archivo

Archivo de la etiqueta: Journalism 2.0

Lo siento Andrew…te juro que lo siento.

Esta tarde, mi pesada consciencia me he llevado a corregir los “multimedia projects” de mis alumnos de Journalism 2.0. El trabajo consiste en lo siguiente; teniendo en cuenta que hacer un verdadero reportaje multimedia les llevaría mucho tiempo, lo que les pedí es que me hicieran un reportaje periodístico sobre cualquier tema que les resultara interesante, para posteriormente publicarlo en su blog junto con imágenes, audios, vídeos y cualquier otro elemento multimedia que facilite su comprensión.

Se supone, que además de todo esto debían incluir una entrevista en vídeo que enriqueciera su trabajo… Pues bien, hoy me he topado con la realidad. La realidad de mis pobres alumnos norte americanos que, a pesar de sus ya 3 meses en Barcelona, siguen teniendo ciertos problemas de comprensión.

El hecho es que Andrew, un brillante (y vago) alumno había decidido hacer su reportaje sobre las estatuas de Barcelona. Inicialmente me ha parecido interesante. ¿O acaso vosotros conocéis las distintas estatuas de vuestra ciudad y la historia que las envuelve? Yo confieso que no… El problema/confusión ha llegado cuando me he topado con su entrevista. Una entrevista que supuestamente le hizo a un taxista, ya que como él argumenta, esta gente son pozos de sabiduría… Y es cierto, la sabiduría del taxista debía ser inconmensurable, el problema es que controlaba otros temas que no eran los que le interesaban a mi querido alumno… Aquí os dejo la prueba del delito…

El cert és que ja no són tan nous. Ja fa dues setmanes que tinc nous alumnes però el cert és que la feina no m’ha permès escriure un nou post fins avui…i a quines hores! Bé, el fet és que com sempre, les primeres classes són de coneixement mutu. El primer dia els faig un test d’hàbits “2.0 + periodístics” i parlem una estona. Acostumo a preguntar per les seves sensacions des que van arribar a Barcelona, pel que els agrada i el que els sorprèn i per les seves primeres experiències…

Doncs bé, aquest quadrimestre no podia ser menys que els anteriors… Així doncs, destaquem algunes de les coses que a ells els han cridat l’atenció:

  • Una de les observacions més interessants és que els carrers de Barcelona estan senyalitzats amb unes “plaques” molt petites, impossibles de veure per a gent acostumada a les coses tan evidents…
  • Un cop més ha arribat la discussió sobre la siesta… Ells no entenen per què tanquen les botigues i principals establiments al migdia i els cap de setmana i per això creuen que aquella estona la passem dormint… no entenen això d’anar a buscar als nens a l’escola, dinar, etc…
  • En la línia del darrer apunt, diuen que al·lucinen amb la llarga estona que podem passar sopant o dinant…no tenen present que un dinar no només serveix per omplir l’estómac i no entenen, tot i que els hi agrada, que ho fem servir per xerrar, reunir-nos, etc… De totes formes expliquen que s’estressen en veure que mentre ells ja han acabat de menjar, la resta encara estan pel primer plat…
  • Ara una d’anècdotes; el primer dia, dues o tres noies agafen un taxi a la nit i quan arriben al lloc de destí veuen que el que els demana el taxista no es correspon amb el que posa al taxímetre… Elles es neguen a pagar tants diners sense una explicació. El taxista es rebota i se les emporta a comissaria…
  • Segona anècdota… A classe parlem de les descàrregues “il·legals”… Un dels alumnes explica que no fa gaire van trucar a casa seva els de l’FBI per a dir-li que sabien que s’havia baixat “Resacon en las vegas“… Li van demanar que l’eliminés i que no ho tornés a fer mai més… És evident que l’FBI te poca feina…Llamazares, ara això…
  • I per últim… No coneixen alguns programes molt presents a l’ordinador de qualsevol jove d’aquí: Ni e-mule, ni e-donkey, gairebé ni bittorrent, ni Spotify…
  • Això sí, a canvi en fan servir d’altres (alguns també coneguts aquí): Limewire, Pandora

A banda d’això, he de reconèixer que fins ara la cosa ha anat molt bé… Són molt amables, respectuosos i ho analitzen tot des d’una òptica molt peculiar però sempre innocent… Seguirem explicant…

Algunes coses no canvien…

Com molts de vosaltres sabeu, aquest any repeteixo la meva experiència com a professor de “Journalism 2.0” d’alumnes nord americans en conveni entre la Universitat de New Haven i la Pompeu Fabra. Alguna cosa us he explicat d’ells però segueixen sorprenent-me com el primer dia tot i ser collonuts… Segueixen parlant de la siesta i no entenen com pot ser que les botigues estiguin tancades els diumenges… Ells estan acostumats a anar a comprar qualsevol cosa quan ho necessiten; independentment de si és diumenge o de l’hora que sigui.

