Els meus alumnes nord americans i com diagnosticar una malaltia…

Algunes coses no canvien…

Com molts de vosaltres sabeu, aquest any repeteixo la meva experiència com a professor de “Journalism 2.0” d’alumnes nord americans en conveni entre la Universitat de New Haven i la Pompeu Fabra. Alguna cosa us he explicat d’ells però segueixen sorprenent-me com el primer dia tot i ser collonuts… Segueixen parlant de la siesta i no entenen com pot ser que les botigues estiguin tancades els diumenges… Ells estan acostumats a anar a comprar qualsevol cosa quan ho necessiten; independentment de si és diumenge o de l’hora que sigui.

Però el meu darrer descobriment em va deixar clavat a la cadira… Era diumenge i estava repassant els blogs dels alumnes i llegint i prenent nota de cada nou post que havien afegit en els darrers dies, quan de sobte em trobo amb el d’una de les noies de classe. Segons explica, aquell cap de setmana havien de viatjar a Madrid quan de sobte un dels amics de la colla es va començar a trobar malament mentre els explicava a la resta que tenia molt mal de panxa.

En aquest punt jo em pregunto…què faríeu? Us donaré unes quantes opcions:

a) L’engegueu, agafeu les maletes i el truqueu un cop a Madrid.

b) L’envieu al metge per a que el vegi i li doni alguna substància per a superar aquella crisi…

c) Li dieu que ja se li passarà i us l’emporteu a Madrid esperant que no us xafi el viatge

d) Us connecteu a l’ordinador per a veure què pot tenir…

Doncs bé, com us podeu imaginar, la meva alumne va optar per la darrera de les opcions… diu que va entrar a la pàgina de “WebMD“, va especificar el tipus de mal que tenia i entre uns i altres li van diagnosticar una apendicitis…

WebMD

Després d’aquella evidència van optar per seguir la segona de les opcions abans ofertes (anar al metge). El van enviar a l’hospital en metro i gairebé sense adonar-se’n el pobre noi estava al quiròfan… Això si, tant ella com les seves amigues sembla que van celebrar que un cop més aquella web tenia raó i encertava amb el diagnòstic… surrealista!

Després d’allò van decidir no marxar a Madrid i quedar-se fent-li companyia al seu amic… Tot plegat increïble.

1 comentario
  1. Flipo!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: