archivo

Archivos Mensuales: septiembre 2009

Tot es molt confus

Fa massa dies que penso en rascar uns minuts del meu dia a dia per tal d’escriure al meu blog… Com imagino que no acabo de distribuir bé el meu temps, no ho he aconseguit i per això, avui el temps el robarem de la nit… sempre és més fàcil així.

Bé, el fet és que avui hem acabat la segona  setmana de la “temporada”. Dit així sona estrany i fins i tot absurd però ha estat una arrencada dura i alhora molt emocionant… Hem començat amb el nou programa; “Tot és molt Confús”, a Catalunya Ràdio, tots els migdies de 12.00 a 14.00h dirigit i presentat pel Pere Mas i sots dirigit/coordinat o el que sigui per un servidor…  El Tot és molt confús és una criatura recent parida que encara necessita que la polim una mica però el que més m’agrada és que hem aconseguit fer un programa com ens el vam imaginar mentre l’anàvem definint. Això que sembla una tonteria és essencial . Sovint, a la nostre feina t’imagines un programa, unes seccions, un ritme o un tempos, que un cop executats no acaben de funcionar ni de sonar com ho feien mentre els imaginaves…

Bé, el fet és que ja són dues setmanes de confusió i n’estic encantat… Com deia, falta millorar alguns detalls i sobretot acabar de rodar les seccions, col·laboradors (tots genials) (Pau Riba, Empar Moliner, Àngel LLàcer, Montse Nebrera, Xavi Coral, Àlex Gorina, Bernat Dedéu, Marc Serena, Ricard Ustrell, Oriol Padròs, etc…) el propi equip (Pere Mas, Pep Ruiz, Pep Casanoves, Mariola Dinarès, Josep Maria Batista, Sandra Novillo, Sílvia Andrés i jo mateix), etc, però de moment, tot és collonut; la disposició de la gent, l’equip amb qui treballem, les crítiques i la bona sintonia amb la gent de la ràdio, etc…

A banda d’això, des de fa dues setmanes també he començat la temporada de les classes… Un any més torno a donar classes (en anglès) de “Journalism 2.0” a alumnes nord americans en un programa tipus Erasmus del Govern dels Estats Units. L’assignatura és fruit d’un conveni de la Universitat Pompeu Fabra amb la de New Haven… I quina diferència! Els alumnes d’aquest semestre no tenen res a veure amb els darrers que vaig tenir… Són igual d’atents i encantadors però estan molt més preparats… Us en posaré un exemple; molts dels de l’any passat no sabien quina publicació era TIME mentre que tots els d’aquest any la coneixien  sobradament… Ara bé, els d’aquest any segueixen pensant que a casa nostre cada dia fem la famosa “siesta” de dues hores al migdia… Algú els hi pot explicar que això és molt antic i que ja ens agradaria?

Bé, sigui com sigui la temporada arrenca animada i encara s’animarà una mica més… A partir del proper 15 d’octubre 1 dia a la setmana donaré l’assignatura de “periodisme 2.0” als cursos que organitzen des de la productora Umbilical. Serà un curs 2.0 comprimit en 8 sessions de hora i mitja per alumnes d’aquí. Evidentment qui n’estigui interessat es pot informar AQUÍ….

En definitiva, que comencem el curs carregats de feina i encantat de fer-ho! Seguirem informant…

Ahir vam tancar una petita etapa. Concretament 7 setmanes d’un programa de ràdio que m’ha marcat d’una forma diferent. “El matí de Catalunya Ràdio” m’ha generat un seguit de sensacions que no experimentava des de feia força temps; un equip competent, un programa dinàmic i fresc, una resposta per part de la gent de la ràdio i dels oients més que positiva, i una forma de conduir un equip admirable. Sé que és lleig que ho digui jo, però hem fet una molt bona feina; hem aixecat molts dels temes que hem viscut al llarg de l’estiu i hem abordat el que passava en els “temps” idònis que marcava l’actualitat…En definitiva, que ha estic molt senzill coordinar un equip de professionals amb tant de criteri i ganes de treballar.

