archivo

Archivo de la etiqueta: política

Fa tot just 24 hores celebràvem el Dia Mundial del Teatre… I es va celebrar de maneres ben diferents i en alguns casos fins i tot confuses o peculiars. Mentre molts teatres s’impregnaven de teatre i més teatre amb un escrit de John Malkovich, d’altres, com nosaltres des del “Tot és molt confús” de Catalunya Ràdio, en fèiem una lectura un pèl diferent…

EL DIA MUNDIAL DEL TEATRE I ELS SEUS ACTORS; ELS POLÍTICS!!!

(CLICK PER ÀUDIO)

Però avui, 24 hores després i per a que ningú de les arts escèniques m’ho tingui en compte, he decidit recuperar un article memorable que fa cosa d’un any li dedicava “El Periódico de Catalunya” al Director Àlex Rigola… de tot plegat només em queda un dubte…Finalment el van escriure en català o castellà?

Anuncios

Tancar Megaupload és el que tècnicament es coneix com un teatret. Un teatret de merda afegiria jo, però en definitiva UN TEATRET. Com tots sabeu, tot neix de la pressió de les “majors”, discogràfiques i autors, que lògicament volen protegir el seu negoci. A partir d’aquesta premissa sorgeixen diferents iniciatives a nivell mundial. I evidentment els Estats Units mai no és volen quedar enrere i menys en aquests temes.

I és clar, si a això afegim que queden 10 mesos per les presidencials dels EUA, la cosa es complica. Barack Obama, el primer president 2.0 del món sabia que donar suport a la famosa llei SOPA (Online Piracy Act) (+PIPA (Protect Ip Act )) li complicaria tremendament les coses i finalment el congrés nord americà decideix congelar la llei fins a que arribin a un acord. I és aquí on diuen les males llengües que tot es precipita. Alguns expliquen que la seqüència dels fets és la següent: Obama veta la SOPA, el Sr. SONY es rebota i li canta les quaranta, Obama s’acollona, i per acontentar a alguns ordena que s’actuï fent molt de soroll. Poc després, totes les portades dels diaris mundials anuncien el tancament de MEGAUPLOAD i les seves empreses, i la detenció del fundador (Mr. Dotcom) i els seus treballadors.

Per a qui no sàpiga de què anava això de MEGAUPLOAD l’explicació és senzilla: Megaupload és un servei a través del qual, els usuaris eren capaços de pujar arxius al seu “núvol particular” i compartir-los fàcilment… Per tant, megaupload també serveix per a que molts puguin gaudir dels arxius que han pujat els primers. Hi havia dues opcions per gaudir de Megaupload; de franc i òbviament amb algunes limitacions, o amb un compte PREMIUM, és a dir, pagant i per tant sense tantes limitacions i amb la possibilitat de compartir molt més i de descarregar molt més.

A priori, res del que es comparteix ha de ser il·legal, però a la pràctica, molts dels arxius que aquí s’hi dipositaven eren pel·lícules, música, etc.

Però la gran pregunta és: ¿Tancar megaupload aconseguirà aturar la pirateria a Internet? I la resposta és NO!. Sense dubte No… xo el Sr. Sony ja està més content, i el teatret (i posterior debat) ja està servit.

I a partir d’aquí amics neixen moltes altres preguntes:

      • Què faran ara els que “pirates” per trobar les pel·lícules i la música? 

Fàcil… Tancar megaupload és intentar posar portes a internet. Tancar megaupload és (com deia Pau Garcia Milà) posar el dit en un colador però qui vulgui seguir baixant aquests continguts ho te fàcil… BITTORRENT… Un servei on tots i cadascun dels usuaris són un petit megaupload o servidor que comparteix, puja i baixa els arxius. I ara què… el amics de l’FBI  tancaran tots els ordinadors del món? Ànims… us caldrà temps…

      • Qui se’n beneficia, a banda dels usuaris, de les descàrregues? 

Sense cap mena de dubte les operadores de telefonia, que cada cop han vist com més gent contractava tarifes planes i ampliava les seves demandes amb connexions d’alta velocitat…

      • I què passa amb els usuaris “PREMIUM” de Megaupload? 

