archivo

Archivo de la etiqueta: Barcelona

An EVANGELIST CUSTOMER is a cutomer who felt in love with a product/corporation and tries to share his feelings with other people”

Así acababa una de mis últimas clases de esta semana. Como siempre, dentro de las clases de Journalism 2.0 trato de hablar de otros conceptos como “politics 2.0” o “marketing 2.0”, y la semana pasada llegamos a este último.

Discutíamos de Corporate Blogs i de Marketing cuando llegó el momento de hablar de este concepto… Fue entonces cuando les pregunté por algún producto o marca que cuadrara con esta definición… “APPLE!” respondieron rápidamente 3 ó 4 de ellos. Y obviamente no se equivocaban…

A las 17.00h de hoy ha salido a la venta el nuevo producto de moda de Apple. Como no, hablamos del IPAD2, y lo que he visto en Barcelona está muy por encima del “enganche” a la marca, que personalmente presuponía…El proceso es el siguiente:

Los IPAD-ictos esperan largas horas a la salida de este producto… algunos hablan de las 30 horas de espera del primero de la lista, etc. La realidad es que en la única tienda de Barcelona me cuenta que se hablaba de más de 1.000 personas esperando a que abrieran las puertas ocupando buena parte de la segunda planta del centro comercial LA MAQUINISTA. Todos esperaban ordenadamente a que les visitara alguien del personal de apple, para recibir una especie de ticket que les otorgaba un lugar seguro en la visita. Ticket que por cierto, me ha parecido ver que llevaba impreso el logo de la manzana como si se tratara de un holograma (para evitar copias traicioneras).

A 15 minutos de las 17.00h, cuando los nervios se palpaban por todo el centro, incluso para aquellos que, extrañados, no habían oído hablar de eso que parece un marco digital y hace de ordenador… la APPLE STORE ha levantado su persiana, dejando que todo el mundo viera el montaje de la tienda con honor al recién llegado. Y aquí es cuando uno se da cuenta que lo de esta gente no es normal… Este momento ha sido celebrado por todos. Y cuando digo todos, me refiero a absolutamente todos; clientes y trabajadores. Mientras los futuros poseedores de un IPAD miraban con los ojos como platos, más de 50 trabajadores vestidos con la clásica camiseta azul de Apple, hacían una fiesta dentro de la tienda, cantando y gritando consignas del estilo de: “Si, si, si…el IPAD ya está aquí” y haciendo la “ola” constantemente a todos los que, des de fuera, observábamos sin dar crédito, dudando si aquello era muy freak o muy impresionante…o las dos cosas!

Finalmente ha llegado la hora… 17.00h y los primeros compradores han empezado a entrar en la tienda, celebrando el paseíllo que los trabajadores les habían preparado.

Y al poco tiempo, ha llegado el primer comprador… un chaval joven, que feliz mostraba su IPAD a todos como si hubiera superado un  marca. Para ello ha pasado por varios procesos una vez dentro; Uno de los trabajadores le ha acompañado al mostrador del fondo de la tienda donde ha entregado su ticket, posteriormente le han ofrecido algunos accesorios, funda incluida, tras decidir qué quería, toca pagar.

Y tras soltar la simpática cantidad que cuesta una de estas joyas, su acompañante número 1 le pasa el relevo a un segundo e incluso tercer acompañante, quien le toma algún que otro dato y finalmente le lleva a una de las mesas donde abren el IPAD, y lo activan. A partir de ese momento, devuelve el IPAD a la caja, y esta a la bolsa y para casa… Es el turno del vendedor número 2, 3, 4, 5, 6, 7……………………..

Ah, y una cosa más, ni el comprador número 1 ni el número 100 saben que su IPAD aún será más deseado cuando trascienda que finalmente han llegado menos unidades  de IPAD2 a Europa de las previstas ya que el desastre por el que pasa Japón, también ha afectado a la producción de este nuevo juguete…

Anuncios

Lo siento Andrew…te juro que lo siento.

Esta tarde, mi pesada consciencia me he llevado a corregir los “multimedia projects” de mis alumnos de Journalism 2.0. El trabajo consiste en lo siguiente; teniendo en cuenta que hacer un verdadero reportaje multimedia les llevaría mucho tiempo, lo que les pedí es que me hicieran un reportaje periodístico sobre cualquier tema que les resultara interesante, para posteriormente publicarlo en su blog junto con imágenes, audios, vídeos y cualquier otro elemento multimedia que facilite su comprensión.

Se supone, que además de todo esto debían incluir una entrevista en vídeo que enriqueciera su trabajo… Pues bien, hoy me he topado con la realidad. La realidad de mis pobres alumnos norte americanos que, a pesar de sus ya 3 meses en Barcelona, siguen teniendo ciertos problemas de comprensión.

