que està agradant.

* Emissora B, Catalunya: Altres veus també asseguren que una altra coneguda emissora de Catalunya, a través del seu director, te acollonits als seus presentadors i editors. La directriu que els fa arribar els fa saber que es valorarà la renovació dels seus programes, no només pels resultats de l’EGM o del Baròmetre de Comunicació sinó també per la quantitat de seguidors que aconsegueixin incrementar a les xarxes socials de cada programa. 

Independentment de tot això, i com dèiem, al final, el que val és l’EGM. Així doncs analitzem els resultats d’aquesta darrera onada amb l’ajut dels propis afectats. Per a explicar-ho, he agafat els presentadors d’alguns dels principals programes de les dues principals emissores de Catalunya; RAC1 (766.000 oients) i Catalunya Ràdio (531.000 oients).

FRANJA HORÀRIA: MATÍ

El Món a Rac1” amb Jordi Basté: 546.000 oients

El Matí de Catalunya Ràdio” amb Mònica Terribas: 410.000 oients. 

FRANJA HORÀRIA: MIGDIA

La Competència” amb Òscar Andreu i Òscar Dalmau (RAC1): 228.000 oients.

La Segona Hora” amb Quim Morales (RAC1): 173.000 oients.

Els Optimistes” amb Àngel Llàcer i Manu Guix (Catalunya Ràdio): 63.000 oients. 

I per últim i per no només mostrar aquestes dues emissores de Catalunya, aquí va un recull d’algunes altres emissores espanyoles celebrant (o no) les seves notes.

 

Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.

Únete a otros 2.916 seguidores