archivo

música

Tot i que habitualment no faig aquest tipus de posts, darrerament m’he adonat que els hauria de començar a fer. No ser si és fruit de les crisi, i de tractar-se d’un temps altament creatiu per a molts, o simplement del fet que jo mateix tinc els ulls més oberts que mai.

Però anem al que ens ocupa. Tot plegat va passar fa cosa d’un parell de mesos, potser tres. Vaig quedar amb un bon amic per a fer un cafè de bon matí i mentre xerràvem (de la professió… el periodisme ja ho te això) em va començar a parlar del seu propi descobriment. Em va parlar d’un grup de música. D’uns nois joves amb un anglès nadiu que feien música amb un estil que el tenia frapat. Tenint en compte que el meu amic és un entusiasta, inicialment vaig pensar que exagerava, però de cop i volta va treure uns auriculars de la butxaca, va treure el seu iphone, i em va deixar escoltar una melodia que sonava exactament així…

 

Probablement us ha passat el mateix que em va passar a mi. El meu amic em mirava esperant la meva reacció, la meva complicitat, i en definitiva la meva opinió. Jo, per contra, estava absolutament dispers, penjat en aquest Tokio Skyline (que al videoclip recorda més al de Barcelona que al de la ciutat nipona), i el vaig escoltar fins al darrer acord.

I tot i que probablement hauria de defugir de les etiquetes que tant acostumen a molestar, a mi em va transportar a la típica BSO de sèrie americana com podria ser el mític tema dels Snow Patrol que tant hem escoltat a les ràdios i que va ser la BSO de la sèrie de la ABC “Grey’s Anatomy“. També em va fer pensar en Coldplay i en molts altres grups però sense dubte no em va deixar indiferent.

Pocs dies després, aquests joves artistes van començar a accelerar el seu ritme de treball i en menys d’un mes ja havien omplert la Sala B del Luz de Gas i algunes altres sales que ja els reclamaven.

Les ràdios en començaven a parlar, els punxava Jordi Basté de bon matí al seu “El Món a Rac1“, se’ls escoltava al “Matí a 4 Bandes” de RNE4 [Click to listen] i moltes altres emissores de ràdio i cadenes de televisió els començaven a reclamar [Actuació a TVE2] i alguns digitals com el de La Vanguardia parlaven d’ells. De fet, fa un parell de dies tornaven a aparèixer al diari LA VANGUARDIA però aquest cop a l’edició de paper.

Sóc dur d’orella, no tinc uns coneixements musicals extraordinaris, però tothom que els ha sentit coincideix amb mi en que no deuen ser una flor d’estiu, entre d’altres coses perquè som a la tardor i de cara a l’hivern els espera un munt de feina.

Per cert, oblidava una cosa; el meu amic! Aquell entusiasta que un dia em parlava del seu descobriment, és avui el seu manager. I consti que ni és el seu ofici, ni mai s’ha dedicat a aquesta professió, però creu en aquests llums de la ciutat, i la veritat és que jo també.

Si els voleu conèixer una mica millor, també els podeu trobar a Facebook, Twitter i com no al gran Itunes

* URBAN LIGHTS són: ALVARO TAUCHERT – GREGORY TAUCHERT – BORJA ESTENGRE – RAMÓN MAÑAS (no necessàriament en aquest ordre)

Anuncios

On Air… Així és com vaig batejar aquest blog el dia que vaig decidir-me a escriure’l, ara fa ja força temps… Amb aquesta expressió volia deixar palès que en aquest espai hi tindria cabuda tot allò que fos vigent, que estigués a l’aire i de passada a les ones… I l’esdeveniment que avui abordo ho està al 100%…

Queden pocs dies…4 concretament, però per si algú no se n’ha assabentat, aquest divendres 8 de juny se celebra un concert únic; un esdeveniment recomanable pel que allà s’hi viurà i sobretot per la finalitat del mateix… LES NOSTRES CANÇONS CONTRA LA SIDA és un espectacle que reunirà a artistes com Mishima, Els Amics de les Arts, Lluís Llach&Pep Guardiola (recitant), Sisa, Gerard Quintana, Antònia Font, Manu Guix, i molt altres en un acte on es pretén recaptar fons per a lluitar contra la SIDA… Al capdavant de tot plegat, el Dr. Bonaventura Clotet i els incansables amics del Luz de Gas de Barcelona… per tant és evident que serà un èxit assegurat…

Per si voleu veure alguns dels vídeos que han gravat, aquí us els deixo!

I si voleu seguir el seu grup al facebook només cal que cliqueu AQUÍ!

I com no, si hi voleu anar, ho teniu molt més fàcil (sempre que quedin entrades)… Ho podeu fer a través de “Ticketmaster” o de “Telentrada“!

