Els periodistes que treballem a la ràdio tenim una cita amb les audiències 3 cops l’any. Mentre a la televisió cada matí podem saber com ho vam fer el dia anterior, a la ràdio aquesta «nota», tendència o resultat només ens arriba 3 cops útils cada temporada. De fet, cada cop hi ha més dades que ajuden a saber com van les coses, però tot i això, sembla que les úniques que compten de debò són les dades de l’EGM.
En un moment en que les marques i publicistes busquen les xarxes per posar-hi els seus anuncis, a la ràdio la informació que els donem és ben poca. A través d’internet una marca pot saber a qui s’adreça amb exactitud, quin és el perfil del seu target, quanta gent rebrà el seu missatge i en definitiva quin és el retorn que obté per cada euro invertit. En realitat, cada cop hi ha més emissores que observen el comportament dels seus oients «on-line» per extreure’n una informació al minut que de la manera convencional els resultaria impossible.
DUES ANÈCDOTES:
* Emissora A, Catalunya: Les males llengües asseguren que una coneguda emissora de Catalunya s’ha inventat una espècie de «comptador» a temps real mitjançant el qual, els editors o presentadors dels programes poden observar el comportament dels seus oients on-line. Si el comptador baixa, poden interpretar que el nombre de persones que els estava escoltant, està perdent l’interès pel tema abordat i si puja que està agradant.
* Emissora B, Catalunya: Altres veus també asseguren que una altra coneguda emissora de Catalunya, a través del seu director, te acollonits als seus presentadors i editors. La directriu que els fa arribar els fa saber que es valorarà la renovació dels seus programes, no només pels resultats de l’EGM o del Baròmetre de Comunicació sinó també per la quantitat de seguidors que aconsegueixin incrementar a les xarxes socials de cada programa.
Independentment de tot això, i com dèiem, al final, el que val és l’EGM. Així doncs analitzem els resultats d’aquesta darrera onada amb l’ajut dels propis afectats. Per a explicar-ho, he agafat els presentadors d’alguns dels principals programes de les dues principals emissores de Catalunya; RAC1 (766.000 oients) i Catalunya Ràdio (531.000 oients).
FRANJA HORÀRIA: MATÍ
«El Món a Rac1» amb Jordi Basté: 546.000 oients
«El Matí de Catalunya Ràdio» amb Mònica Terribas: 410.000 oients.
FRANJA HORÀRIA: MIGDIA
«La Competència» amb Òscar Andreu i Òscar Dalmau (RAC1): 228.000 oients.
«La Segona Hora» amb Quim Morales (RAC1): 173.000 oients.
«Els Optimistes» amb Àngel Llàcer i Manu Guix (Catalunya Ràdio): 63.000 oients.
I per últim i per no només mostrar aquestes dues emissores de Catalunya, aquí va un recull d’algunes altres emissores espanyoles celebrant (o no) les seves notes.
piposerrano.wordpress.com 