Reflexionem…el càstig com a arma de control. (23 nov. 2008)

marti    Joan Martí, President de la secció filològica del IEC (Institut d’Estudis Catalans) i catedràtic de Filologia catalana, deia fa pocs dies en declaracions a RAC1  (Emissora del grup Godó), que ell recomanaria com a norma als qui no disposen d’una “competència lingüística molt bona en la llengua que sigui, en aquest cas el català, que es retirin de les funcions que realitzen en els mitjans de comunicació fins a que les tinguin”. I d’alguna manera te raó…si nosaltres els periodistes, – professionals amb una responsabilitat que massa sovint oblidem – no parlem bé en la llengua que ens expressem, estem arreglats. Entre les nostres obligacions hauria d’estar la de parlar i escriure correctament.

Ara bé, el problema està en caure un cop més en l’ús del càstig com a solució per a tot. Martí, a banda de demanar més rigor i respecte a l’hora d’emprar una llengua va afegir que s’hauria de sotmetre als periodistes que parlin malament el català a “una sanció econòmica o una destinació laboral diferent”. És a dir, no n’hi ha prou amb una sanció econòmica sinó que aquest senyor recomanava pels “maltractadors” del català una espècie d’inhabilitació temporal a la seva professió fins que demostrin que ja estan a l’altura. I jo em pregunto; és una percepció personal o un cop més estem invertint els termes? No tindria més sentit que el “càstig/sanció” s’apliqués mentre els futurs periodistes són a la facultat? Tothom entendria que un alumne de periodisme no aprovés una assignatura per què el seu examen o a un determinat treball contenia faltes d’ortografia o incorreccions lingüístiques. Però no, en comptes d’educar mentre es construeixen els fonaments, sembla que cada cop hi ha més gent que prefereix el càstig com una mena de pegot per intentar resoldre amb un cop a la taula tot allò que potser no pensar en corregir quan tocava. Cada cosa al seu moment.

Quanta gent jove condueix sense cinturó de seguretat? Han calgut gaires sancions? O més aviat educació? Als joves no els molesta el cinturó com els passava als seus pares perquè mai no s’han plantejat el fet de conduir sense aquell element de seguretat. Quan seuen al cotxe se’l posen…sense més. Si féssim el mateix amb la llengua i la universitat potser no necessitaríem que alguns com Martí provin de corregir les deficiències amb la por i el càstig. Això sí, seria interessant aplicar les mateixes mesures als nostres polítics, uns representants que per damunt de tot han de donar exemple.

I per a ser fidels a la veritat, cal dir que el Sr. Martí, home que s’ha presentat en dues ocasions a la presidència del IEC, sense gaire èxit, va corregir les seves pròpies declaracions a l’endemà de fer-les i que l’actual President del IEC, Salvador Giner, va aclarir que des de la seva institució mai no s’han plantejat el tema de les sancions.

Per cert, si he comès alguna incorrecció ortogràfica o gramatical si els plau, no li diguin al Sr. Martí…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: