archivo

Archivo de la etiqueta: música

Tot i que habitualment no faig aquest tipus de posts, darrerament m’he adonat que els hauria de començar a fer. No ser si és fruit de les crisi, i de tractar-se d’un temps altament creatiu per a molts, o simplement del fet que jo mateix tinc els ulls més oberts que mai.

Però anem al que ens ocupa. Tot plegat va passar fa cosa d’un parell de mesos, potser tres. Vaig quedar amb un bon amic per a fer un cafè de bon matí i mentre xerràvem (de la professió… el periodisme ja ho te això) em va començar a parlar del seu propi descobriment. Em va parlar d’un grup de música. D’uns nois joves amb un anglès nadiu que feien música amb un estil que el tenia frapat. Tenint en compte que el meu amic és un entusiasta, inicialment vaig pensar que exagerava, però de cop i volta va treure uns auriculars de la butxaca, va treure el seu iphone, i em va deixar escoltar una melodia que sonava exactament així…

 

Probablement us ha passat el mateix que em va passar a mi. El meu amic em mirava esperant la meva reacció, la meva complicitat, i en definitiva la meva opinió. Jo, per contra, estava absolutament dispers, penjat en aquest Tokio Skyline (que al videoclip recorda més al de Barcelona que al de la ciutat nipona), i el vaig escoltar fins al darrer acord.

I tot i que probablement hauria de defugir de les etiquetes que tant acostumen a molestar, a mi em va transportar a la típica BSO de sèrie americana com podria ser el mític tema dels Snow Patrol que tant hem escoltat a les ràdios i que va ser la BSO de la sèrie de la ABC “Grey’s Anatomy“. També em va fer pensar en Coldplay i en molts altres grups però sense dubte no em va deixar indiferent.

Pocs dies després, aquests joves artistes van començar a accelerar el seu ritme de treball i en menys d’un mes ja havien omplert la Sala B del Luz de Gas i algunes altres sales que ja els reclamaven.

Les ràdios en començaven a parlar, els punxava Jordi Basté de bon matí al seu “El Món a Rac1“, se’ls escoltava al “Matí a 4 Bandes” de RNE4 [Click to listen] i moltes altres emissores de ràdio i cadenes de televisió els començaven a reclamar [Actuació a TVE2] i alguns digitals com el de La Vanguardia parlaven d’ells. De fet, fa un parell de dies tornaven a aparèixer al diari LA VANGUARDIA però aquest cop a l’edició de paper.

Sóc dur d’orella, no tinc uns coneixements musicals extraordinaris, però tothom que els ha sentit coincideix amb mi en que no deuen ser una flor d’estiu, entre d’altres coses perquè som a la tardor i de cara a l’hivern els espera un munt de feina.

Per cert, oblidava una cosa; el meu amic! Aquell entusiasta que un dia em parlava del seu descobriment, és avui el seu manager. I consti que ni és el seu ofici, ni mai s’ha dedicat a aquesta professió, però creu en aquests llums de la ciutat, i la veritat és que jo també.

Si els voleu conèixer una mica millor, també els podeu trobar a Facebook, Twitter i com no al gran Itunes

* URBAN LIGHTS són: ALVARO TAUCHERT – GREGORY TAUCHERT – BORJA ESTENGRE – RAMÓN MAÑAS (no necessàriament en aquest ordre)

Anuncios

Tancar Megaupload és el que tècnicament es coneix com un teatret. Un teatret de merda afegiria jo, però en definitiva UN TEATRET. Com tots sabeu, tot neix de la pressió de les “majors”, discogràfiques i autors, que lògicament volen protegir el seu negoci. A partir d’aquesta premissa sorgeixen diferents iniciatives a nivell mundial. I evidentment els Estats Units mai no és volen quedar enrere i menys en aquests temes.

