archivo

Archivos Mensuales: octubre 2009

viscA Barcelona

ViscA Barcelona???. Barcelona és, cada vegada més, un aparador de luxe que s’ha de finançar amb l’ajut dels que l’hem de suportar dia a dia. Adoro la ciutat i m’encanta passar-hi hores però cada cop és fa més difícil viure-hi i especialment quan t’has de moure d’aquí cap allà. I ara no em refereixo al que passa amb una ciutat de broma com la nostre que s’inunda cada cop que cauen quatre gotes deixant algunes de les principals arteries de la ciutat totalment negades.

aiguat

Des de fa un temps l’ajuntament de Barcelona i més concretament la regidoria de mobilitat és dedica a complicar-nos la vida a tots plegats. La persecució passa per tot tipus de mesures. Tenim una ciutat on aparcar de franc és una missió impossible; una zona blava abusiva, i una zona verda inútil en molts casos. Radars de velocitat per tot arreu, grues a munt i avall intentant complir amb la quantitat de cotxes que toquen i una guàrdia urbana que ja ni tan sols es baixa del seu vehicle per alliçonar als conductors que no es comporten de forma cívica. Les càmeres que porten amb ells o les que tenen instal·lades al vehicle els estalvien la feina i fan que la quantitat de sancions que posen per hora sigui molt superior a la d’abans. Ah, i no oblidem a uns senyors de groc, que tot i no ser del cos de la Guàrdia Urbana, cada dia tenen més potestat per a fotografiar qualsevol vehicle, sigui a la zona blava o fora d’ella, per enviar la imatge a la central mitjançant les seves PDA per a que un agent “de veritat” les signi com si hagués estat al lloc dels fets…

Però és que des de fa força mesos, sembla que l’ajuntament te clar que ara toca atacar les motos i treure’n profit. De fet, no fa gaire, a Francesc Narváez, regidor de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, se li va escapar a la sintonia de Catalunya Ràdio que ara tocava estudiar la possibilitat de crear unes àrees blaves i verdes per a les motos... I després què? Les bicis? No, no patiu…les bicis ja fa temps que estan controlades per un ajuntament que no els deixa respirar. És complicat fer servir una bici de propietat a Barcelona. Són molt pocs els espais adaptats per a lligar-la i en canvi, i com tots sabeu, són molts els dedicats al desastrós bicing. I en cas que lligueu la vostre bicicleta a una farola o a un arbre, prepareu-vos per la sanció… El que interessa és que feu servir el bicing que així es fa caixa…

Doncs bé, tot i que des de mobilitat van afanyar-se en desmentir aquelles declaracions de Narváez, la Guardia Urbana ja s’està posant les piles… El parc de motos que hi ha a la ciutat comtal és molt superior als espais destinats per a l’aparcament d’aquests vehicles, i és clar, la única manera d’afrontar aquesta manca de previsió passa per aparcar a moltes de les voreres de la ciutat i especialment en aquelles més amples per a molestar el mínim possible a la gent de la zona. Avui, sense anar més lluny, i després d’aparcar a la mitjana de Rambla Catalunya (espai d’una amplada de més de 10 metres), m’he trobat amb una simpàtica multa de 30€.  Bé, en realitat jo no era l’únic… més de 50 motoristes s’hauran trobat avui amb aquest regal de l’ajuntament.

Mobilitat dirà el que vulgui, però després d’uns mesos de multes, el seu missatge serà el de sempre… “HEM HABILITAT UNES ZONES BLAVES/VERDES/ROSES ESPECIALS PER A LES MOTOS PERQUÈ A LA VORERA MOLESTEN I AIXI ELS VIANANTS NO HAURAN D’ESQUIVAR LES MOTOS MENTRE PASSEGEN”… El que traduït vindria a ser “HEM HABILITAT UNES ZONES ESPECIALS I DE PAGAMENT PER A LES MOTOS PERQUÈ N’HI HA TANTES A BARCELONA QUE SE’N POT TREURE MOLT DE PROFIT, I A MÉS TENIM UNA EXCUSA COLLONUDA PER A COLAR-VOS EL GOL; ELS VIANANTS”… (I si no em creieu llegiu aquesta notícia del passat març) I en menys de dos anys, no hi haurà una plaça d’aparcament per a motos gratuïta a la ciutat i tots haurem d’aparcar pagant o fent servir pàrquings per a motos… i si no, temps al temps…S’accepten apostes.

