archivo

Archivos Mensuales: marzo 2012

Fa tot just 24 hores celebràvem el Dia Mundial del Teatre… I es va celebrar de maneres ben diferents i en alguns casos fins i tot confuses o peculiars. Mentre molts teatres s’impregnaven de teatre i més teatre amb un escrit de John Malkovich, d’altres, com nosaltres des del “Tot és molt confús” de Catalunya Ràdio, en fèiem una lectura un pèl diferent…

EL DIA MUNDIAL DEL TEATRE I ELS SEUS ACTORS; ELS POLÍTICS!!!

(CLICK PER ÀUDIO)

Però avui, 24 hores després i per a que ningú de les arts escèniques m’ho tingui en compte, he decidit recuperar un article memorable que fa cosa d’un any li dedicava “El Periódico de Catalunya” al Director Àlex Rigola… de tot plegat només em queda un dubte…Finalment el van escriure en català o castellà?

Anuncios

Segur que sempre ha estat així, segur que sempre ha passat, però des de fa un temps, tinc la sensació que els sovint els diaris (i/o mitjans en general) no respecten ni contrasten la veracitat de la informació que es publica a les seves pàgines…De fet, sovint penso que això mai no havia passat amb tanta freqüència ni lleugeresa…
Dilluns llegia això:

20120321-190744.jpg

“Ahh…aleerta”…Sr. Monegal, vol dir que el “pepito” no li ha inflat el cap i de passada la informació que cita al final de l’article?

20120321-190843.jpg

Potser te raó, però molt em temo que s’equivoca… De debò creu que Antena3 i Tv3 paguen el mateix pels drets de la Fórmula1??? N’està segur???

Ara bé, potser sóc jo qui s’equivoca, i si és així vostè em podrà ajudar a trobar aquesta informació per a comprovar-ne la veracitat i així rectificar aquest “post”…m’ajuda?

Hugo Chávez, Fidel Castro, Hosni Mubarak, Barack Obama, José María Aznar, Nelson Mandela, Emilio Botín, Warren Buffet, Miley Cirus, Chris Brown, Justin Bieber, Owen Wilson, Lindsay Lohan i Aaron Carter són alguns dels personatges populars que han mort en els últims temps.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Gent que ha traspassat gràcies a les xarxes socials i més concretament a través de Twitter. Però curiosament en la vida real tots segueixen vius, fins que es demostri el contrari…
Pocs dies després que  Twitter pugui presumir de comptar amb 500 milions d’usuaris, ens topem davant d’un fet, d’una moda potser: assassinats virtuals comesos en escassos segons i només amb l’ajut de 140 caràcters com a màxim.

A alguns d’ells els han matat fins a tres i quatre vegades, i els suposats assassins han estat gent amb pedigrí; Els Ministres Luis de Guindos, Cristobal Montoro i José Manuel García-Margallo (ministre d’afers exteriors i de cooperació), però tots ells en versió 2.0 i amb uns perfils suplantats. Una gent que va comptar amb alguns còmplices d’excepció: gent de carrer, guionistes, humoristes, periodistes, reconeguts diaris, mitjans d’elevada solvència i diaris digitals de tota mena. I és que els assassinats virtuals es venen bé, i es compren encara millor.

Després de molts dies matant sense la meticulositat d’algú com “Dexter”, crec que aquests assassinats han estat altament positius. Bé, per a tothom menys pels qui ens van deixar durant unes hores. Gràcies a aquests crims, molts dels qui havien sacralitzat eines com twitter o facebook creient que eren tan fiables com una agència de notícies de butxaca, s’han adonat que qualsevol pot ser ministre, assassí o còmplice i ara s’ho repensen abans d’un gratuït “re-tweet”.

Tot i que mai no és així, Internet ha demostrat que, per una vegada, alguns crims (virtuals) poden haver servit d’alguna cosa, i és que sembla que de vegades només n’aprenem a base de cops. És per això que celebro que tants assassinats 2.0 hagin servit per a que molts, s’ho pensin dues vegades i fins i tot contrastin qualsevol informació abans de prémer la tecla, botonet o pantalla del seu smartphone.