I és clar, si a això afegim que queden 10 mesos per les presidencials dels EUA, la cosa es complica. Barack Obama, el primer president 2.0 del món sabia que donar suport a la famosa llei SOPA (Online Piracy Act) (+PIPA (Protect Ip Act )) li complicaria tremendament les coses i finalment el congrés nord americà decideix congelar la llei fins a que arribin a un acord. I és aquí on diuen les males llengües que tot es precipita. Alguns expliquen que la seqüència dels fets és la següent: Obama veta la SOPA, el Sr. SONY es rebota i li canta les quaranta, Obama s’acollona, i per acontentar a alguns ordena que s’actuï fent molt de soroll. Poc després, totes les portades dels diaris mundials anuncien el tancament de MEGAUPLOAD i les seves empreses, i la detenció del fundador (Mr. Dotcom) i els seus treballadors.

Per a qui no sàpiga de què anava això de MEGAUPLOAD l’explicació és senzilla: Megaupload és un servei a través del qual, els usuaris eren capaços de pujar arxius al seu “núvol particular” i compartir-los fàcilment… Per tant, megaupload també serveix per a que molts puguin gaudir dels arxius que han pujat els primers. Hi havia dues opcions per gaudir de Megaupload; de franc i òbviament amb algunes limitacions, o amb un compte PREMIUM, és a dir, pagant i per tant sense tantes limitacions i amb la possibilitat de compartir molt més i de descarregar molt més.

A priori, res del que es comparteix ha de ser il·legal, però a la pràctica, molts dels arxius que aquí s’hi dipositaven eren pel·lícules, música, etc.

Però la gran pregunta és: ¿Tancar megaupload aconseguirà aturar la pirateria a Internet? I la resposta és NO!. Sense dubte No… xo el Sr. Sony ja està més content, i el teatret (i posterior debat) ja està servit.

I a partir d’aquí amics neixen moltes altres preguntes:

      • Què faran ara els que “pirates” per trobar les pel·lícules i la música? 

Fàcil… Tancar megaupload és intentar posar portes a internet. Tancar megaupload és (com deia Pau Garcia Milà) posar el dit en un colador però qui vulgui seguir baixant aquests continguts ho te fàcil… BITTORRENT… Un servei on tots i cadascun dels usuaris són un petit megaupload o servidor que comparteix, puja i baixa els arxius. I ara què… el amics de l’FBI  tancaran tots els ordinadors del món? Ànims… us caldrà temps…

      • Qui se’n beneficia, a banda dels usuaris, de les descàrregues? 

Sense cap mena de dubte les operadores de telefonia, que cada cop han vist com més gent contractava tarifes planes i ampliava les seves demandes amb connexions d’alta velocitat…

      • I què passa amb els usuaris “PREMIUM” de Megaupload? 

Doncs això em pregunto jo…que com a usuari premium de Megaupload, i després de pagar prop de 80€ per a dos anys, he vist com de cop, uns senyors des dels EUA, han tancat un servei, s’han emportat els meus arxius 100% legals i personals, tenen les meves dades personals, i encara espero que em tornin els diners que em pertoquen per l’any i mig que no he pogut gaudir. De debò que volem això? Doncs aprovem la SOPA… doncs deixem que qualsevol es quedi amb les nostres coses…

      • LLAVORS, QUINA ÉS LA SOLUCIÓ A TOT PLEGAT? COM ES POT COMBATRE LA PIRATERIA?

 Doncs amb un NOU MODEL DE NEGOCI…Fent entendre a tothom que la pirateria només es pot combatre amb noves idees que sedueixin a l’espectador. No s’aconseguirà res amb prohibicions. Aquesta no és la solució…

I com és fa això? Senzill… posem per exemple NETFLIX…una corporació nord americana que ofereix serveis als EUA, Canadà, molts països de Llatinoamèrica, Anglaterra i Irlanda. I el servei consisteix en oferir lloguer de pel·lícules i sèries a través de correu postal o de la connexió d’internet. En definitiva, paguem una espècie de tarifa plana al nostre videoclub (netflix) per veure les estrenes recent sortides del forn.

