archivo

Archivos Mensuales: enero 2009

slumdog_millionaire

Siempre he dicho que cualquier cosa que no se pueda contar en menos de hora y media mejor dejarla correr…pues bien me equivocaba. Hace escasos minutos he visto la nominadísima “Slumdog Millionaire“, filme de Danny Boyle de aproximadamente 120 minutos y creo que esas dos horas eran más que necesarias y estaban bien justificadas. A pesar de las muchas críticas que has recibido la película  [también en Blip.tv] y de la defensa de los integrantes del equipo de Slumdog (=perro callejero) a mi me ha encantado. Lejos del trato dado a los niños o de las demás críticas, la película refleja a la perfección la lucha de unos pequeños, atrapados en un terrible mundo governado por unos pocos mafiosos, para salir adelante y vivir una vida digna. Cada uno de los terribles pasajes vividos por el pequeño Jamal (protagonista) junto con su sensibilidad para con cualquier expresión artística ayudan a Jamal a responder a cada una de las preguntas de un concurso televisivo que le puede hacer millonario…”Who wants to be a millionaire”. El  presentador del concurso, una especie de Carlos Sobera a lo hindi y sin unas cejas tan activas trata de jugar con las respuestas del pequeño pero él se guía por una intuición que no falla; Latika.

Recomendable, muy recomendable, y especialmente teniendo en cuenta la personal cercanía y sensibilidad para con cualquier tema relacionado con la India.

Para quien quiera un avance ahí va el trailer…

Anuncios

Barack Hussein Obama [web] [twitter][myspace], a pesar de que lo de Hussein se suela omitir, está a 2 días de entrar en la Casa Blanca. Con suegra, pero a dos días de entrar en la Casa Blanca. Pues bien, a tan sólo un dia de su entrada (mañana lunes 19), CUATRO ha programado a las 00.07h de la noche el documental “Muerte de un Presidente“. Basado en el género del “Falso Documental” con “Muerte de un Presidente” se vive cómo se movilizaría un país como Estados Unidos si su presidente George W. Bush hubiera sido asesinado; los gabinetes de crisis, su sucesor, etc. Dirigido por Gabriel Range, este ejercicio de política ficción fue premiado con un EMMY y un BAFTA, at least!   

death_of_a_president__dvd__large_

Ja de ple en el 2009, hi ha coses que em segueixen sorprenent. Em sap greu que una vegada més faci especial ressò dels abusos als que estem sotmesos els ciutadans sempre amb el beneplàcit dels governs, que tot i que volen fer-nos pensar que els nostres drets estan molt ben protegits em sorprenen constantment.

Parlem doncs del sector del TAXI, i més concretament del que paguem per a fer servir un “servei públic” que massa sovint no sembla si un servei ni massa públic. Però bé, avui no entrarem en les típiques batalletes del taxi…no parlarem de la temperatura que el taxista creu que serà la més idònia per a nosaltres o per a ells. Ni tampoc no parlarem del fet d’empapar-nos de les emissores de ràdio ni del volum que decideixen els seus conductors…

Ja que pel que sembla, un cop a dins no tenim tants drets, parlem del que paguem per aquest servei de LUXE. Perquè que ningú no ho oblidi…agafar un taxi avui dia és sense dubte un servei de LUXE. Vindria a ser com llogar un cotxe amb xofer per a fer un determinat recorregut.

Sigui com sigui, hem començat el 2009 amb una pujada de preus del 6,2%. I la majoria ens preguntem per aquesta apujada tenint en compte que fa pocs dies ens assabentàvem que des que va començar l’any 2008, els preus de la benzina i del gas-oil han baixat un 21.4 i 25,7% respectivament… No se suposa que des del diferents sindicats del Taxi sempre argumentaven que les pujades responien a l’alt preu del barril de cru??? Doncs bé, fa escassament dues setmanes vaig sentir una entrevista on un responsable del Sindicat del Taxi de Catalunya deia que aquesta pujada no tenia res a veure amb la baixada del preu del carburant. Explicava que aquesta baixada del preu es veurà reflectida en un abaratiment del preu dels taxis de Catalunya de cara al 2011…apostes? Jo des d’aquí m’animo a apostar a que al 2011 el preu dels taxis a Catalunya serà encara més prohibitiu.

A banda d’això, volia aturar-me un moment sobre la taula de preus dels Taxis de tota Espanya i més concretament de la de Catalunya publicada fa pocs dies pel Periódico de Catalunya:

preus-taxi 

Bé, doncs la història que més em crida l’atenció és la següent: Si tornant de viatge en avió, arribem tard de nit, quan ja no hi ha trens i decidim agafar un taxi per anar a casa haurem de tenir en compte que la baixada de bandera MÍNIMA és de 20€. A això cal afagir-li un PRIMER suplement de 3.10€ per recollir-nos a l’aeroport, un SEGON suplement de 2€ en cas que siguem en horari nocturn de divendres, dissabte, diumenge i festius. A més a més, pagarem un TERCER suplement d’aproximadament 1€ per maleta que portem i que superi unes mides ridícules. 

