I és clar, si a això afegim que queden 10 mesos per les presidencials dels EUA, la cosa es complica. Barack Obama, el primer president 2.0 del món sabia que donar suport a la famosa llei SOPA (Online Piracy Act) (+PIPA (Protect Ip Act )) li complicaria tremendament les coses i finalment el congrés nord americà decideix congelar la llei fins a que arribin a un acord. I és aquí on diuen les males llengües que tot es precipita. Alguns expliquen que la seqüència dels fets és la següent: Obama veta la SOPA, el Sr. SONY es rebota i li canta les quaranta, Obama s’acollona, i per acontentar a alguns ordena que s’actuï fent molt de soroll. Poc després, totes les portades dels diaris mundials anuncien el tancament de MEGAUPLOAD i les seves empreses, i la detenció del fundador (Mr. Dotcom) i els seus treballadors.

Per a qui no sàpiga de què anava això de MEGAUPLOAD l’explicació és senzilla: Megaupload és un servei a través del qual, els usuaris eren capaços de pujar arxius al seu “núvol particular” i compartir-los fàcilment… Per tant, megaupload també serveix per a que molts puguin gaudir dels arxius que han pujat els primers. Hi havia dues opcions per gaudir de Megaupload; de franc i òbviament amb algunes limitacions, o amb un compte PREMIUM, és a dir, pagant i per tant sense tantes limitacions i amb la possibilitat de compartir molt més i de descarregar molt més.

A priori, res del que es comparteix ha de ser il·legal, però a la pràctica, molts dels arxius que aquí s’hi dipositaven eren pel·lícules, música, etc.

Però la gran pregunta és: ¿Tancar megaupload aconseguirà aturar la pirateria a Internet? I la resposta és NO!. Sense dubte No… xo el Sr. Sony ja està més content, i el teatret (i posterior debat) ja està servit.

I a partir d’aquí amics neixen moltes altres preguntes:

• Què faran ara els que “pirates” per trobar les pel·lícules i la música? 

Fàcil… Tancar megaupload és intentar posar portes a internet. Tancar megaupload és (com deia Pau Garcia Milà) posar el dit en un colador però qui vulgui seguir baixant aquests continguts ho te fàcil… BITTORRENT… Un servei on tots i cadascun dels usuaris són un petit megaupload o servidor que comparteix, puja i baixa els arxius. I ara què… el amics de l’FBI  tancaran tots els ordinadors del món? Ànims… us caldrà temps…

• Qui se’n beneficia, a banda dels usuaris, de les descàrregues? 

Sense cap mena de dubte les operadores de telefonia, que cada cop han vist com més gent contractava tarifes planes i ampliava les seves demandes amb connexions d’alta velocitat…

• I què passa amb els usuaris “PREMIUM” de Megaupload? 

Doncs això em pregunto jo…que com a usuari premium de Megaupload, i després de pagar prop de 80€ per a dos anys, he vist com de cop, uns senyors des dels EUA, han tancat un servei, s’han emportat els meus arxius 100% legals i personals, tenen les meves dades personals, i encara espero que em tornin els diners que em pertoquen per l’any i mig que no he pogut gaudir. De debò que volem això? Doncs aprovem la SOPA… doncs deixem que qualsevol es quedi amb les nostres coses…

• LLAVORS, QUINA ÉS LA SOLUCIÓ A TOT PLEGAT? COM ES POT COMBATRE LA PIRATERIA?

 Doncs amb un NOU MODEL DE NEGOCI…Fent entendre a tothom que la pirateria només es pot combatre amb noves idees que sedueixin a l’espectador. No s’aconseguirà res amb prohibicions. Aquesta no és la solució…

I com és fa això? Senzill… posem per exemple NETFLIX…una corporació nord americana que ofereix serveis als EUA, Canadà, molts països de Llatinoamèrica, Anglaterra i Irlanda. I el servei consisteix en oferir lloguer de pel·lícules i sèries a través de correu postal o de la connexió d’internet. En definitiva, paguem una espècie de tarifa plana al nostre videoclub (netflix) per veure les estrenes recent sortides del forn.

