archivo

Archivo de la etiqueta: alumnes

Bé, tot i que he decidit mantenir el títol de les anteriors entregues sobre les meves classes amb els alumnes nord americans, avui en realitat la sorpresa ha arribat des de la direcció… Els meus alumnes, genials tots ells, em fan riure alhora que em sorprenen a diari…són tendres i estimen el nostre país i la ciutat i són molt agraïts. De fet la direcció també està formada per moltíssims professionals collonuts però segueixes les regles de l’educació als Estats Units o concretament les normes de la Universitat de New Haven, suposo.

Avui, tot just abans de començar la classe m’han fet saber que els havia de passar als alumnes un sobre amb una sèrie de fulls d’avaluació… Una espècie de “Midterm Evaluation Form”, però no d’ells sinó de mi i de les meves classes!! genial!

De fet, abans de donar-los els papers els hi he dit; sigueu durs amb mi com jo ho soc amb vosaltres; critiqueu tot allò que no us agradi…i he sortit de classe.

ACLARIMENT: Cal dir que la forma de procedir era la següent:

1. Abandono la classe deixant a algun dels alumnes responsable dels “tests”.

2. Omplen el full (tipus MacDonalds) on em posen de volta i mitja o reconeixen la meva sempre atenta feina…ejem!

3. El/La responsable dels fulls els recull, els posa dins el sobre, el tanca i ella el porta directament a la direcció d’Academics…

4. Em deixen entrar… jaja (així se senten amb total llibertat per expressar allò que pensen…em sembla bé!)

I ara, pels més curiosos, el document en qüestió! (tant de bo ens l’haguessin deixat omplir de molts dels nostres professors/classes)

 evaluation-form-1

evaluation-form-2

No volia deixar passar la oportunitat que em van brindar fa poc més d’una setmana quan vaig haver de preparar el “midterm exam” pels meus alumnes nord americans de l’assignatura Journalism 2.0.

Abans del dia de l’examen, la majoria dels meus alumnes em van preguntar;

ALUMNES: “oi, què ens faràs una classe de resum abans de l’examen?”

JO: Un repàs??? de què?

ALUMNES: home, dels continguts, de cara a la preparació de l’examen… si no com sabrem què entra a l’examen?

JO: Home…és fàcil: TOT! bé, tot el que hem fet fins ara…des del primer dia fins el dia abans de l’examen…

ALUMNES: Però llavors, como sabrem què ens preguntaràs?

JO: (jajajaja) Què us preguntaré??? però és que encara que us fes aquesta classe de repàs que em demaneu no us ho diria…

ALUMNES: home…però (entre línies s’entenia un: ES INJUST!!) a Espanya no feu classe de repàs abans de l’examen? 

JO: si…fins als 10 ó 12 anys si…després ja no…

ALUMNES: (en veure que no els descobriria les preguntes…) I no ens podries posar 2 preguntes de més per a que escollim de les 12 només les 10 que millor controlem?

JO: No…

Sigui com sigui, i després de consultar-ho els vaig fer la classe de repàs…absurda però…això no és el millor de tot!

Dies abans de fer-los l’examen vaig saber que a banda del full amb les preguntes, havia de posar-los també un full (cover-sheet) amb una sèrie de regles de joc… una espècie de contracte abans de començar amb l’examen. Un “contracte” que signen i segons el qual accepten una sèrie de coses tan òbvies com que si els enganxo copiant tinc dret a suspendre’ls…

A continuació, el document en qüestió… (s’accepten propostes/comentaris) de cara a l’examen final…

coversheet-bo

 

periodismo-2

La docència! Aquest any m’he endinsat en una nova aventura professional que compagino amb les meves tasques periodístiques. Des del passat mes de gener dono classe a un grup d’alumnes nord americans que són a Barcelona per a fer aquí les seves assignatures universitàries durant un semestre. La organització i les assignatures són 100% professionals (sempre s’agraeix) i el programa vindria a ser una espècie d’Erasmus nord-americà que rep el nom de “One Million students abroad” (“one million”, anuals!). 

L’assignatura que imparteixo és la de “Journalism 2.0” i és en anglès. Com us podeu imaginar el temari passa per explicar i analitzar els canvis que el periodisme ha anat patint al llarg dels darrers anys amb l’evolució i democratització de les noves tecnologies i especialment de la web 2.0. [wiki]

Doncs bé, des que vaig començar a donar classes he detectat força aspectes sorprenents d’aquests futurs periodistes i especialment de les diferències entre la nostre forma d’entendre la universitat i la seva (i que consti que tinc alumnes de molts estats diferents). Mai no podem generalitzar però en tot cas parlaré de l’experiència amb aquests 20 universitaris…(genials, per cert!)

  • Obsessió per les notes, la forma d’avaluar, tipus d’exàmens i percentatge que reben per cada prova, assistència, participació o examen final.
  • Creuen que el normal és que els posis un 10, o una “A” mentre facin el justet. No assimilen gens bé res que no sigui una “A”.
  • Obsessió per les faltes d’assistència… fins i tot et recorden que un dia els vas posar una falta tot i que asseguren que estaven a classe… (normes de la casa: s’ha de estar a sobre de les seves absències…)
  • Necessiten que tot el que expliques estigui alhora projectat en una pantalla…si no ho veuen a la “keynote” o al “power point” no cal prendre nota…
  • Abans de qualsevol examen (midterm o final exam) demanen que els facis una espècie de repàs de continguts on el que realment esperen és que els diguis què els preguntaràs.
  • Avui em demanaven un “plus” a la seva nota final per haver vingut a classe l’endemà del Carnaval de Sitges…(ara entenc perquè sempre està tan ple el Carnaval… “one millions students abroad”). Us imagineu demanat millor nota al vostre profe perquè has anat a classe amb ressaca i sense gairebé poder prendre una sola nota o anant al lavabo perquè el cos no aguanta més…?
  • Tot i que fins fa quatre dies no sabien que era el “web 2.0” tenen al seu facebook prop de 1000 amics afegits…
  • I el millor de tot, dos comentaris que ha fet recentment dues alumnes al seu blog: “Dali, born in Figueres, was a Spanish Catalan surrealist painter, and in my opinion after seeing his work, was on some serious drugs.” O el de l’altre During siesta, the whole country rests from 2:00-6:00 PM.”

Ara bé, i per a no ser injust amb els meus alumnes, he de dir que estic encantat amb l’experiència i especialment amb ells! Són genials, amables, atents i tenen un actitud molt positiva. A més, contràriament al que s’acostuma a dir son molt “open minded” i aprecien i s’esforcen per entendre una cultura diferent i per gaudir sense miraments de totes les experiències que viuen.

Gràcies Chris i als que heu fet i feu possible que, avui per avui, visqui aquesta apassionant experiència.