confusLa crisi econòmica, les darreres declaracions “públiques” de Josep LLuís Núñez, el Cas Millet i el Palau de la Música Catalana, el Cas Gürtel, el Palma Arena, l’Espionatge a Can Barça amb crítiques i contra crítiques contradictòries, Risto Mejide sonant per tot arreu com a possible finalista dels Premis Planeta (no guanyador)…Quan vam decantar-nos pel títol del programa (Tot és molt confús, a Catalunya Ràdio), mai no vam pensar que seriem tan fidels a la realitat. Ni tan sols a les realitats internes de l’equip i el programa que d’una forma més o menys provocada per tots acostumen a ser divertides i extremadament confuses…

Però després de 5 setmanes de programa, crec que en un percentatge elevat, fem el que ens havíem imaginat de partida; quan paríem el programa en aquelles llargues tardes de dijous, després d’haver arribat a les 5 del matí a la ràdio (o alguns abans) per a fer 5 hores de “El Matí de Catalunya Ràdio” a l’estiu. O en aquelles altres reunions més entretingudes de diumenge que començaven amb un dinar o directament amb el cafè i licors de després de l’àpat. Evidentment hi ha coses que encara hem d’anar perfilant, i espero que així sigui tota la temporada perquè això voldrà dir que seguim analitzant el que fem dia rere dia. Però tot i que costa, seguim engegant noves idees que es van gestar en aquelles trobades. La propera; EL CONFUSIONARI… Us imagineu de què es tracta? Alguna càbala?

D’aquí a molt pocs dies ho “descobrirem”, i ho dic en el sentit literal de la paraula…

Seguiré informant, però pels qui voleu seguir-nos aquí van algunes propostes:

No ocurre a menudo, tal vez en contadas ocasiones, pero hace unos días, mientras veía la televisión y cuando estaba a punto de apagarme en mi totalidad, una nueva cara apareció en la pantalla. Fue en La Sexta minutos después de las 12 de la noche… y al parecer, la cara en cuestión es la de Álvaro Carmona, un guionista de Buenafuente. Un compañero que, como hicieron otros tiempo atrás,  en esta ocasión dejo la sombra de la redacción para ponerse delante de las cámaras con su guitarra y entonar unas inteligentes reflexiones…

(Probablemente lo que más vértigo le dio no fueron las críticas de la gente de casa, ni siquiera de su familia y amigos…probablemente lo que más le asustaba mientras salía al escenario era la reacción de sus compañeros de redacción…)

siestaAhir, mentre parlava i feia una cervesa amb un amic (Marc…cal repetir-ho!) me’n vaig adonar que fa massa que no parlo dels meus alumnes nord americans… Ho sento, però és que aquest any el temps no és tan dúctil com ho era l’any passat… El fet és que com sabeu, torno a donar classes de “Journalism 2.0” a alumnes nord americans en conveni amb la Universitat de New Haven. I aquest “semester” les coses són diferents… Per a començar;  no tinc 23 alumnes…en tinc 10… i suposo que com jo, us preguntareu…per què?…us ho respondré més endavant… A banda que siguin 10, són molt millors alumnes i treballen el doble que els que vaig tenir des del passat gener i fins a setmana santa. Per què us preguntareu de nou…jo tampoc no ho entenia… i a més, estan notablement millor preparats que els d’aleshores… tot i que en tenia alguns molt bons… Un cop més no s’entén el per què…us ho explicaré…

Al llarg de les primeres classes ens hem anat coneixent, els he avorrit una mica amb la primera part (més teòrica) sobre la Societat de la Informació i l’evolució del web 1.0 al 2.0…i com no, ha tornat a sortir el tema de la famosa “siesta”. Aquí he de dir que segueixen pensant com els del gener passat. Creuen que fem la siesta cada tarda de 13.30 a 16.00h…per què? doncs per què veuen les botigues tancades i per tant entenen que estem descansant… Al seu país això no deu passar; serà pels torns i més torns…

Ah, i una diferència més… volen sentir-se “locals”…no volen ser un turista més. Volen prendre bons arrossos i anar als llocs on anem nosaltres i això m’encanta… Molts dels altres ni se’n preocupaven…

El per què de tot plegat, com diria aquell, és que aquests passen del futbol… són bons estudiants i per tant no paren tanta atenció al futbol…Bé, aquesta és l’explicació oficial… Sona estrany, eh…doncs és així…!

Ah, per cert…i fent un apunt de la ràdio…d’aquí a no res començaré a pujar força contingut del que fem diàriament a “ràdio catalunya”…espero que us agradi! En cas que no, agrairé qualsevol recomanació o crítiques…tan dures com vulgueu! ^__^