    I és que encara que ho féssim menys elaborat; si abans llogàvem una pel·lícula per 3€ i anàvem al videoclub, etc… qui no acceptaria ara que li deixessin una pel·lícula per 1,5€ tenint en compte que no s’ha de pagar el local, treballadors, impressions de CD’s i caràtules, etc… això sí, tot per internet…

Doncs bé, aquesta és la meva solució…pagar el preu d’un cafè per veure una pel·lícula sense interrupcions, amb bona qualitat i bon so…i qui ho vulgui encara millor, que vagi al Cinema que és l’espai millor dissenyat per gaudir al 100% de moltes pel·lícules. Ara bé, segur que com la meva proposta n’hi ha moltíssimes altres encara més vàlides i intel·ligents…però segur que si són intel·ligents no passen per tancar una web i creure que amb això arreglarem el món.

I ara sí, aquí teniu un simpàtic resum de les retallades elaborat pel diari EL MUNDO

Funcionarios

• Congelación del sueldo de los funcionarios y de la tasa de reposición de las plantillas, excepto para las Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado y para los Cuerpos de lucha contra el fraude de los Ministerios de Hacienda y Administraciones Públicas, y de Empleo y Seguridad Social.
• Incremento del horario laboral de los funcionarios, que pasa a 37,5 horas semanales en todo el territorio nacional. Se puede mantener el horario de 35 horas semanales con una reducción de salario proporcional.

Subvenciones y ayudas a I+D+i y desarrollo

• Reducción de la subvención a los partidos políticos, sindicatos y organizaciones empresariales en un 20%.
• Reducción de las subvenciones en I+D+i en 600 millones de euros.
• Reducción de las subvenciones de ayuda al desarrollo.

Recortes en RTVE y transporte

• Reducción del presupuesto de RTVE en 200 millones de euros.
• Reducción del presupuesto de RENFE en 200 millones de euros.
• Reducción en 400 millones de euros en préstamos participativos a los concesionarios de autopistas.
• Eliminación de la financiación de infraestructuras en compensación del cese de actividad de la minería del carbón.

Salarios y pensiones

• Mantenimiento del Salario Mínimo Interprofesional en 641 euros en 2012
• incremento en un 1% de las pensiones a partir del 1 de enero de 2012.

Ayudas a ciudadanos

• Aplazamiento hasta el 1 de enero de 2013 de la aplicación de la Ley de Dependencia para nuevos beneficiarios, manteniendo la cobertura a todos los actuales beneficiarios.
• No renovación de la Renta de Emancipación, manteniendo la cobertura actual, que afecta a 300.000 jóvenes.
• Aplazamiento hasta el 1 de enero de 2013 la ampliación del permiso de paternidad de dos a cuatro semanas.
• Se recupera la desgravación en el IRPF por adquisición de vivienda habitual en las mismas condiciones que existían hasta el 31 de diciembre de 2010. Esta medida se aplicará con carácter retroactivo desde enero de 2011.
• Se establece un IVA superreducido del 4 por 100 para la adquisición de primera vivienda a partir de 2012. Con esta medida se pretende ayudar a la reactivación del mercado de viviendas.

Que Espanya no està especialment ben situada entre els països que se’n surten, tampoc…

I que les retallades a Catalunya arriben dia rere dia “amb il·lusió” tampoc no és notícia… però que des de fa un temps es controla el paper de vàter que els nens fan servir a algunes escoles ja sorprèn una mica més… De fet, quan al “Tot és molt Confús” de Catalunya Ràdio ens en vam assabentar, ens vam sentir obligats a avisar-ne a tothom, i fins i tot a posar a prova una escola amb el contestador automàtic que des del govern podrien estar preparant… qui sap…

Per si no ho vau sentir, aquí en teniu un breu fragment…

Per a escoltar aquest o altres àudios sencers del programa, no dubteu en clicar AQUÍ

Trobareu altres àudios del programa i d’altres sorpreses al nou canal de Youtube del blog!