Ah, i fins i tot ens van fer una cançó que ha triomfat més que la de la cervesa…

[blip.tv ?posts_id=2582881&dest=-1]

Això sí, les darreres setmanes han estat especialment esgotadores. Ens aixecavem molt aviat per anar cap a la ràdio (en el meu cas cap a les 04,15h) i molts dies hem sortit passades les 20.00 del vespre després de reunir-nos per a preparar el nou programa dels migdies de Catalunya Ràdio. El procés de creació ha estat apassionant tot i que molts dies estavem totalment trinxats…de vegadades mentre despatxavem temes importants del matí ens venien temes importants al cap del nou programa, aguna tarda  vam haver de reunir-nos als sofàs de direcció, sempre amb les facilitats que ens donava el nou director, Ramon Mateu, que en alguna ocasió fins i tot ens va oferir el sofà del seu despatx per fer una petita bacaineta per poder seguir treballant… El procés creatiu ha estat intens i a banda d’aquestes tardes i matinades, el Pere Mas, el Pep Ruiz i jo mateix hem fet trobades de diumenge; 2 a casa del Mas, una a casa meva i una altre a casa del Pep; sempre amb bons berenars, esmorzars, aperitius i algun gin-tònic…

13082009020

Pere Mas, Pipo Serrano i Pep Ruiz

I ara ja només queda arrencar, pulir les petites coses que ens trobarem pel camí i intentar executar el programa que ens hem imaginat… I qualsevol crítica, consell o comentari serà molt ben rebut!

Imagen 3

Imagen 2

Ah, una última cosa; ja tenim pàgina al facebook “Tot és molt confus” i al twitter: @totesmoltconfus i evidentment també ens trobareu a la web de catradio

I per a qui vulgui, aquí us deixo el Dossier de la Temporada d’hivern 2009-2010 de catradio!

DossierHivern09-10

zona-azulSempre he pensat que lo de la zona blava/verda de Barcelona i per extensió dels pobles i ciutats de Catalunya, és una manera d’atracar al ciutadà d’una forma molt educada. I com els catalans som una mica aturadets i ens conformem amb qualsevol cosa, PAGUEM… (no crec que calgui posar exemples per a demostrar-ho…oi?).

Sense anar més lluny, a Vigo (Galícia), quan van decidir imposar la zona blava, els veïns d’aquesta ciutat d’esquenes al mar es van negar a pagar. Indignats, van decidir d’una forma conjunta, i gràcies al boca-orella no enriquir la casa consistorial. Evidentment l’ajuntament va començar multant però ben aviat va adonar-se’n de que allò no era viable… Les multes es van acabar i van desistir durant uns mesos. Malauradament poc després ho van tornar a provar i aquesta vegada amb èxit.

En aquest punt, caldria recordar que antigament pagavem una espècie d’impost que encara paguem però amb petites variacions. LLavors es deia “Impuesto de circulación y estacionamiento“. Però és clar, un bon dia algun llest de l’ajuntament va veure que això del “estacionamiento” també podia aportar molts diners a l’ajuntament, i així va desaparèixer lo de “estacionamiento” del títol de l’impost.

Sigui com sigui, lo de la zona blava és un robatori. Pagues tant com a un pàrquing privat però sense que ningú no ens vigili el cotxe. O crèieu que aquells senyorets/senyoretes de groc també el controlaven i mimaven??? Doncs bé, a banda del preu i de la manera de gestionar-se en funció de la zona de la ciutat o fins i tot del punt del territori on estiguin disposats, acostumen a generar una simpàtica confusió que deriva en dues possibles i estúpides actuacions;

  1. Que paguem quan no toca
  2. Que no paguem creient que no toca i ens posin una simpàtica multa.

Doncs bé, el passat divendres vaig caure en aquesta segona variant. En veure les maquines tancades a un costat del carrer vaig pensar que en aquella zona no es pagava (recordem que era agost, i que al llarg d’aquest més una petita part d’aquestes zones són de franc a la ciutat comtal). El fet és que quan vaig tornar al cotxe tenia un rebut de color groc que deia “Avís” i finalment deixava clar que l’avís estava acompanyat d’una denúncia.

Si algú creu que tot això de l’àrea verda/blava està ben regulat a Barcelona, que escolti aquesta secció que vaig fer fa unes setmanes al Matí de Catalunya Ràdio dins la secció que podeu sentir dilluns, dimecres i divendres cap a les 10.10h i que es diu “Baix Consum”…Ah! òbviament era sobre la Zona Blava/Verda de Barcelona.

La podeu trobar AQUÍ

Pels qui vulguin veure la nota de premsa (molt clarificadora) que em van enviar el passat 28 de juliol que no es perdi els dos documents d’aqui a baix…

Imagen 1

Imagen 3