Bé, doncs la història que més em crida l’atenció és la següent: Si tornant de viatge en avió, arribem tard de nit, quan ja no hi ha trens i decidim agafar un taxi per anar a casa haurem de tenir en compte que la baixada de bandera MÍNIMA és de 20€. A això cal afegir-li un PRIMER suplement de 3.10€ per recollir-nos a l’aeroport, un SEGON suplement de 2€ en cas que siguem en horari nocturn de divendres, dissabte, diumenge i festius. A més a més, pagarem un TERCER suplement d’ aproximadament 1€ per maleta que portem i que superi unes mides ridícules. 

Així doncs, i ajustant el preu al màxim, si anem a un punt que no supera els 20 euros pagarem en total: 26.10€ (20+3.10+2+1 € per 1 maleta). I jo em pregunto…si ja paguem una baixada de bandera molt més cara pel fet de ser a un AEROPORT, per què ens cobren un suplement que porta aquest mateix nom??. Bé, imaginem que acceptem aquest plus de “l’aeroport”, però llavors per què ens cobren un altre euro per maleta que duem?? en qualsevol cas, què se suposa que cobreix la baixada de bandera de 20€ o aquest suplement que coneixem com “aeroport”?? que no se suposa que es freqüent que quan agafes un avió portes alguna bossa o maleta??

Un cop més, l’abús és evident i com si res… Ningú no es queixa i els nostres governant fan com si res…

Per què escriure aguna cosa quan de tant en tant resulta molt més interessant llegir i traslladar a la resta allò que tan t’ha agradat? avui m’ho estalvio… Ho farà el gran Joan Ollé per mi… (Font: El Periodico de Catalunya

11/12/2008 SET X SET
Mala estrella

JOAN OLLÉ
És famós: parla per la ràdio, surt per la tele, escriu als diaris, puja als escenaris, el fan sortir a les revistes i el conviden a les festes. Sembla assequible i atent: quan els fans l’aborden pel carrer, aixecant el polze, com volent dir: “Ei, que ets dels nostres”, ell, des de darrere de les seves ulleres de pasta, els torna un somriure obert d’estrella de rock que passa els seus millors moments. Té talent i és un exemple per als joves. Només té un defecte: tracta correctament els seus iguals, millor els seus superiors, però malament els més petits.
I ara mateix el veiem, enmig de molta gent, cridant com un energumen, deixant a l’altura de la merda una jove col.laboradora que, segons ha dit ell mateix, no té ni puta idea de res, és una inútil, un zero a l’esquerra. La noia intenta argumentar, però ell, que ha agafat empenta i se sent a gust en el seu paper, no escolta, només es va embalant exponencialment en la seva ferocitat davant de la fragilitat de la seva presa. Té públic, do de paraula i algú a qui fer molt de mal, ¿què més vol? I com més s’enfonsa la noia, més esmola el seu ganivet el carnisser. ¿Què deu estar pagant, ella? ¿No haver sucumbit als encants del personatge? ¿No riure-li totes i cada una de les seves gràcies com es mereix? ¿Haver-se cregut innocentment el seu bon rotllet, la seva falsa modèstia? ¿La quota que s’ha de satisfer per tenir línia directa amb Déu?
Al final de la seva actuació no hi va haver aplaudiments i va quedar suspesa a l’aire una boirina d’infinita tristesa. Com a les nits d’estiu, vam veure caure una estrella. Si no condueix a res semblant a la bondat, ¿per a què serveix la intel.ligència?

Deberíamos empezar una tanda de posts en los que denunciar la cantidad de abusos a los que somos sometidos los usuarios por parte de todo tipo de empresas… Cada vez más los servicios se pagan a precio de oro, pero lo peor no es eso. El abuso radica en que una vez aceptas todas las condiciones te empiezan a sangrar por todas partes sin previo aviso y como si la cosa fuera de lo más normal…
Hablemos hoy de la gran estafa de CLICKAIR. Una empresa que supuestamente nace como la segunda marca de Iberia. Anunciada constantemente como empresa de “bajo coste” (otro día hablaremos de los robos de las supuestas “bajo coste” o las que usan el clásico (y no por ello real) “mínimo precio garantizado”.
CLICKAIR nos la cuela de distintas formas:
1. El precio no es en absoluto de bajo coste. En ocasiones, y sólo en ocasiones, si compramos el billete con más de 30 días de antelación encontramos algún viaje (ida y vuelta) por 80€ pero lo cierto es que eso también ocurre con Spanair o con tantas otras.
2. Una vez aceptas el precio, te incluyen por defecto un coste añadido de 15€ por un seguro de cambio o anulación de billete que el día que realmente lo necesitas no te sirve absolutamente de nada. 100% comprobado. Por suerte, en esta ocasión la casillita se puede desmarcar, siempre que uno la vea, claro.
3. Más tarde te piden que colabores con 3 € y pico en no sé qué coña de medio ambiente… Pero qué se han creído? que colaboren ellos haciendo de su empresa una aerolínea más ecológica… Yo ya lo hago en mi casa.
4. Una vez avanzas en la compra y cuando ya has rellenado tus datos llega el momento de especificar cuántas maletas quieres facturar… hasta hace poco tiempo (meses), lo de facturar una maleta acostumbraba a entrar dentro del precio del billete, pues bien, eso ya es historia. Y que conste que no por ello han bajado los precios… Pues bien, asumiendo que hay que pagar por tu maletita, CLICKAIR te acostumbraba a cobrar 10€ por unidad. Y digo que acostumbraba a cobrarse esa cantidad porque de pronto ahora las maletas han subido de precio…Deben haber pensado que eso ya era barato y por lo tanto ahora ya son 20€.
5. El siguiente paso consiste en seleccionar tu asiento… de este modo ya no necesitas ni ir a facturar ni pedir tu billete… ni por supuesto tanto personal de tierra de la compañía. Pues bien amigos, lo que hasta ahora era gratuito ahora también se cobra!!! Eso por no hablar de lo que cobran por asiento… puesto que según que asientos (business de lado) son más caros que otros. Si lo que queremos es un asiento cualquiera nos cobran 2€ más…y si lo queremos extra ya podríamos estar hablando de hasta 30€ más…