Després d’unes setmanes molt animades a la Casa Reial, el gendre de moda del Rei d’Espanya, Iñaki Urdangarín, es va confessar fa pocs dies passant per l’adreçador del “Tot és molt Confús” de Catalunya Ràdio...Ara que ja sabem que ell està “fins i tot indignat” per les filtracions de les activitats de la seva empresa Nóoos, i que el Monarca creu que NO sembla que hagi tingut una actitud exemplar, és imprescindible escoltar algunes de les seves declaracions…

Així que aquí les teniu:

Per a escoltar l’àudio sencer del programa, no dubteu en clicar AQUÍ

Trobareu altres àudios del programa i d’altres sorpreses al nou canal de Youtube del blog!

O como este otro… (Ambos vídeos interesados pero al fin y al cabo ciertos…)

Sea como fuere, aquí os dejo un par de esos maravillosos cuadros: El primero nos enseña “cómo hablar durante 2 horas sin decir nada” , un clásico vaya… (Por si no lo conocéis, la fórmula es simple: una frase de cada columna de forma ordenada, y vuelta a empezar)

O este otro: “Cómo hablar durante dos horas sobre blogs sin decir nada“…menos conocido pero cada vez más habitual…

La casualitat ha fet que, aquesta diferència sigui més evident que mai, ja que ahir 29 de novembre, van sortir les dades del “Baròmetre” relatives als mesos de setembre i octubre de 2011, i avui, dia 30, s’han publicat les de l’EGM.

Com no podia ser d’altra manera, i seguint la tradició iniciada en aquest bloc temps enrere, toca fer l’anàlisi dels guanyadors i perdedors, perdó i guanyadors de les dues principals emissores de Catalunya. I pels qui seguiu el blog, aquest anàlisi m’agrada fer-lo d’una manera diferent… amb l’ajut dels propis protagonistes. Per tant, analitzem les dades amb el número objectiu i amb la manera de celebrar-ho de cada presentador radiofònic. Per a l’anàlisi, com de costum, em centraré en la franja del matí, migdia i tarda.

Però abans d’escoltar les valoracions dels protagonistes sobre l’EGM, a continuació us deixo les dades que ahir publicava el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura:

I ara sí, el moment dels protagonistes:

BUSCO ESPAI AL NÚVOL…

Els altres pensareu que el núvol és espantós, i que si un dia peta ho perdrem absolutament tot… potser també teniu raó…Però  jo no vull simplement espai…el vull poder utilitzar d’una forma plena i transversal… vull una eina on poder apujar els meus vídeos, una eina on poder apujar els meus àudios i que alhora formin part del meu podcast o llista de subscripció de l’itunes o de qualsevol altre agregador de continguts, i el més important de tot, vull una eina que em doni certes garanties de futur [gairebé impossible] i amb un aspecte modern i actual. Fins ara feia servir el servei de Blip.Tv però ara estan canviant el seu canal, cosa que em fa plantejar si aquesta gent perdurarà en el temps?. També feia servir el “Soundcloud” però tot i que visualment és el més potent i simple, te unes limitacions (si no pagues) que són absurdes. I també faig servir “Ivoox“, i m’agrada, però em pregunto; perquè els players (reproductors) són tan terribles (especialment el senzill) i quan de temps aguantaran? Realment poden finançar aquesta eina o un bon dia, després d’haver pujat hores i hores d’àudio m’enviaran un simple e-mail per a dir-me que pleguen?

Podria garantir que “Youtube” perdurarà en el temps, es reconvertirà una i cent vegades (com ja està fent) i ens oferirà un videoclub fàcil i còmode d’utilitzar, o en el que els senyors de Google desitgin… però per què Google no adapta el “youtube” també a un canal d’àudios? Perquè no hi afegeix una petita funcionalitat d’entreteniment amb àudios, de podcasts o video-casts pels podcasters independents o per aquells que volen pujar el seu contingut sonor favorit?

Sé que ja hi ha serveis que t’ofereixen espai per a pujar els teus podcasts, però jo parlo d’una eina més oberta, més plural i més enfocada a l’entreteniment… I sobretot d’una eina única, que ens agradi, amb la que ens identifiquem, i que aglutini tota la informació que volem compartir i conservar. Al s.XXI la Imatge està per damunt de tot…d’acord, però per què no implementar-hi una petita funcionalitat per a fer-ho més complert?