Però el meu darrer descobriment em va deixar clavat a la cadira… Era diumenge i estava repassant els blogs dels alumnes i llegint i prenent nota de cada nou post que havien afegit en els darrers dies, quan de sobte em trobo amb el d’una de les noies de classe. Segons explica, aquell cap de setmana havien de viatjar a Madrid quan de sobte un dels amics de la colla es va començar a trobar malament mentre els explicava a la resta que tenia molt mal de panxa.

En aquest punt jo em pregunto…què faríeu? Us donaré unes quantes opcions:

a) L’engegueu, agafeu les maletes i el truqueu un cop a Madrid.

b) L’envieu al metge per a que el vegi i li doni alguna substància per a superar aquella crisi…

c) Li dieu que ja se li passarà i us l’emporteu a Madrid esperant que no us xafi el viatge

d) Us connecteu a l’ordinador per a veure què pot tenir…

Doncs bé, com us podeu imaginar, la meva alumne va optar per la darrera de les opcions… diu que va entrar a la pàgina de “WebMD“, va especificar el tipus de mal que tenia i entre uns i altres li van diagnosticar una apendicitis…

WebMD

Després d’aquella evidència van optar per seguir la segona de les opcions abans ofertes (anar al metge). El van enviar a l’hospital en metro i gairebé sense adonar-se’n el pobre noi estava al quiròfan… Això si, tant ella com les seves amigues sembla que van celebrar que un cop més aquella web tenia raó i encertava amb el diagnòstic… surrealista!

Després d’allò van decidir no marxar a Madrid i quedar-se fent-li companyia al seu amic… Tot plegat increïble.

siestaAhir, mentre parlava i feia una cervesa amb un amic (Marc…cal repetir-ho!) me’n vaig adonar que fa massa que no parlo dels meus alumnes nord americans… Ho sento, però és que aquest any el temps no és tan dúctil com ho era l’any passat… El fet és que com sabeu, torno a donar classes de “Journalism 2.0” a alumnes nord americans en conveni amb la Universitat de New Haven. I aquest “semester” les coses són diferents… Per a començar;  no tinc 23 alumnes…en tinc 10… i suposo que com jo, us preguntareu…per què?…us ho respondré més endavant… A banda que siguin 10, són molt millors alumnes i treballen el doble que els que vaig tenir des del passat gener i fins a setmana santa. Per què us preguntareu de nou…jo tampoc no ho entenia… i a més, estan notablement millor preparats que els d’aleshores… tot i que en tenia alguns molt bons… Un cop més no s’entén el per què…us ho explicaré…

Al llarg de les primeres classes ens hem anat coneixent, els he avorrit una mica amb la primera part (més teòrica) sobre la Societat de la Informació i l’evolució del web 1.0 al 2.0…i com no, ha tornat a sortir el tema de la famosa “siesta”. Aquí he de dir que segueixen pensant com els del gener passat. Creuen que fem la siesta cada tarda de 13.30 a 16.00h…per què? doncs per què veuen les botigues tancades i per tant entenen que estem descansant… Al seu país això no deu passar; serà pels torns i més torns…

Ah, i una diferència més… volen sentir-se “locals”…no volen ser un turista més. Volen prendre bons arrossos i anar als llocs on anem nosaltres i això m’encanta… Molts dels altres ni se’n preocupaven…

El per què de tot plegat, com diria aquell, és que aquests passen del futbol… són bons estudiants i per tant no paren tanta atenció al futbol…Bé, aquesta és l’explicació oficial… Sona estrany, eh…doncs és així…!

Ah, per cert…i fent un apunt de la ràdio…d’aquí a no res començaré a pujar força contingut del que fem diàriament a “ràdio catalunya”…espero que us agradi! En cas que no, agrairé qualsevol recomanació o crítiques…tan dures com vulgueu! ^__^

Tot es molt confus

Fa massa dies que penso en rascar uns minuts del meu dia a dia per tal d’escriure al meu blog… Com imagino que no acabo de distribuir bé el meu temps, no ho he aconseguit i per això, avui el temps el robarem de la nit… sempre és més fàcil així.

Bé, el fet és que avui hem acabat la segona  setmana de la “temporada”. Dit així sona estrany i fins i tot absurd però ha estat una arrencada dura i alhora molt emocionant… Hem començat amb el nou programa; “Tot és molt Confús”, a Catalunya Ràdio, tots els migdies de 12.00 a 14.00h dirigit i presentat pel Pere Mas i sots dirigit/coordinat o el que sigui per un servidor…  El Tot és molt confús és una criatura recent parida que encara necessita que la polim una mica però el que més m’agrada és que hem aconseguit fer un programa com ens el vam imaginar mentre l’anàvem definint. Això que sembla una tonteria és essencial . Sovint, a la nostre feina t’imagines un programa, unes seccions, un ritme o un tempos, que un cop executats no acaben de funcionar ni de sonar com ho feien mentre els imaginaves…

