archivo

Archivo de la etiqueta: Barça

Carles Rexach, un home original, afable, proper i divertit. Així és ell i així es presentava un cop més a la ràdio. Avui ha estat el convidat del nostre programa i amb ell hem compartit converses de tot tipus, però com acostuma a passar amb aquest tipus de convidats, finalment acabes parlant més del Barça, de la seva possible candidatura i de futbol del que, com a mínim, jo voldria a priori. Això sí, aquest bon vivant demostra dia rere dia que per tenir aquest caràcter cal gaudir del temps lliure… una excursió en bici setmanal (esmorzar inclòs) i tants partidets de tenis com pugui… Bé, si voleu saber algunes altres coses que ens ha explicat, cliqueu aquí a baix…!

[blip.tv ?posts_id=3368063&dest=-1]

Anuncios

confusLa crisi econòmica, les darreres declaracions “públiques” de Josep LLuís Núñez, el Cas Millet i el Palau de la Música Catalana, el Cas Gürtel, el Palma Arena, l’Espionatge a Can Barça amb crítiques i contra crítiques contradictòries, Risto Mejide sonant per tot arreu com a possible finalista dels Premis Planeta (no guanyador)…Quan vam decantar-nos pel títol del programa (Tot és molt confús, a Catalunya Ràdio), mai no vam pensar que seriem tan fidels a la realitat. Ni tan sols a les realitats internes de l’equip i el programa que d’una forma més o menys provocada per tots acostumen a ser divertides i extremadament confuses…

Però després de 5 setmanes de programa, crec que en un percentatge elevat, fem el que ens havíem imaginat de partida; quan paríem el programa en aquelles llargues tardes de dijous, després d’haver arribat a les 5 del matí a la ràdio (o alguns abans) per a fer 5 hores de “El Matí de Catalunya Ràdio” a l’estiu. O en aquelles altres reunions més entretingudes de diumenge que començaven amb un dinar o directament amb el cafè i licors de després de l’àpat. Evidentment hi ha coses que encara hem d’anar perfilant, i espero que així sigui tota la temporada perquè això voldrà dir que seguim analitzant el que fem dia rere dia. Però tot i que costa, seguim engegant noves idees que es van gestar en aquelles trobades. La propera; EL CONFUSIONARI… Us imagineu de què es tracta? Alguna càbala?

D’aquí a molt pocs dies ho “descobrirem”, i ho dic en el sentit literal de la paraula…

Seguiré informant, però pels qui voleu seguir-nos aquí van algunes propostes:

Potser és fruit de tants dies de vacances acumulades o de l’excés de sol d’aquests dies però avui hi ha hagut dues coses que m’han impactat… 

Sense cap mena de dubte la primera molt més que la segona i més tenint en compte que amb coses com aquestes volen animar-nos a votar el proper diumenge:

[blip.tv ?posts_id=2197328&dest=-1]

(Per a qui no l’hagi conegut, es tracta de Ramon Tremosa, Candidat de CIU a les Europees)

I la segona ha estat fa una estona; El famós vídeo que Pep Guardiola va posar a la mitja part del partit contra el Manchester United i que molts diuen que va animar als jugadors del Barça i fins i tot els va fer plorar… (o això diuen) 

El que jo em plantejo és… ¿No podrien posar-li també aquest vídeo a empresaris, polítics, Ministres, Presidents, etc? Potser també es posarien les piles…

eto'o puyol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El cert és que quan vaig començar amb aquest blog mai no hagués pensat que acabaria escrivint sobre futbol. I és que mai no m’ha agradat et futbol. Tampoc no em molesta. Però mai no l’he seguit; mai no m’ha dit res… no sé per què, però en general no em crida l’atenció. Potser és perquè sempre vaig ser molt més de bàsquet, tenis o d’altres esports però el futbol no m’atrapa… De fet, el poc que he après o seguit del futbol ha estat per motius professionals; entrevistes a jugadors, Presidents, etc… I perquè alguna vegada he pensat que com a periodista havia d’estar al dia. I de fet, des de fa força temps segueixo força la informació esportiva per també estar-ne al cas, però en molts casos no m’interessa en absolut.