Google te una xarxa social [encara que ells diguin que Google+] no ho és. Google treballa amb vídeos a través del “Youtube” i amb fotos a través de “Picasa”. També treballa amb documents a través del “Docs” i amb tantíssims altres serveis, però per què no oferir una eina amb aquestes característiques vinculada al Youtube? O se m’escapa alguna cosa? Alguna recomanació?

0.24 segons Google li escup el resultat… Cans, a Porriño, Galícia, i a més per casualitat se n’assabenta que allà cada any hi celebren un conegut festival de Cinema… El Festival de Cans, altrament conegut com “O festival de curtametraxes de Galicia”. Tot quadra, així que endavant amb el mapa que li han demanat. Pocs minuts després, la CNN parla del G-20 a Cannes…o potser a Cans…

Doncs bé, després d’aquesta simpàtica errada, al “Tot és Molt Confús” vam decidir ajudar als nostres companys periodistes a suportar una errada com aquesta… En definitiva parlem de la CNN, i la CNN no s’equivoca. Per això, creient-nos el que deien a la seva informació, vam aconseguir que durant uns minuts, la Cimera del G-20 se celebrés realment a Cans (Galícia) i no a Cannes (França). Aquí teniu l’àudio de com ha anat tot plegat:

Però que ningú no es confongui, la gran CNN no és l’única que s’equivoca, i si no mireu el convidat que van tenir a la BBC per a parlar de descarregues d’internet, etc…

Ells tampoc no van entendre res del que passava però el resum és senzill: taxista porta convidat als estudis de la BBC i la productora estressada – perquè van molt justos de temps – s’emporta el taxista a maquillatge en comptes d’endur-se el convidat i veritable expert… El final de la història us el podeu imaginar…

I tant parats van quedar a la cadena que poc després de la confusió van fer una peça informativa per a explicar el seu error o confusió malintencionada… Segons diuen segueixen sense entendre res…

Però per si encara no ha quedat clar de què va tot això, ells mateixos es defineixen així:

“TED is a nonprofit devoted to Ideas Worth Spreading. It started out (in 1984) as a conference bringing together people from three worlds: Technology, Entertainment, Design. Since then its scope has become ever broader. Along with two annual conferences — the TED Conference in Long Beach and Palm Springs each spring, and the TEDGlobal conference in Edinburgh UK each summer — TED includes the award-winning TEDTalks video site, the Open Translation Project and TED Conversations, the inspiring TED Fellows and TEDx programs, and the annual TED Prize.”

Doncs bé, darrerament se m’ha despertat la curiositat i he començat a deixar-me caure per aquest web… hi ha xerrades de tota mena, però avui m’he topat amb una que, tot i que podrien abordar els amics de “Bricolatge Emocional“, han encarregat a Graham Hill [Twitter], fundador de l’eco-blog TreeHugger (no confondre amb Graham Hill pilot) i que sona així de bé:

Ja el tenim a punt, acabat de sortir del forn! El nou spot del “Tot és molt Confús” de Catalunya Ràdio ja ha començat a deixar-se veure per les xarxes, i serà la propera setmana quan s’estreni a Tele3 (Tv3)…

Així que si el voleu veure en primícia, aquí va:

S’accepten crítiques! Això si, juro que això del bolígraf no estava preparat! és fruit de les moltes hores que vam passar fent l’imbècil mentre ens anaven gravant! I pel que fa a la gent que hi podeu veure, cal dir que tot i que no es vegi a tots els membres i membresses de l’equip amb claredat, en algun lloc de l’spot també trobareu la gran Sílvia Andrés [@Silviabruguera], la tecno-pràctica Mariola Dinarès [@HolaMariola], i el micronen Ricard Ustrell [@RicardUstrell]!

