archivo

Archivos Mensuales: marzo 2010

Com crec que us explicava fa uns dies en aquest mateix blog, aquesta setmana l’estimat Pere Mas ha marxat de vacances (descans més que merescut) i li toca a un servidor substituir-lo intentant no destrossar massa l’antena de Catalunya Ràdio ni tampoc aquest projecte/programa conegut com “Tot és molt confús”.

El fet és que avui m’ho he passat molt bé… La primera hora del programa ha estat divertida però a la segona crec que hi ha alguns moments confusos molt divertits i amb missatges molt 2.0 (i consti que aquí no parlo de Berners Lee ni de res que tingui a veure amb internet).

I tot i que m’ho he repensat força (és molt endogàmic…) he decidit pujar les dues hores del programa (SENSE PUBLICITAT) per tal que si algú la vol escoltar no s’hagi d’empassar l’hora sencera sinó únicament el contingut real. Així que aquí van les dues hores…

I com no podia ser d’una altra manera, avui també us “pujo” l’anàlisi de l’entrevista que li hem fet a l’Ángel Pavlosky amb l’ajut del resum del Pep Ruiz!

Per a crítiques i comentaris d’amics; Després de qualsevol bon sopar, per telèfon o en circumstàncies més “adients/interessants”…

Per a crítiques i comentaris d’enemics i/o desconeguts: En aquest blog o directament a través d’una carta al Sr. Ramon Mateu (Director de Catalunya Ràdio)

Si no formeu part d’un o altre grup; millor deixem-ho estar…

Lo siento Andrew…te juro que lo siento.

Esta tarde, mi pesada consciencia me he llevado a corregir los “multimedia projects” de mis alumnos de Journalism 2.0. El trabajo consiste en lo siguiente; teniendo en cuenta que hacer un verdadero reportaje multimedia les llevaría mucho tiempo, lo que les pedí es que me hicieran un reportaje periodístico sobre cualquier tema que les resultara interesante, para posteriormente publicarlo en su blog junto con imágenes, audios, vídeos y cualquier otro elemento multimedia que facilite su comprensión.

Se supone, que además de todo esto debían incluir una entrevista en vídeo que enriqueciera su trabajo… Pues bien, hoy me he topado con la realidad. La realidad de mis pobres alumnos norte americanos que, a pesar de sus ya 3 meses en Barcelona, siguen teniendo ciertos problemas de comprensión.

El hecho es que Andrew, un brillante (y vago) alumno había decidido hacer su reportaje sobre las estatuas de Barcelona. Inicialmente me ha parecido interesante. ¿O acaso vosotros conocéis las distintas estatuas de vuestra ciudad y la historia que las envuelve? Yo confieso que no… El problema/confusión ha llegado cuando me he topado con su entrevista. Una entrevista que supuestamente le hizo a un taxista, ya que como él argumenta, esta gente son pozos de sabiduría… Y es cierto, la sabiduría del taxista debía ser inconmensurable, el problema es que controlaba otros temas que no eran los que le interesaban a mi querido alumno… Aquí os dejo la prueba del delito…

Divendres vam acabar la setmana entrevistant a un home tímid (aparentment) i amb moltes seguidors. Després de passar pel programa van ser molts els qui van comentar al facebook del programa (Tot és molt Confús) que els havia encantat escoltar a Titot i les seves reflexions… Doncs bé, per si us vau perdre l’entrevista, aquí va un flaix en cosa de dos minuts del que allà va passar…

Per cert, aquesta setmana intentarem actualitzar això a diari, però de moment començo malament… El fet és que aquesta setmana tinc el plaer de presentar el programa i això donar força més feina i he de veure com ho plasmo en el blog… Potser farem com anteriorment i pujo el programa sencer i els resums de les entrevistes o alguna cosa similar…bé anirem fent!

Un cop més la feina se m’acumula. Els darrers dies han estat intensos i especialment pel que fa a les classes amb els meus alumnes nord americans. Tocava entrega de notes dels exàmens parcials i no sabeu la feinada que dona… Realment, la feina dels professors és esgotadora i això de corregir exàmens és tremendament avorrit… Llegir tantes vegades les mateixes respostes i això si ets capaç. La cal·ligrafia allà no és gaire millor que la d’aquí i de vegades entren ganes de suspendre a més d’un quan has de començar a desxifrar alguns exàmens…

Però sigui com sigui, aquí us deixo el resum/anàlisi de les dues darreres entrevistes que hem fet al “Tot és molt Confús” de Catalunya Ràdio. Ahir ens visitava l’entrenadora de les campiones de Natació Sincronitzada Anna Tarrés. Una dona sovint comparada amb Pep Guardiola per la originalitat dels seus entrenaments i els èxits aconseguits els darrers anys. Avui en canvi, entrevistàvem un escriptor. Xavier Bru de Sala, ex president del Consell Nacional de Cultura i de les Arts passava pel programa i pel que sembla encara trigarà en acabar el llibre que porta arrossegant des de fa 24 anys…

Bé, aquí teniu l’anàlisi que n’he fet al final de l’entrevista…

Avui dos en un… el cert és que m’agrada pujar cada dia l’anàlisi del convidat al programa però ahir em va ser impossible fer-ho. Així doncs, avui us avanço el resum final que vaig fer de tots dos convidats. Ahir dilluns, la convidada al programa va ser la “mítica” Mari Pau Huguet i avui ens ha visitat en Lluís Juste de Nin.