Bé, en realitat hauria de dir que no m’interessava en absolut. Però no sé per quin motiu, el Barça de Guardiola em commou, m’atrapa, fins i tot m’emociona…i em fot que m’emocioni!! però ho aconsegueix…Crec que en 30 anys de la meva vida havia vist, amb sort, 2 ó 3 partits sencers…però és que en les darreres setmanes potser ja n’he vist dos i després a sobre la roda de premsa i el que calgui!! em sento estrany i dèbil…   

Així que a partir d’ara poseu en quarantena qualsevol cosa que digui…perquè de futbol no en tinc ni idea

Però aquest tio, Pep Guardiola, és simplement impecable. És elegant, amable, educat i per damunt de tot un líder indiscutible… Deixeu que en aquest punt us expliqui una anècdota:

La temporada passada, mentre érem a la redacció preparant el Problemes Domèstics es va anunciar que Pep Guardiola estaria al capdavant de l’equip i com no podia ser d’una altre manera es va generar un breu debat instantani. Una de les companyes de l’equip, en un  d’aquells habituals atacs de “mandra-rebot- mala llet…- (bé, “habitual”, en ella, és clar…i només quan se li demanava una entrevista difícil o que simplement no aprovava…)  va dir: “Doncs jo crec que és un error! Aquest tio no és ningú i estic farta dels xavalets amb càrrecs que els queden grans“. Evidentment el retret no només anava per Pep Guardiola… Jo vaig riure (per no engegar-la a la…) i vaig pensar; “tan de bo, aquest Guardiola demostri que de vegades les institucions (i em refereixo a totes) s’han de renovar…necessiten gent amb sang fresca i amb idees noves…” I avui Pep Guardiola li ha demostrat a tothom que no calen grans noms per generar il·lusió… 

 Doncs avui, un cop més Guardiola i el seu equip han demostrat que són grans però no només ells. M’ha emocionat com un nen petit veure com les aficions s’aplaudien; com els seguidors de l’Athletic aplaudien sense parar al seu equip però també als blaugrana. I m’ha encantat veure com els jugadors del Barça i el Bilbao s’adreçaven primerament a l’afició contraria per ovacionar-los i agrair-los tan magnífic comportament… Simplement, m’ha semblat exemplar i genial. I això que encara queden dos títols per conquistar…els seguiré amb atenció!

 

bassaslaporta

Aquesta tarda, fa poc més d’una hora (17.50h concretament) jo sortia de fer un cafè a Gran de Gràcia quan de sobte al davant meu es produïa una espècie de comiat molt emotiu… Eren Joan Laporta (Jan, pels amics) i Antoni Bassas [wiki] i es miraven, s’agafaven i s’abraçaven  tot just abans del darrer adéu. Tanta emotivitat tenia lloc a Gran de Gràcia just al davant del Restaurant “Da Greco” i Joan Laporta duia un cigar (“puru” pels menys “puristes”) a la boca, que tot just estava apunt d’esgotar. D’aquells que alguns “grans” es fumen després dels bons àpats… I que consti que no dic això de “gran” per l’aparença física de Laporta qui tot i no haver baixat gaire quilos, ja no està com un bacó… (Laporta dixit).

Després d’una d’aquelles abraçades “madrilenyes” Antoni Bassas ha enfilat Gran de Gràcia cap a baix mentre que Joan Laporta s’ha disposat a creuar el carrer. A l’altre banda l’esperava un amic/assessor/conseller/xofer i junts marxaven a peu Gran de Gràcia amunt…

Qui sap d’on venien o de què anava tot plegat . Potser només s’han trobat pel carrer i estaven parlant cordialment o potser havien quedat per dinar perquè tenen una bona relació; o potser només estaven tancar un negoci milionari… o parlant de Nova York!