Per això, des del programa “Tot és molt Confús” ens vam voler imaginar com serien altres “converses” amb personatges com:

•  Jose Mourinho (Tècnic del Reial Madrid)  (CLICA PER ESCOLTAR)

• Salvador Dalí (CLICA PER ESCOLTAR)

• Carmen de Mairena (CLICA PER ESCOLTAR)

Ahir va ser l’expresident de Catalunya Jordi Pujol, qui, en un acte a Igualada, va parafrasejar la cançó “Jennifer” del grup “Els Catarres”…

I per si li voleu posar música, aquí teniu la cançó original dels Catarres!

Grans frases, gran arrencada?

Bé, sigui com sigui i tot i la confusió (La Confusió sempre és molt recomanable ) segur que alguna conclusió en traieu!

MATÍ:

El Matí de Catalunya Ràdio (430.000) (Catradio)

El Món a Rac1 (402.000) (Rac1)

MIGDIA:

Tot és Molt Confús (103.000) (Catradio)

Prèvia:

Agraïments:

La Competència (147.000) (Rac1)

La Segona Hora (110.000) (Rac1)

TARDA:

El Secret (76.000) (Catradio)

Versió Rac1 (163.000) (Rac1)

NIT:

El Cafè de la República (84.000) (Catradio)

La Nit a Rac1 (60.000) (Rac1)

Algun comentari???

Así acababa una de mis últimas clases de esta semana. Como siempre, dentro de las clases de Journalism 2.0 trato de hablar de otros conceptos como “politics 2.0″ o “marketing 2.0″, y la semana pasada llegamos a este último.

Discutíamos de Corporate Blogs i de Marketing cuando llegó el momento de hablar de este concepto… Fue entonces cuando les pregunté por algún producto o marca que cuadrara con esta definición… “APPLE!” respondieron rápidamente 3 ó 4 de ellos. Y obviamente no se equivocaban…

A las 17.00h de hoy ha salido a la venta el nuevo producto de moda de Apple. Como no, hablamos del IPAD2, y lo que he visto en Barcelona está muy por encima del “enganche” a la marca, que personalmente presuponía…El proceso es el siguiente:

Los IPAD-ictos esperan largas horas a la salida de este producto… algunos hablan de las 30 horas de espera del primero de la lista, etc. La realidad es que en la única tienda de Barcelona me cuenta que se hablaba de más de 1.000 personas esperando a que abrieran las puertas ocupando buena parte de la segunda planta del centro comercial LA MAQUINISTA. Todos esperaban ordenadamente a que les visitara alguien del personal de apple, para recibir una especie de ticket que les otorgaba un lugar seguro en la visita. Ticket que por cierto, me ha parecido ver que llevaba impreso el logo de la manzana como si se tratara de un holograma (para evitar copias traicioneras).

A 15 minutos de las 17.00h, cuando los nervios se palpaban por todo el centro, incluso para aquellos que, extrañados, no habían oído hablar de eso que parece un marco digital y hace de ordenador… la APPLE STORE ha levantado su persiana, dejando que todo el mundo viera el montaje de la tienda con honor al recién llegado. Y aquí es cuando uno se da cuenta que lo de esta gente no es normal… Este momento ha sido celebrado por todos. Y cuando digo todos, me refiero a absolutamente todos; clientes y trabajadores. Mientras los futuros poseedores de un IPAD miraban con los ojos como platos, más de 50 trabajadores vestidos con la clásica camiseta azul de Apple, hacían una fiesta dentro de la tienda, cantando y gritando consignas del estilo de: “Si, si, si…el IPAD ya está aquí” y haciendo la “ola” constantemente a todos los que, des de fuera, observábamos sin dar crédito, dudando si aquello era muy freak o muy impresionante…o las dos cosas!

Finalmente ha llegado la hora… 17.00h y los primeros compradores han empezado a entrar en la tienda, celebrando el paseíllo que los trabajadores les habían preparado.

Y al poco tiempo, ha llegado el primer comprador… un chaval joven, que feliz mostraba su IPAD a todos como si hubiera superado un  marca. Para ello ha pasado por varios procesos una vez dentro; Uno de los trabajadores le ha acompañado al mostrador del fondo de la tienda donde ha entregado su ticket, posteriormente le han ofrecido algunos accesorios, funda incluida, tras decidir qué quería, toca pagar.