6. Y por último…cuando ya crees que se acabó la dichosa estafa llega la hora de pagar y…SORPRESA!! si pagas con una MASTERCARD, una VISA o una AMERICAN EXPRESS te cobran 8.5€ más de comisión!!! y si en cambio lo haces con una VISA ELECTRÓN o una MASTERCARD 4b de débito son “sólo” 4.5€…ah, y no querría ser injusto…si la tarjeta es MASTERCARD e6000 de débito entonces es gratis…

 

 

En definitiva, que lo que empezaba costándonos 80 € se ha visto un pelo incrementado… Tras pasar por los 15€ del seguro que pocos ven, por los 20€ de la maleta, por los 2€ del asiento normal y por los 4.5€ por la tarjeta (con suerte), nuestro billetito ya ha pasado a costarnos 121.5€. y si no me equivoco por ese precio tienes un billete con un mes de antelación en cualquier otra compañía…y si ser de “bajo coste”.

Ah, y una última cosa…si finalmente compráis el dichoso billete y tenéis alguna consulta o queréis hacer un cambio el teléfono de atención al cliente es un 807…y ya sabemos el coste de estos número llamados “especiales” (bonito eufemismo…sirve para todo).

marti    Joan Martí, President de la secció filològica del IEC (Institut d’Estudis Catalans) i catedràtic de Filologia catalana, deia fa pocs dies en declaracions a RAC1  (Emissora del grup Godó), que ell recomanaria com a norma als qui no disposen d’una “competència lingüística molt bona en la llengua que sigui, en aquest cas el català, que es retirin de les funcions que realitzen en els mitjans de comunicació fins a que les tinguin”. I d’alguna manera te raó…si nosaltres els periodistes, – professionals amb una responsabilitat que massa sovint oblidem – no parlem bé en la llengua que ens expressem, estem arreglats. Entre les nostres obligacions hauria d’estar la de parlar i escriure correctament.

Ara bé, el problema està en caure un cop més en l’ús del càstig com a solució per a tot. Martí, a banda de demanar més rigor i respecte a l’hora d’emprar una llengua va afegir que s’hauria de sotmetre als periodistes que parlin malament el català a “una sanció econòmica o una destinació laboral diferent”. És a dir, no n’hi ha prou amb una sanció econòmica sinó que aquest senyor recomanava pels “maltractadors” del català una espècie d’inhabilitació temporal a la seva professió fins que demostrin que ja estan a l’altura. I jo em pregunto; és una percepció personal o un cop més estem invertint els termes? No tindria més sentit que el “càstig/sanció” s’apliqués mentre els futurs periodistes són a la facultat? Tothom entendria que un alumne de periodisme no aprovés una assignatura per què el seu examen o a un determinat treball contenia faltes d’ortografia o incorreccions lingüístiques. Però no, en comptes d’educar mentre es construeixen els fonaments, sembla que cada cop hi ha més gent que prefereix el càstig com una mena de pegot per intentar resoldre amb un cop a la taula tot allò que potser no pensar en corregir quan tocava. Cada cosa al seu moment.

Quanta gent jove condueix sense cinturó de seguretat? Han calgut gaires sancions? O més aviat educació? Als joves no els molesta el cinturó com els passava als seus pares perquè mai no s’han plantejat el fet de conduir sense aquell element de seguretat. Quan seuen al cotxe se’l posen…sense més. Si féssim el mateix amb la llengua i la universitat potser no necessitaríem que alguns com Martí provin de corregir les deficiències amb la por i el càstig. Això sí, seria interessant aplicar les mateixes mesures als nostres polítics, uns representants que per damunt de tot han de donar exemple.

I per a ser fidels a la veritat, cal dir que el Sr. Martí, home que s’ha presentat en dues ocasions a la presidència del IEC, sense gaire èxit, va corregir les seves pròpies declaracions a l’endemà de fer-les i que l’actual President del IEC, Salvador Giner, va aclarir que des de la seva institució mai no s’han plantejat el tema de les sancions.

Per cert, si he comès alguna incorrecció ortogràfica o gramatical si els plau, no li diguin al Sr. Martí…