archivo

Archivos Mensuales: noviembre 2009

Probablement només pel fet d’escriure aquest post estic contribuint a sentenciar poc a poc una opció que és ben sabuda per molts però que no tothom ha descobert encara… ni tan sols els qui presumeixen de conèixer-la…

Ahir es jugava el clàssic (Barça-Madrid) i la topada es va convertir en una de les més mediàtiques dels darrers temps… Bé, potser no. Potser igual que sempre però entre el nou sistema de GolTv (encara no controlat per la majoria), el de Canal+ Lliga i la nova alternativa proposada pels “amics” de mediapro; futbol a les sales de cinema, tothom anava boig. Molts van optar pel clàssic bar, d’altres van preferir la casa del col·lega que sempre paga els partits per a que hi aneu a veure’ls… (això és encara més car…et costa la subscripció al canal en qüestió i a sobre el sopar), alguns menys van decidir-se per posar a prova les noves propostes i d’altres, com jo, van posar la ràdio mentre feien coses a casa…

El problema és que davant un partit com aquest, i tot i que no t’agradi el futbol, l’ambient col·lectiu i la curiositat t’acaba contagiant i acabes amb una certa necessitat de veure què està passant al camp… Doncs bé, aquí ve la solució; hi ha pàgines a Internet des d’on podem veure tots aquests partits de forma totalment gratuïta i en alguns casos amb una qualitat més que decent… i no, ara no em refereixo als típics canals xinesos… Hi ha un web a través del qual et pots enganxar a molts servidors i anar-los provant per a veure quin ofereix una millor qualitat d’imatge… En alguns casos ens demanen que ens instal·lem un programa però en molts altres no cal. L’streaming n’és la solució…

Ho voleu provar…aquí va la meva recomanació (Ah, i no només hi trobareu futbol):

Ahir, després d’un dia esgotador de feina ens vam trobar uns amic i vam parlar de present, passat i futur…Tots del gremi i per tant tots vam aprofitar per rajar d’alguns “cracks” de la professió…Entre els assistents J.D, J.S, V.S i un servidor…i mentre la petavem, un d’ells ens va obsequiar amb la seva obra d’art…i en un acte molt “tardà” vaig aconseguir fer-me amb la citada creació…

I ara, qui s’atreveix a aventurar-se i endevinar de què va anar la conversa? Alguna idea? tot és molt confús…

Algunes coses no canvien…

Com molts de vosaltres sabeu, aquest any repeteixo la meva experiència com a professor de “Journalism 2.0” d’alumnes nord americans en conveni entre la Universitat de New Haven i la Pompeu Fabra. Alguna cosa us he explicat d’ells però segueixen sorprenent-me com el primer dia tot i ser collonuts… Segueixen parlant de la siesta i no entenen com pot ser que les botigues estiguin tancades els diumenges… Ells estan acostumats a anar a comprar qualsevol cosa quan ho necessiten; independentment de si és diumenge o de l’hora que sigui.

Però el meu darrer descobriment em va deixar clavat a la cadira… Era diumenge i estava repassant els blogs dels alumnes i llegint i prenent nota de cada nou post que havien afegit en els darrers dies, quan de sobte em trobo amb el d’una de les noies de classe. Segons explica, aquell cap de setmana havien de viatjar a Madrid quan de sobte un dels amics de la colla es va començar a trobar malament mentre els explicava a la resta que tenia molt mal de panxa.

En aquest punt jo em pregunto…què faríeu? Us donaré unes quantes opcions:

a) L’engegueu, agafeu les maletes i el truqueu un cop a Madrid.

b) L’envieu al metge per a que el vegi i li doni alguna substància per a superar aquella crisi…

c) Li dieu que ja se li passarà i us l’emporteu a Madrid esperant que no us xafi el viatge

d) Us connecteu a l’ordinador per a veure què pot tenir…

Doncs bé, com us podeu imaginar, la meva alumne va optar per la darrera de les opcions… diu que va entrar a la pàgina de “WebMD“, va especificar el tipus de mal que tenia i entre uns i altres li van diagnosticar una apendicitis…

WebMD

Després d’aquella evidència van optar per seguir la segona de les opcions abans ofertes (anar al metge). El van enviar a l’hospital en metro i gairebé sense adonar-se’n el pobre noi estava al quiròfan… Això si, tant ella com les seves amigues sembla que van celebrar que un cop més aquella web tenia raó i encertava amb el diagnòstic… surrealista!

Després d’allò van decidir no marxar a Madrid i quedar-se fent-li companyia al seu amic… Tot plegat increïble.