Y tras soltar la simpática cantidad que cuesta una de estas joyas, su acompañante número 1 le pasa el relevo a un segundo e incluso tercer acompañante, quien le toma algún que otro dato y finalmente le lleva a una de las mesas donde abren el IPAD, y lo activan. A partir de ese momento, devuelve el IPAD a la caja, y esta a la bolsa y para casa… Es el turno del vendedor número 2, 3, 4, 5, 6, 7……………………..

Ah, y una cosa más, ni el comprador número 1 ni el número 100 saben que su IPAD aún será más deseado cuando trascienda que finalmente han llegado menos unidades  de IPAD2 a Europa de las previstas ya que el desastre por el que pasa Japón, también ha afectado a la producción de este nuevo juguete…

No cal dir que en Balaguer és el de la dreta...

Llistes Tontes. Així és com és diu la secció radiofònica que cada diumenge fa el David Balaguer a El Suplement de Catalunya Ràdio. A la web la defineixen així: “Tenim la mania de classificar les coses, d’ordenar-ho tot, de fer rànquings de les coses que més ens agraden… i les que menys! David Balaguer és un especialista d’això de les llistes. Cada setmana, ens en proposa una i, tot i que ell és molt intel·ligent, coneixent-lo, molts cops les llistes són una mica tontes.” Així que no seré jo qui afegeixi res més!

I avui, l’amic Balaguer ha decidit inclore’m en una d’aquestes llistes, amb més o menys criteri! Sigui com sigui, gràcies! Un plaer!

Ara bé, com deien a Pulp Fiction…

El fet és que el darrer dia de programa vam tenir l’oportunitat d’entrevistar Josep Cuní, i tot i que no estava previst, a pocs minuts d’arrencar l’entrevista es va produir una curiosa “topada” en antena entre Manel Fuentes i Josep Cuní…la voleu escoltar?

Si per contra preferiu escoltar l’entrevista sencera, aquí la teniu:

Gràcies Josep, un plaer culminar l’estiu amb tu!

Ara bé, no ens quedem amb el passat… A dia d’avui, seguim treballant amb el “Confús” de Catalunya Ràdio, i allà us hi epserem, cada dia de 12.00 a 14.00h!

Contents després dels 127 mil oients que ens reconeixia el darrer EGM, toca donar-li continuïtat al programa, pencar a l’estiu i fer-ho amb alguns continguts renovats i un equip enèrgic! Als col·laboradors i a l’equip de temporada els tocava un descans per a carregar les bateries!

En aquest vídeo podreu veure la peça que Tv3 va fer de la presentació de la temporada el passat 15 de juliol!

A continuació us passo l’explicació d’algunes de les seccions del programa que escoltareu si sintonitzeu Catalunya Ràdio de 12.00 a 14.00h de dilluns a divendres!

TOT ÉS MOLT CONFÚS – ESTIU 2010

El món, la vida, la feina, el moment actual… tot és molt confús. Per això cal un programa de ràdio que ens ajudi a aclarir-nos. De fet, mentre gestàvem aquest “radioshow”, mai no vam pensar que encertaríem tant amb el nom del programa. La confusió va en boca de polítics, economistes, periodistes, de la societat civil i fins i tot del mateix Barack Obama. Però, seriosament… encara hi ha algú que pensi que això s’esvairà en les pròximes setmanes? Nosaltres sabem que no, i per això, cada migdia, de 12.00 a 14.00 h, posarem el país en ordre… o no… Tot és molt confús! I amb en Pipo Serrano també!