NO HI PODEU FALTAR….

Avui, pocs minuts abans d’arrencar el “Tot és molt Confús“, un missatget m’indicava que acabava de rebre un nou e-mail. Com tots us deveu imaginar, i com sabeu els del gremi, 18 minuts abans de sortir en antena, difícilment pots atendre una trucada, llegir un mail o anar a fer un riu… El teclat t’absorbeix i en cas que ho tinguis tot escrit, tots fem servir els darrers minuts en concentrar-nos i en llegir el guió que hem preparat. Avui però, ha estat diferent, el mail era d’Andreas Klaus, representant de Lluís Llach, i ens feia arribar un escrit del seu “apoderat”… I com crec que pot resultar d’interés per a molts, aquí us l’adjunto…

Tancar Megaupload és el que tècnicament es coneix com un teatret. Un teatret de merda afegiria jo, però en definitiva UN TEATRET. Com tots sabeu, tot neix de la pressió de les “majors”, discogràfiques i autors, que lògicament volen protegir el seu negoci. A partir d’aquesta premissa sorgeixen diferents iniciatives a nivell mundial. I evidentment els Estats Units mai no és volen quedar enrere i menys en aquests temes.

I és clar, si a això afegim que queden 10 mesos per les presidencials dels EUA, la cosa es complica. Barack Obama, el primer president 2.0 del món sabia que donar suport a la famosa llei SOPA (Online Piracy Act) (+PIPA (Protect Ip Act )) li complicaria tremendament les coses i finalment el congrés nord americà decideix congelar la llei fins a que arribin a un acord. I és aquí on diuen les males llengües que tot es precipita. Alguns expliquen que la seqüència dels fets és la següent: Obama veta la SOPA, el Sr. SONY es rebota i li canta les quaranta, Obama s’acollona, i per acontentar a alguns ordena que s’actuï fent molt de soroll. Poc després, totes les portades dels diaris mundials anuncien el tancament de MEGAUPLOAD i les seves empreses, i la detenció del fundador (Mr. Dotcom) i els seus treballadors.

Per a qui no sàpiga de què anava això de MEGAUPLOAD l’explicació és senzilla: Megaupload és un servei a través del qual, els usuaris eren capaços de pujar arxius al seu “núvol particular” i compartir-los fàcilment… Per tant, megaupload també serveix per a que molts puguin gaudir dels arxius que han pujat els primers. Hi havia dues opcions per gaudir de Megaupload; de franc i òbviament amb algunes limitacions, o amb un compte PREMIUM, és a dir, pagant i per tant sense tantes limitacions i amb la possibilitat de compartir molt més i de descarregar molt més.

A priori, res del que es comparteix ha de ser il·legal, però a la pràctica, molts dels arxius que aquí s’hi dipositaven eren pel·lícules, música, etc.

Però la gran pregunta és: ¿Tancar megaupload aconseguirà aturar la pirateria a Internet? I la resposta és NO!. Sense dubte No… xo el Sr. Sony ja està més content, i el teatret (i posterior debat) ja està servit.

I a partir d’aquí amics neixen moltes altres preguntes:

      • Què faran ara els que “pirates” per trobar les pel·lícules i la música? 

Fàcil… Tancar megaupload és intentar posar portes a internet. Tancar megaupload és (com deia Pau Garcia Milà) posar el dit en un colador però qui vulgui seguir baixant aquests continguts ho te fàcil… BITTORRENT… Un servei on tots i cadascun dels usuaris són un petit megaupload o servidor que comparteix, puja i baixa els arxius. I ara què… el amics de l’FBI  tancaran tots els ordinadors del món? Ànims… us caldrà temps…

      • Qui se’n beneficia, a banda dels usuaris, de les descàrregues? 

Sense cap mena de dubte les operadores de telefonia, que cada cop han vist com més gent contractava tarifes planes i ampliava les seves demandes amb connexions d’alta velocitat…

      • I què passa amb els usuaris “PREMIUM” de Megaupload? 

Doncs això em pregunto jo…que com a usuari premium de Megaupload, i després de pagar prop de 80€ per a dos anys, he vist com de cop, uns senyors des dels EUA, han tancat un servei, s’han emportat els meus arxius 100% legals i personals, tenen les meves dades personals, i encara espero que em tornin els diners que em pertoquen per l’any i mig que no he pogut gaudir. De debò que volem això? Doncs aprovem la SOPA… doncs deixem que qualsevol es quedi amb les nostres coses…

      • LLAVORS, QUINA ÉS LA SOLUCIÓ A TOT PLEGAT? COM ES POT COMBATRE LA PIRATERIA?