Per cert, deixeu que faci un apunt sobre aquest últim. No el coneixia personalment ni l’havia entrevistat mai, però Lluís Juste de Nin no és únicament Conseller Delegat d’Armand Basi. És un camaleó… Suposo que a la seva feina deu ser un gran professional però quan s’ha posat davant el “micro” semblava que ho hagués fet tota la vida. S’explica de conya, és proper, àgil i no et deixa respirar. En definitiva, és d’aquell tipus de gent a qui seguiries entrevistant una hora més i segur que no te’n cansaries. Així que l’haurem de tornar a convidar aviat!

Bé, aquí van tots dos resums… Tot és molt Confús!

És insòlit. Aquesta setmana la directora de TV3, Mònica Terribas, entrevistava al President de la Generalitat. Tot i que no en tinc constància, no seria gaire estrany que aquest fos un disc sol·licitat. I en cas que ho fas, tampoc no em semblaria tan malament. Darrerament a Catalunya han passat moltes coses que exigeixen que la màxima autoritat del país doni la cara i expliqui el que està passant. La Comissió de l’Incendi d’Horta, les apagades i el famós temporal, les reaccions del govern davant les mateixes, la crisi i la manera d’afrontar-la, les evidents diferències entre PSC i PSOE i tantes altres coses…

Sigui com sigui, l’encarregada de fer-li l’entrevista al President Montilla va ser Mònica Terribas. I tot i que les reaccions d’alguns facin pensar que aquesta devia ser la primera trobada entre Terribas i Montilla, no és així. La Mònica Terribas ha estat molts anys al capdavant d’un bon programa conegut per la majoria de vosaltres (la nit al dia), on va entrevistar en més d’una ocasió a José Montilla… Però sigui com sigui, mentre jo veia l’entrevista tenia la sensació que la Mònica estava preguntant el que la gent del carrer comentava. Alguns diran que el seu to o les seves formes van ser massa dures. Pot ser si… però de debò que això és el que sorprèn? No ho entenc… La manera de fer les entrevistes és exactament la mateixa de fa un parell d’anys i ningú no s’espantava ni ho qüestionava… Joan Ferran ha dit la seva i un tal Miguel Ángel Martín, militant del PSC que ostenta a càrrecs de l’ajuntament olímpic de Barcelona ha relliscat més del que ell es podia imaginar…(Interessant l’article del bon amic Quim Monzó sobre el tema!)

Però sota el meu punt de vista, si aquesta entrevista ha incomodat a tothom és que està ben feta… El problema seria si, tal i com estan les coses, els hagués agradat. Cal donar la cara i Montilla va fer bé donant-la, però un cop allà, no juguem a desviar l’atenció de la gent i a centrar-nos en Mònica Terribas. Preguntar no és ofendre… i el que a tots ens hauria d’importar no és el to de les preguntes sinó la qualitat de les respostes.

A mi em va agradar.

De totes formes, i pels que tenen la pell més fina, aquí us deixo l’entrevista ideal que des del Tot és molt Confús vam pensar que seria idònia per a molts dels qui s’han queixat…Què en penseu vosaltres?

Divendres, darrer dia de la setmana i avui ens visitava la Laia Ferrer. Molts la coneixereu però pels que no, us diré que tot i que la Laia sempre va treballar en això de la ràdio, els darrers temps els ha passat entre càmeres a Tv3…De fet, des de fa cosa de dos anys treballa de reportera de Fórmula 1 per la Televisió de Catalunya. Viatja d’aquí cap allà seguint els grans premis de cada temporada i la podeu veure a les prèvies de la Fórmula 1, així com a les diferents connexions dels Telenoticies i com no, al programa del 33, “motor a fons”.

Abans de marxar cap a Austràlia però, ha volgut fer parada al “box” del Tot és molt Confús, a Catalunya Ràdio!

Pd. Per cert, això d’aquí a dalt, òbviament no és la Laia Ferrer…el pobre Pau Riba, i la seva habitual confusió fan que de tant en tant no sàpiga com fer anar els auriculars…

L’Anàlisi de l’entrevista de la Laia la teniu aquí a sota: