archivo

Archivo de la etiqueta: Luz de gas

image002Bé, si heu vist el vídeo ja sabeu de què us vull parlar! Ara que tornen els Pares Noels, els Reis Mags, La verge Maria i el Nen Jesús (amb o sense bou i ruc), i ara que sembla que tots hem de gastar-nos-ho tot a les botigues per satisfer a amics i familiars, uns quants inconscients ens hem volgut sumar a un nou espectacle dels amics de LUZ DE GAS per a recaptar tants diners com puguem per alguna gent que ho necessita molt més que nosaltres!! El proper dia 21 arriben a Barcelona els Global Pasturets, amb cares conegudes i que ja us asseguro que sorprendran; Helena Garcia Melero, Jan Laporta, Carles Flavià, El Pare Manel, Elisenda Roca, Mey Hoffman, Laia Ferrer, Adam Martín, Lucrecia, Mònica Green, Regina Do Santos, Alonso Caparrós i molts altres encarnarem els pastors, dimonis, àngels i divinitats més gamberres amb qui us heu topar darrerament!!

I per si voleu veure algunes de les imatges amb que ens hem topat darrerament en els assaijos que hem anat fent, no us perdeu les següents fotos… Algunes podrien passar a la història! Us ho garanteixo!!

Però fotos a banda, el que realment importa és que el proper dia 21 ens acompanyeu en aquest assaig general que farem (en forma d’obra teatral) per a tots vosaltres!! Serà al Luz de Gas, i com sempre, és per una bona causa… què millor que ajudar així, no? Si ja us he convençut, doneu-vos pressa i compreu les entrades a través d’aquest enllaç a TELENTRADA!

Anuncios

Tot i que habitualment no faig aquest tipus de posts, darrerament m’he adonat que els hauria de començar a fer. No ser si és fruit de les crisi, i de tractar-se d’un temps altament creatiu per a molts, o simplement del fet que jo mateix tinc els ulls més oberts que mai.

Però anem al que ens ocupa. Tot plegat va passar fa cosa d’un parell de mesos, potser tres. Vaig quedar amb un bon amic per a fer un cafè de bon matí i mentre xerràvem (de la professió… el periodisme ja ho te això) em va començar a parlar del seu propi descobriment. Em va parlar d’un grup de música. D’uns nois joves amb un anglès nadiu que feien música amb un estil que el tenia frapat. Tenint en compte que el meu amic és un entusiasta, inicialment vaig pensar que exagerava, però de cop i volta va treure uns auriculars de la butxaca, va treure el seu iphone, i em va deixar escoltar una melodia que sonava exactament així…

 

Probablement us ha passat el mateix que em va passar a mi. El meu amic em mirava esperant la meva reacció, la meva complicitat, i en definitiva la meva opinió. Jo, per contra, estava absolutament dispers, penjat en aquest Tokio Skyline (que al videoclip recorda més al de Barcelona que al de la ciutat nipona), i el vaig escoltar fins al darrer acord.

I tot i que probablement hauria de defugir de les etiquetes que tant acostumen a molestar, a mi em va transportar a la típica BSO de sèrie americana com podria ser el mític tema dels Snow Patrol que tant hem escoltat a les ràdios i que va ser la BSO de la sèrie de la ABC “Grey’s Anatomy“. També em va fer pensar en Coldplay i en molts altres grups però sense dubte no em va deixar indiferent.

Pocs dies després, aquests joves artistes van començar a accelerar el seu ritme de treball i en menys d’un mes ja havien omplert la Sala B del Luz de Gas i algunes altres sales que ja els reclamaven.

Les ràdios en començaven a parlar, els punxava Jordi Basté de bon matí al seu “El Món a Rac1“, se’ls escoltava al “Matí a 4 Bandes” de RNE4 [Click to listen] i moltes altres emissores de ràdio i cadenes de televisió els començaven a reclamar [Actuació a TVE2] i alguns digitals com el de La Vanguardia parlaven d’ells. De fet, fa un parell de dies tornaven a aparèixer al diari LA VANGUARDIA però aquest cop a l’edició de paper.

Sóc dur d’orella, no tinc uns coneixements musicals extraordinaris, però tothom que els ha sentit coincideix amb mi en que no deuen ser una flor d’estiu, entre d’altres coses perquè som a la tardor i de cara a l’hivern els espera un munt de feina.

Per cert, oblidava una cosa; el meu amic! Aquell entusiasta que un dia em parlava del seu descobriment, és avui el seu manager. I consti que ni és el seu ofici, ni mai s’ha dedicat a aquesta professió, però creu en aquests llums de la ciutat, i la veritat és que jo també.

Si els voleu conèixer una mica millor, també els podeu trobar a Facebook, Twitter i com no al gran Itunes

* URBAN LIGHTS són: ALVARO TAUCHERT – GREGORY TAUCHERT – BORJA ESTENGRE – RAMÓN MAÑAS (no necessàriament en aquest ordre)

El proper dimecres 9 de juny, vull convidar-vos a una cita que no us decebrà!  Des de la sala Luz de Gas, i en la línia de combinar les festes i concerts habituals, amb moltes altres benèfiques, la Marina Portabella, les Recoder sisters, el Fede i CIA, munten una festa per ajudar l’orfenat  de Bhimphedi (Nepal). A banda d’ells, en aquesta ocasió comptaran amb la col·laboració de molt altres amics que faran el possible per a que la festa sigui encara millor! Entre els qui veureu al damunt de l’escenari hi veureu a La Unión, al Manu Guix, la Gemma Recoder, el Manel Fuentes, la Mònica Green, l’Àngel Llàcer, la Raquel Sans i els Reality Soul… us ho pedreu? Jo no ho faria…Bé, de fet no ho faré!

Allà us hi espero!

Espero que no. Aquest divendres, uns bons amics, bé, gairebé hauria de dir que part de la meva família organitzen un altre d’aquells esdeveniments que no hem de deixar escapar. Aquest proper 16 d’abril, els amics de Luz de Gas organitzen una festa benèfica per donar suporta les llars d’acolliment per a infants que han patit maltractaments. I us asseguro, que tot i ser una persona força incrèdula en alguns temes, el Fede, el Fernando, la Gemma, la Marina, el Roger, el Carlos i la resta de l’equip es prenen molt seriosament aquests temes… Tot i que podrien enriquir-se del bon funcionament del local, cada setmana dediquen alguna nit a festes benèfiques, ja sigui cedint la sala i el que s’hi factura o muntant grans sidrals que no es poden deixar escapar… És més, diria que gairebé tots ells col·laboren en històries tan genials que fan que me n’adoni que encara queda gent collonuda!

Aquesta tarda he estat amb ells, i en realitat porto força dies penjat al mòbil parlant amb tots ells perquè volen recaptar el màxim possible per a aquestes llars. Es desviuen per cada projecte que engeguen, i això després de tants anys em sembla simplement collonut! Porten 16 anys col·laborant amb aquests centres i com us deia, ho deuen fer bé perquè un cop més compten amb l’actuació desinteressada d’alguns dels millors artistes i personalitats del nostre país; Antonio Orozco, Andreu Buenfuente, Berto, Xavier Sardà, Manu Guix, Judith Mascó, Àngel LLàcer, Mònica Green, Santi Millán, Pep Sala, Beth, Pedro Javier Hermosilla, Quimi Portet, David Guapo, Alex Corretja, els grans Porfinviernes, Frank Mercader, i tants altres…

Us ho perdreu? Jo no ho faria… i per això cal donar-se pressa perquè les entrades desapareixen força de pressa i cada any passa el mateix… Si em feu cas, en voldreu una, si sou intel·ligents, potser dues, i si a més voleu riure compreu-ne una dotzena que amb els col·legues la cosa sempre millora…!

Podeu comprar-les cada dia a les oficines de luz de gas, a sobre la coneguda sala, o bé clicant AQUÍ!