Això sí, el nostre particular “radioshow” tindrà al llarg de les pròximes setmanes noves incorporacions… L’Àvia Remei ens il·lustrarà amb les seves peculiars “Tècniques de seducció”, el Francesc Miralles, guionista de “L’ofici de viure” i de “Bricolatge emocional”, ens ajudarà a meditar amb una secció feta a mida: “Bricolatge terrenal”! Qui sap, potser fins i tot convidem el Gaspar. La Laia Ferrer, reportera de fórmula 1 de TV3, ens explicarà com viatjar més plàcidament i com aconseguir tres seients a l’avió pel preu d’un o com gaudir d’una òpera de 200 euros per menys de cinc. El David Verdaguer ens acostarà als llocs més frescos del país. Repassarem “Catalunya des de l’aire” amb l’Àlex Gorina, i sabrem com s’han construït els grans comunicadors del panorama català. Ens endinsarem en l’univers de les tradicions amb “El Costumari Català” de la Liz, una nord-americana que viu i treballa a Catalunya des de fa només un any. A més, també descobrirem la nostra particular “deGeneració digital” amb en Jordi Sellas, i com perdre el temps davant l’ordinador amb l’ajuda de la Mariola Dinarès. Ah, i evidentment, mirarem de saber on para l’Àngel Llàcer, i fins i tot intentarem descobrir on s’amaga el Pere Mas durant les seves vacances… tot plegat, gràcies a l’ajuda del “verbívor” Pau Vidal i la seva “Auca del Sr. Pere”. Tot plegat, de 12.00 a 14.00 h a Catalunya Ràdio… si és que ja ho dèiem, tot és molt confús!

SECCIONS

• L’ENTREVISTA (cada dia de 12.25 a 13.00 h)

• CATALUNYA DES DE L’AIRE, amb l’ÀLEX GORINA (dimarts 13.15 h)

L’Àlex Gorina és un home de cinema, un home que coneix el món audiovisual millor que ningú. Però té un defecte: no té tele a casa. Per això li vam demanar que analitzés la televisió actual amb els seus ulls verges d’estranys xous i programes. Gairebé un any més tard, i després de guanyar-se l’odi de tots els companys a qui ha criticat, hem decidit donar-li un descans i oferir-li un visionat a l’antiga dels programes que van ser decisius perquè avui gaudim dels comunicadors del nostre país: “Tres pics i repicó”, “Vostè jutja”, “Filiprim” i molts d’altres passaran pel sedàs del nostre particular crític.

• AL PEU DE LA LLETRA, amb JOAN BOTTA (dilluns 13.30 h)

Després del cap de setmana, la reflexió és obligada. Per això hem demanat al Joan Botta que analitzi els diaris principals de la setmana i ens en desxifri els continguts més transcendents.

• LA UNITAT MÒBIL, amb DAVID VERDAGUER (dilluns 13.45 h)

David Verdaguer buscarà cada dilluns els llocs més frescos de Catalunya. Si no sabeu com suportar l’estiu, i necessiteu indrets amb encant, ell és el vostre home… I qui sap, si necessiteu un taxi en forma d’unitat mòbil de Catalunya Ràdio, ell us el podria subvencionar. O no som la ràdio pública de Catalunya?

• EL MICRO OCULT amb Ricard Ustrell (divendres 13.30 h)

Tot i que ho hem intentat, maletins inclosos, en Ricard Ustrell no vol descansar ni a l’estiu. I el pitjor de tot és que pretén continuar fent servir el seu micròfon ocult per demostrar les grandeses de la nostra societat.

• VIATGE A LA LLUNA, amb LAIA FERRER (dimarts 13.30 h)

Després de més de dos anys viatjant per tot el món, la Laia Ferrer ja ha recorregut tants quilòmetres com si hagués viatjat a la Lluna. A la fórmula 1, un esport carregat de glamur, luxes i on encara no han sentit parlar de la crisi, els reporters s’han de buscar la vida per gaudir dels millors plaers a preu de cost… És per això que amb la Laia descobrirem com viatjar més còmodes en classe turista, com evitar patir les simpàtiques cues de l’estiu, o com anar al teatre o a veure una òpera per menys de cinc euros… A vosaltres us han parlat de la crisi?