 Doncs amb un NOU MODEL DE NEGOCI…Fent entendre a tothom que la pirateria només es pot combatre amb noves idees que sedueixin a l’espectador. No s’aconseguirà res amb prohibicions. Aquesta no és la solució…

I com és fa això? Senzill… posem per exemple NETFLIX…una corporació nord americana que ofereix serveis als EUA, Canadà, molts països de Llatinoamèrica, Anglaterra i Irlanda. I el servei consisteix en oferir lloguer de pel·lícules i sèries a través de correu postal o de la connexió d’internet. En definitiva, paguem una espècie de tarifa plana al nostre videoclub (netflix) per veure les estrenes recent sortides del forn.

    I és que encara que ho féssim menys elaborat; si abans llogàvem una pel·lícula per 3€ i anàvem al videoclub, etc… qui no acceptaria ara que li deixessin una pel·lícula per 1,5€ tenint en compte que no s’ha de pagar el local, treballadors, impressions de CD’s i caràtules, etc… això sí, tot per internet…

Doncs bé, aquesta és la meva solució…pagar el preu d’un cafè per veure una pel·lícula sense interrupcions, amb bona qualitat i bon so…i qui ho vulgui encara millor, que vagi al Cinema que és l’espai millor dissenyat per gaudir al 100% de moltes pel·lícules. Ara bé, segur que com la meva proposta n’hi ha moltíssimes altres encara més vàlides i intel·ligents…però segur que si són intel·ligents no passen per tancar una web i creure que amb això arreglarem el món.

Primera setmana de feina per a molts després d’un estiu molt necessari, i sembla que aquests dies o setmanes han resultat d’allò més inspiradors per alguns… Si primer va ser en Pep Guardiola, qui en el seu discurs després de rebre la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya, va encertar amb una gran frase que va aixecar molt més que passions…

Ahir va ser l’expresident de Catalunya Jordi Pujol, qui, en un acte a Igualada, va parafrasejar la cançó “Jennifer” del grup “Els Catarres”…

 

I per si li voleu posar música, aquí teniu la cançó original dels Catarres!

Grans frases, gran arrencada?

El proper dimecres 9 de juny, vull convidar-vos a una cita que no us decebrà!  Des de la sala Luz de Gas, i en la línia de combinar les festes i concerts habituals, amb moltes altres benèfiques, la Marina Portabella, les Recoder sisters, el Fede i CIA, munten una festa per ajudar l’orfenat  de Bhimphedi (Nepal). A banda d’ells, en aquesta ocasió comptaran amb la col·laboració de molt altres amics que faran el possible per a que la festa sigui encara millor! Entre els qui veureu al damunt de l’escenari hi veureu a La Unión, al Manu Guix, la Gemma Recoder, el Manel Fuentes, la Mònica Green, l’Àngel Llàcer, la Raquel Sans i els Reality Soul… us ho pedreu? Jo no ho faria…Bé, de fet no ho faré!

Allà us hi espero!

Després d’una setmana de molts moviments “direccionals”, especialment en l’univers al que ens dediquem, de veure com s’inaugura el que el Sr. Lacalle presenta com “El primer saló immobiliari low-cost del món” (visca els eufemismes!), de saber que una de les “festes” de Berlusconi era un casament fingit, d’escoltar a Trinidad Jiménez parlant sobre la “Grip A” mentre deia que es tracta només d’una grip, de saber que la filla de Cher serà finalment un home, i que gràcies a Florentino Pérez la crisi s’acabarà abans per la confiança que ell i els bancs es tenen mútuament… (la diferència entre Florentino i jo és important; si jo no li pago el crèdit al banc jo tinc un problema, però si és Florentino qui no els ho paga, és el banc qui te un problema…) avui és un gran dia per a una bona recomanació; La Banda Municipal del Polo Norte (o com dirien a Carrefour o un d’aquests: LBMPN).

portada - La Banda Municipal del Polo Norte

Grup encara desconegut per alguns i sortosament molt ben descobert ja per molts, es una opció més que recomanable. “La mejor hora para despertarse” és un disc genial, amb unes lletres imprescindibles i més en els temps que corren…I tot i que encara no ho he pogut constatar, diuen que amb un directe encara més recomanable (els mini acústics a la ràdio no compten). Pels que avui en vulguin donar fe, dissabte nit seran a la Sala Apolo a la Festa Presentació Faraday…   Per a més info no deixeu de visitar el seu forat a MySpace o la seva pàgina web.

I si el que voleu és escoltar com sonen cliqueu aquí i poseu els altaveus:

audio - LBMPN

I pels qui necessiten les coses sobre paper; aquí van les dues properes cites amb LBMPN:

concerts - LBMPN