archivo

Archivo de la etiqueta: Pep Guardiola

On Air… Així és com vaig batejar aquest blog el dia que vaig decidir-me a escriure’l, ara fa ja força temps… Amb aquesta expressió volia deixar palès que en aquest espai hi tindria cabuda tot allò que fos vigent, que estigués a l’aire i de passada a les ones… I l’esdeveniment que avui abordo ho està al 100%…

Queden pocs dies…4 concretament, però per si algú no se n’ha assabentat, aquest divendres 8 de juny se celebra un concert únic; un esdeveniment recomanable pel que allà s’hi viurà i sobretot per la finalitat del mateix… LES NOSTRES CANÇONS CONTRA LA SIDA és un espectacle que reunirà a artistes com Mishima, Els Amics de les Arts, Lluís Llach&Pep Guardiola (recitant), Sisa, Gerard Quintana, Antònia Font, Manu Guix, i molt altres en un acte on es pretén recaptar fons per a lluitar contra la SIDA… Al capdavant de tot plegat, el Dr. Bonaventura Clotet i els incansables amics del Luz de Gas de Barcelona… per tant és evident que serà un èxit assegurat…

Per si voleu veure alguns dels vídeos que han gravat, aquí us els deixo!

I si voleu seguir el seu grup al facebook només cal que cliqueu AQUÍ!

I com no, si hi voleu anar, ho teniu molt més fàcil (sempre que quedin entrades)… Ho podeu fer a través de “Ticketmaster” o de “Telentrada“!

NO HI PODEU FALTAR….

Anuncios

Primera setmana de feina per a molts després d’un estiu molt necessari, i sembla que aquests dies o setmanes han resultat d’allò més inspiradors per alguns… Si primer va ser en Pep Guardiola, qui en el seu discurs després de rebre la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya, va encertar amb una gran frase que va aixecar molt més que passions…

Ahir va ser l’expresident de Catalunya Jordi Pujol, qui, en un acte a Igualada, va parafrasejar la cançó “Jennifer” del grup “Els Catarres”…

 

I per si li voleu posar música, aquí teniu la cançó original dels Catarres!

Grans frases, gran arrencada?

Potser és fruit de tants dies de vacances acumulades o de l’excés de sol d’aquests dies però avui hi ha hagut dues coses que m’han impactat… 

Sense cap mena de dubte la primera molt més que la segona i més tenint en compte que amb coses com aquestes volen animar-nos a votar el proper diumenge:

[blip.tv ?posts_id=2197328&dest=-1]

(Per a qui no l’hagi conegut, es tracta de Ramon Tremosa, Candidat de CIU a les Europees)

I la segona ha estat fa una estona; El famós vídeo que Pep Guardiola va posar a la mitja part del partit contra el Manchester United i que molts diuen que va animar als jugadors del Barça i fins i tot els va fer plorar… (o això diuen) 

El que jo em plantejo és… ¿No podrien posar-li també aquest vídeo a empresaris, polítics, Ministres, Presidents, etc? Potser també es posarien les piles…

Fa dies que li dono voltes. Fa dies que hi penso. Fa dies que em plantejo… tal i com estan les coses, a qui votem de cara a les eleccions europees…? Tot plegat em genera un munt de dubtes… de vegades perquè el candidat del partit en qüestió no m’agrada, d’altres perquè el partit en si em tira enrere… total; que no sé què fer!

Avui en parlava amb un amic mentre veiem a aquest gran Barça i ja sé a qui votar! Pep Guardiola…aquest és el meu candidat… Oi que ha dit que després d’això es retira? Doncs ni Tremosa, ni Junqueres, ni Romeva, ni Badia, ni cap dels altres…Pep Guardiola! Aquest és el meu candidat…

I després d’aquesta palla mental, aquí va una altre recomanació. Recomanació a partir de la qual entendreu encara més els meus dubtes… El vídeo és llarg però és imprescindible…de debò; doneu-li més de 2 minuts perquè és de les coses més surrealistes que he vist…tot i això, 100% versemblant…

(Ah…i poseu els altaveus!!! imprescindible!!!!)

[blip.tv ?posts_id=2178974&dest=-1]

eto'o puyol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El cert és que quan vaig començar amb aquest blog mai no hagués pensat que acabaria escrivint sobre futbol. I és que mai no m’ha agradat et futbol. Tampoc no em molesta. Però mai no l’he seguit; mai no m’ha dit res… no sé per què, però en general no em crida l’atenció. Potser és perquè sempre vaig ser molt més de bàsquet, tenis o d’altres esports però el futbol no m’atrapa… De fet, el poc que he après o seguit del futbol ha estat per motius professionals; entrevistes a jugadors, Presidents, etc… I perquè alguna vegada he pensat que com a periodista havia d’estar al dia. I de fet, des de fa força temps segueixo força la informació esportiva per també estar-ne al cas, però en molts casos no m’interessa en absolut.

Bé, en realitat hauria de dir que no m’interessava en absolut. Però no sé per quin motiu, el Barça de Guardiola em commou, m’atrapa, fins i tot m’emociona…i em fot que m’emocioni!! però ho aconsegueix…Crec que en 30 anys de la meva vida havia vist, amb sort, 2 ó 3 partits sencers…però és que en les darreres setmanes potser ja n’he vist dos i després a sobre la roda de premsa i el que calgui!! em sento estrany i dèbil…   

Així que a partir d’ara poseu en quarantena qualsevol cosa que digui…perquè de futbol no en tinc ni idea

Però aquest tio, Pep Guardiola, és simplement impecable. És elegant, amable, educat i per damunt de tot un líder indiscutible… Deixeu que en aquest punt us expliqui una anècdota:

La temporada passada, mentre érem a la redacció preparant el Problemes Domèstics es va anunciar que Pep Guardiola estaria al capdavant de l’equip i com no podia ser d’una altre manera es va generar un breu debat instantani. Una de les companyes de l’equip, en un  d’aquells habituals atacs de “mandra-rebot- mala llet…- (bé, “habitual”, en ella, és clar…i només quan se li demanava una entrevista difícil o que simplement no aprovava…)  va dir: “Doncs jo crec que és un error! Aquest tio no és ningú i estic farta dels xavalets amb càrrecs que els queden grans“. Evidentment el retret no només anava per Pep Guardiola… Jo vaig riure (per no engegar-la a la…) i vaig pensar; “tan de bo, aquest Guardiola demostri que de vegades les institucions (i em refereixo a totes) s’han de renovar…necessiten gent amb sang fresca i amb idees noves…” I avui Pep Guardiola li ha demostrat a tothom que no calen grans noms per generar il·lusió… 

 Doncs avui, un cop més Guardiola i el seu equip han demostrat que són grans però no només ells. M’ha emocionat com un nen petit veure com les aficions s’aplaudien; com els seguidors de l’Athletic aplaudien sense parar al seu equip però també als blaugrana. I m’ha encantat veure com els jugadors del Barça i el Bilbao s’adreçaven primerament a l’afició contraria per ovacionar-los i agrair-los tan magnífic comportament… Simplement, m’ha semblat exemplar i genial. I això que encara queden dos títols per conquistar…els seguiré amb atenció!