    I és que encara que ho féssim menys elaborat; si abans llogàvem una pel·lícula per 3€ i anàvem al videoclub, etc… qui no acceptaria ara que li deixessin una pel·lícula per 1,5€ tenint en compte que no s’ha de pagar el local, treballadors, impressions de CD’s i caràtules, etc… això sí, tot per internet…

Doncs bé, aquesta és la meva solució…pagar el preu d’un cafè per veure una pel·lícula sense interrupcions, amb bona qualitat i bon so…i qui ho vulgui encara millor, que vagi al Cinema que és l’espai millor dissenyat per gaudir al 100% de moltes pel·lícules. Ara bé, segur que com la meva proposta n’hi ha moltíssimes altres encara més vàlides i intel·ligents…però segur que si són intel·ligents no passen per tancar una web i creure que amb això arreglarem el món.

 

no...este no es el mío pero se le parece...

no...este no es el mío pero se le parece...

Hoy, después de unos intensos días de orden escritorial…es decir, de orden en el escritorio de mi PC… No me digáis que vosotros sois de los que cada vez que bajáis alguna cosa o creáis un nuevo archivo lo metéis directamente en el lugar que le corresponde…? he dicho que no me lo digáis…!!! 

Yo soy incapaz, pero absolutamente incapaz…el problema es que llega un momento que se me llena la pantalla y suelo actuar de la siguiente forma:

 

  1. Lo que no sé donde va…a la papelera de reciclaje (por si algún día me acuerdo…).
  2. lo que creo que sí reconozco…a la carpeta correspondiente (pero entonces es cuando me pregunto si lo tengo en la copia de seguridad, o duplicado en el “pen” o en el disco externo, etc…)
  3. La música que me he bajado (sí…me bajo música…González Sinde (impresionante lo del Facebook), aquí me tienes…mi número de teléfono es el: 607.XXX.XXX y para quienes aún duden, descargar música o cine sin fin de lucro o sea para vosotros o para compartir con los amigos, eso NO es delito!!! no os preocupéis…lo compensáis con el famoso cánon)…sigo…la música que me he bajado, la reviso, compruebo que todo esté en orden y lo paso a mi archivo de música y de ahí al Itunes.
  4. Lo demás…a la basura.

 

Pues bien, que me pierdo…después de este orden he pensado que tenía pendiente una cosa…unificar de una vez mi “agenda/calendario” del móvil, con la del Outlook y a su vez con la del Google Calendar… y para qué complicarse la vida manteniendo tu calendario en un ordenador (outlook y demás…) cuando lo puedes tener en cualquier ordenador del mundo? Pues eso…que todo para Google Calendar.

sincronizacion

Una vez hecho esto sólo falta una cosa…sincronizarlo con el móvil y que se actualice de forma cómoda e incluso, si queremos, automática. Y para eso tenemos el “Goosync” un programa/web a través del cual podemos conseguir nuestro objetivo. Es sencillo; primero creamos una cuenta; con nuestro nombre de usuario, contraseña y mail (al que tenemos ligado el Google Calendar). Después, recibimos los clásicos mails de confirmación a través de los cuales activamos la cuenta y especificamos cuál es nuestro teléfono y una vez completado esto nos da 3 ó 4 parámetros que tenemos que configurar en nuestro terminal. Pero si no sabemos cómo hacerlo la propia web nos puede mandar un mensaje que nos configurará automáticamente el servicio… más fácil…

goosync

Y ahora lo mejor; con esa configuración conseguiremos que el teléfono no se sincronice directamente con el ordenador sino directamente con nuestra cuenta de internet. Así que cada vez que tenemos conexión o una red wifi al alcance le damos a sincronizar y nos actualiza la agenda y el Google Calendar, de manera bidireccional.

En cuanto a qué teléfonos soporta…podríamos decir que casi todos; marcas comunes, Iphones, Windows Mobiles, etc… Por si queréis ver si el vuestro está entre los elegidos pinchar aquí!. Ah, y una cosa más, la versión “free” sincroniza el calendario/agenda pero la versión de pago también sincroniza las tareas, contactos y alguna otra cosilla!

Probadlo! no os defraudará…