Doncs això em pregunto jo…que com a usuari premium de Megaupload, i després de pagar prop de 80€ per a dos anys, he vist com de cop, uns senyors des dels EUA, han tancat un servei, s’han emportat els meus arxius 100% legals i personals, tenen les meves dades personals, i encara espero que em tornin els diners que em pertoquen per l’any i mig que no he pogut gaudir. De debò que volem això? Doncs aprovem la SOPA… doncs deixem que qualsevol es quedi amb les nostres coses…

      • LLAVORS, QUINA ÉS LA SOLUCIÓ A TOT PLEGAT? COM ES POT COMBATRE LA PIRATERIA?

 Doncs amb un NOU MODEL DE NEGOCI…Fent entendre a tothom que la pirateria només es pot combatre amb noves idees que sedueixin a l’espectador. No s’aconseguirà res amb prohibicions. Aquesta no és la solució…

I com és fa això? Senzill… posem per exemple NETFLIX…una corporació nord americana que ofereix serveis als EUA, Canadà, molts països de Llatinoamèrica, Anglaterra i Irlanda. I el servei consisteix en oferir lloguer de pel·lícules i sèries a través de correu postal o de la connexió d’internet. En definitiva, paguem una espècie de tarifa plana al nostre videoclub (netflix) per veure les estrenes recent sortides del forn.

    I és que encara que ho féssim menys elaborat; si abans llogàvem una pel·lícula per 3€ i anàvem al videoclub, etc… qui no acceptaria ara que li deixessin una pel·lícula per 1,5€ tenint en compte que no s’ha de pagar el local, treballadors, impressions de CD’s i caràtules, etc… això sí, tot per internet…

Doncs bé, aquesta és la meva solució…pagar el preu d’un cafè per veure una pel·lícula sense interrupcions, amb bona qualitat i bon so…i qui ho vulgui encara millor, que vagi al Cinema que és l’espai millor dissenyat per gaudir al 100% de moltes pel·lícules. Ara bé, segur que com la meva proposta n’hi ha moltíssimes altres encara més vàlides i intel·ligents…però segur que si són intel·ligents no passen per tancar una web i creure que amb això arreglarem el món.

Hace unos días, en plena reunión preparando el programa de radio (Tot és molt confús) en Catalunya Ràdio, alguien recordó los famosos cuadros que corren por ahí, sobre “Cómo hablar durante dos horas sin decir nada“… Y parece una tontería, pero el mero hecho de repasarlos me hizo pensar en algunos de los discursos que hemos oído en los últimos tiempos. Vivimos unos tiempos convulsos, unos tiempos de crisis que nos obligan a todos a agudizar el ingenio. Y cuando digo a todos me refiero absolutamente a todos; a aquellos que lo hacen porqué no tienen otra salida, y también a quiénes se aprovechan de ello. Pero sea como sea, y hagan lo que hagan “Merkozy“, o quien quiera que finalmente lo decida, aquellos cuadros me devolvieron flashes como este:

O como este otro… (Ambos vídeos interesados pero al fin y al cabo ciertos…)

Sea como fuere, aquí os dejo un par de esos maravillosos cuadros: El primero nos enseña “cómo hablar durante 2 horas sin decir nada” , un clásico vaya… (Por si no lo conocéis, la fórmula es simple: una frase de cada columna de forma ordenada, y vuelta a empezar)

O este otro: “Cómo hablar durante dos horas sobre blogs sin decir nada“…menos conocido pero cada vez más habitual…

Aquest passat divendres ens va visitar a la ràdio un polític amb majúscules; Lluís Recoder. L’actual Alcalde de Sant Cugat és un polític de categoria i se’l veu molt segur de la seva feina al capdavant del consistori. No el coneixia fins ara però després de preparar l’entrevista i de parlar amb força gent del seu entorn, tinc la sensació que és un bon polític, i consti que parlo d’ell d’una forma més asèptica, sense tenir en compte la seva ideologia… A més, en política local, sovint compten més les persones que no pas els partits dels que formen part. Pels qui no sapigueu a quin partit pertany, us puc dir que en més d’una ocasió ha sonat com el futur substitut d’Artur Mas…

[blip.tv ?posts_id=3363345&dest=-1]