Bé, el fet és que ja són dues setmanes de confusió i n’estic encantat… Com deia, falta millorar alguns detalls i sobretot acabar de rodar les seccions, col·laboradors (tots genials) (Pau Riba, Empar Moliner, Àngel LLàcer, Montse Nebrera, Xavi Coral, Àlex Gorina, Bernat Dedéu, Marc Serena, Ricard Ustrell, Oriol Padròs, etc…) el propi equip (Pere Mas, Pep Ruiz, Pep Casanoves, Mariola Dinarès, Josep Maria Batista, Sandra Novillo, Sílvia Andrés i jo mateix), etc, però de moment, tot és collonut; la disposició de la gent, l’equip amb qui treballem, les crítiques i la bona sintonia amb la gent de la ràdio, etc…

A banda d’això, des de fa dues setmanes també he començat la temporada de les classes… Un any més torno a donar classes (en anglès) de “Journalism 2.0” a alumnes nord americans en un programa tipus Erasmus del Govern dels Estats Units. L’assignatura és fruit d’un conveni de la Universitat Pompeu Fabra amb la de New Haven… I quina diferència! Els alumnes d’aquest semestre no tenen res a veure amb els darrers que vaig tenir… Són igual d’atents i encantadors però estan molt més preparats… Us en posaré un exemple; molts dels de l’any passat no sabien quina publicació era TIME mentre que tots els d’aquest any la coneixien  sobradament… Ara bé, els d’aquest any segueixen pensant que a casa nostre cada dia fem la famosa “siesta” de dues hores al migdia… Algú els hi pot explicar que això és molt antic i que ja ens agradaria?

Bé, sigui com sigui la temporada arrenca animada i encara s’animarà una mica més… A partir del proper 15 d’octubre 1 dia a la setmana donaré l’assignatura de “periodisme 2.0” als cursos que organitzen des de la productora Umbilical. Serà un curs 2.0 comprimit en 8 sessions de hora i mitja per alumnes d’aquí. Evidentment qui n’estigui interessat es pot informar AQUÍ….

En definitiva, que comencem el curs carregats de feina i encantat de fer-ho! Seguirem informant…

periodismo-2

Así es, después unos meses de profe de Journalism 2.0 a mis clases han llegado a su fin! Sin duda una pena…pero me llevo una experiencia maravillosa; unos alumnos geniales, un mejor inglés…y nuevos conocimientos compartidos.

Ah, se me olvidaba, y la ****** de anécdotas y historias más que sorprendentes! Al final del post os diré cual ha sido la última…

Hemos tocado todo tipo de temas y también muchos de Journalism 2.0… desde su experiencia aquí y sus viajes hasta lo que realmente nos ocupaba. Temas como la Sociedad de la Información, Blogging, Podcasting, Citizen Journalism, Social Networks, Microblogging, Politics 2.0, Marketing 2.0 y algunas otras historias. Y lo mejor de todo; creo que de verdad han aprendido cosas… han hecho un blog (cojonudo en muchos casos), han descubierto twitter, y hasta han mirado facebook con otros ojos… algo que parecía imposible en unos chicos y chicas de 20-21 años que almacenan en sus cuentas más de 1000 amigos… y eso que facebook lleva 5 años en activo…impresionante…

Hemos sabido comprendernos y respetarnos pero con esa distancia necesaria que inicialmente esperaba conseguir sin tenerlas todas conmigo. Y han trabajado…y mucho!

Estoy encantado y probablemente esta haya sido una de las mejores experiencias de este año…algo que hacía tiempo me rondaba y que finalmente este año hemos materializado… Y digo hemos porque esto sin Chris, Richard y tantos otros hubiera sido imposible…

Así que muchas gracias a ellos (mis alumnos) y también a vosotros!!

Ah, se me olvidaba…la última de un par de mis alumn@s en el examen final: Mi pregunta era la siguiente (y era rollo extra-ball):

“EXTRA BALL”/ “EXTRA CREDIT”: What can you tell me about this picture? Name, job, etc. (+0,5)

zp1

 

La Respuesta ha sido la siguiente:

1. “I believe he is the governer of Catalunya/Barcelona”

2. “This man is zapatero, who is the current prime minister of Spain and represents the UCD party”...

Pero para ser justos hay que decir que la gran mayoría de ellos sabía quien era el sujeto en cuestión, a qué partido pertenecía y quien fue su antecesor… (normal…eso cuesta más de olvidar…)

 

Por si le queréis echar un vistazo a alguno de sus blogs aquí va mi recomendación:

http://brookesbarca.wordpress.com

http://nreusch.wordpress.co

http://jsparker.wordpress.co

http://heathermeiselman.wordpress.com

http://laurenpatterson.wordpress.co

http://ragutribune.wordpress.co

http://observationsabroad.wordpress.com

http://ambutler.wordpress.com

http://turbodi.wordpress.com

http://perschetz.wordpress.com

http://ebrod.wordpress.com

http://cortney7.wordpress.com

http://brooket8.wordpress.com

http://dprosner.wordpress.com

http://apins.wordpress.com

http://sam1235.wordpress.co

http://pmc311.wordpress.com

http://erikawase.wordpress.com