• DeGENERACIÓ DIGITAL, amb JORDI SELLAS (dimarts 13.45 h)

Si amb el cap de setmana arriba l’hora del “Generació digital”, els dimarts gaudirem de la “degeneració digital”. Això sí, ho farem amb el mateix Jordi Sellas. Ell ens ajudarà a redescobrir l’oci digital per als que no suporten la platja, i aprofundirem en això de les xarxes socials amb una subsecció batejada com a “2.0 per a inútils”.

• IMPACTES DIGITALS, amb MARIOLA DINARÈS (dimecres 13.15 h)

Esteu cansats de passar hores i hores davant l’ordinador treballant? Ja no sabeu com evitar que el vostre cap us vegi enganxats al Facebook? La Mariola Dinarès ens guiarà setmanalment a través del més absurd de la xarxa. Una secció de la qual no aprendreu res, però que, sens dubte, us ajudarà a suportar millor les altes temperatures i us entretindrà amb vídeos, cançons, virals, arxius i notícies per perdre el temps a la xarxa. Els Impactes Digitals més absurds i més impactants de la setmana.

• BRICOLATGE TERRENAL, amb FRANCESC MIRALLES (dimecres 13.30 h)

La felicitat, la parella ideal, la pau interior, les claus de la meditació i tants altres temes són objecte d’anàlisi de “L’ofici de viure” i del “Bricolatge emocional”, de TV3. Per això, cada dimecres gaudirem de la “cara B” del bricolatge emocional… això sí, el nostre serà més terrenal… Ho farem amb el guionista d’aquests espais, d’èxit, i qui sap si amb l’ajuda del mateix Gaspar Hernàndez.

• AGENDA SETMANAL, amb Gemma Tarragó i Alfons Gorina (dijous 13.15 h)

Els dijous arriba l’hora de l’agenda setmanal i les recomanacions confuses. Però quines creieu que acabareu triant…? Caldrà que espereu a sentir l’espai per entendre la disjuntiva que aquesta parella us crearà…

• TÈCNIQUES DE SEDUCCIÓ, amb L’ÀVIA REMEI (dijous 13.30 h)

Ens ha costat però ho hem aconseguit. Els dijous al migdia l’Àvia Remei abandonarà els fogons per il·lustrar-nos en l’apassionant món de la seducció. Un atractiu desconegut: la vostra sogra, el vostre cap o el president de la comunitat podrien ser els objectius perfectes. Però no us deixeu enganyar, aquesta no és una secció d’autoajuda. Això ho hem deixat per un altre dia.

• CONCURS CONFÚS (divendres 13.15 h)

Els divendres arriba l’hora de concursar i per això, tal com hem fet tot l’any, obrirem les portes del “Confús” als nostres oients. Dos de vosaltres us haureu d’enfrontar amb proves estranyes i puntuacions encara més surrealistes. Qui se n’anirà de cap de setmana? El guanyador o el perdedor? Tot és molt confús… Si hi voleu participar ja podeu escriure’ns a confus@catradio.cat

• EL COSTUMARI CATALÀ, amb la LIZ (dilluns 13.30 h)

Si parlem del costumari català indefectiblement ens ve al cap la figura de Joan Amades. Però després d’aquest estiu, les coses podrien canviar radicalment. La Liz, una nord-americana que viu i treballa a Catalunya des de fa un any, i que és èxit de visites al Youtube amb el seu vídeo “Me Speaking Catalan”, ens ajudarà a descobrir algunes de les tradicions més nostrades del país. Tot plegat, és clar, en català normatiu.

• L’AUCA DEL SR. PERE, amb PAU VIDAL (divendres 13.45 h)

Després de les cançons a mida, li ha arribat l’hora a la literatura. I per a això necessitem un home lúcid i que manegui les paraules com ningú. En Pau Vidal confegirà setmanalment l’auca del Sr. Pere, amb un peculiar protagonista: Pere Mas. Això sí, en Pau necessitarà l’ajuda dels oients per situar el Sr. Pere en algun punt confús de la geografia catalana o simplement per triar els seus acompanyants de viatge… Ens ajudeu?

I per si voleu consultar el DOSSIER de Catalunya Ràdio d’aquesta temporada d’estiu, cliqueu AQUÍ!

Els propers dies pujaré tots els programes que hem anat fent!