El hecho es que Andrew, un brillante (y vago) alumno había decidido hacer su reportaje sobre las estatuas de Barcelona. Inicialmente me ha parecido interesante. ¿O acaso vosotros conocéis las distintas estatuas de vuestra ciudad y la historia que las envuelve? Yo confieso que no… El problema/confusión ha llegado cuando me he topado con su entrevista. Una entrevista que supuestamente le hizo a un taxista, ya que como él argumenta, esta gente son pozos de sabiduría… Y es cierto, la sabiduría del taxista debía ser inconmensurable, el problema es que controlaba otros temas que no eran los que le interesaban a mi querido alumno… Aquí os dejo la prueba del delito…

El cert és que ja no són tan nous. Ja fa dues setmanes que tinc nous alumnes però el cert és que la feina no m’ha permès escriure un nou post fins avui…i a quines hores! Bé, el fet és que com sempre, les primeres classes són de coneixement mutu. El primer dia els faig un test d’hàbits “2.0 + periodístics” i parlem una estona. Acostumo a preguntar per les seves sensacions des que van arribar a Barcelona, pel que els agrada i el que els sorprèn i per les seves primeres experiències…

Doncs bé, aquest quadrimestre no podia ser menys que els anteriors… Així doncs, destaquem algunes de les coses que a ells els han cridat l’atenció:

  • Una de les observacions més interessants és que els carrers de Barcelona estan senyalitzats amb unes “plaques” molt petites, impossibles de veure per a gent acostumada a les coses tan evidents…
  • Un cop més ha arribat la discussió sobre la siesta… Ells no entenen per què tanquen les botigues i principals establiments al migdia i els cap de setmana i per això creuen que aquella estona la passem dormint… no entenen això d’anar a buscar als nens a l’escola, dinar, etc…
  • En la línia del darrer apunt, diuen que al·lucinen amb la llarga estona que podem passar sopant o dinant…no tenen present que un dinar no només serveix per omplir l’estómac i no entenen, tot i que els hi agrada, que ho fem servir per xerrar, reunir-nos, etc… De totes formes expliquen que s’estressen en veure que mentre ells ja han acabat de menjar, la resta encara estan pel primer plat…
  • Ara una d’anècdotes; el primer dia, dues o tres noies agafen un taxi a la nit i quan arriben al lloc de destí veuen que el que els demana el taxista no es correspon amb el que posa al taxímetre… Elles es neguen a pagar tants diners sense una explicació. El taxista es rebota i se les emporta a comissaria…
  • Segona anècdota… A classe parlem de les descàrregues “il·legals”… Un dels alumnes explica que no fa gaire van trucar a casa seva els de l’FBI per a dir-li que sabien que s’havia baixat “Resacon en las vegas“… Li van demanar que l’eliminés i que no ho tornés a fer mai més… És evident que l’FBI te poca feina…Llamazares, ara això…
  • I per últim… No coneixen alguns programes molt presents a l’ordinador de qualsevol jove d’aquí: Ni e-mule, ni e-donkey, gairebé ni bittorrent, ni Spotify…
  • Això sí, a canvi en fan servir d’altres (alguns també coneguts aquí): Limewire, Pandora

A banda d’això, he de reconèixer que fins ara la cosa ha anat molt bé… Són molt amables, respectuosos i ho analitzen tot des d’una òptica molt peculiar però sempre innocent… Seguirem explicant…

zona-azulSempre he pensat que lo de la zona blava/verda de Barcelona i per extensió dels pobles i ciutats de Catalunya, és una manera d’atracar al ciutadà d’una forma molt educada. I com els catalans som una mica aturadets i ens conformem amb qualsevol cosa, PAGUEM… (no crec que calgui posar exemples per a demostrar-ho…oi?).

Sense anar més lluny, a Vigo (Galícia), quan van decidir imposar la zona blava, els veïns d’aquesta ciutat d’esquenes al mar es van negar a pagar. Indignats, van decidir d’una forma conjunta, i gràcies al boca-orella no enriquir la casa consistorial. Evidentment l’ajuntament va començar multant però ben aviat va adonar-se’n de que allò no era viable… Les multes es van acabar i van desistir durant uns mesos. Malauradament poc després ho van tornar a provar i aquesta vegada amb èxit.

En aquest punt, caldria recordar que antigament pagavem una espècie d’impost que encara paguem però amb petites variacions. LLavors es deia “Impuesto de circulación y estacionamiento“. Però és clar, un bon dia algun llest de l’ajuntament va veure que això del “estacionamiento” també podia aportar molts diners a l’ajuntament, i així va desaparèixer lo de “estacionamiento” del títol de l’impost.

Sigui com sigui, lo de la zona blava és un robatori. Pagues tant com a un pàrquing privat però sense que ningú no ens vigili el cotxe. O crèieu que aquells senyorets/senyoretes de groc també el controlaven i mimaven??? Doncs bé, a banda del preu i de la manera de gestionar-se en funció de la zona de la ciutat o fins i tot del punt del territori on estiguin disposats, acostumen a generar una simpàtica confusió que deriva en dues possibles i estúpides actuacions;

  1. Que paguem quan no toca
  2. Que no paguem creient que no toca i ens posin una simpàtica multa.

Doncs bé, el passat divendres vaig caure en aquesta segona variant. En veure les maquines tancades a un costat del carrer vaig pensar que en aquella zona no es pagava (recordem que era agost, i que al llarg d’aquest més una petita part d’aquestes zones són de franc a la ciutat comtal). El fet és que quan vaig tornar al cotxe tenia un rebut de color groc que deia “Avís” i finalment deixava clar que l’avís estava acompanyat d’una denúncia.

Si algú creu que tot això de l’àrea verda/blava està ben regulat a Barcelona, que escolti aquesta secció que vaig fer fa unes setmanes al Matí de Catalunya Ràdio dins la secció que podeu sentir dilluns, dimecres i divendres cap a les 10.10h i que es diu “Baix Consum”…Ah! òbviament era sobre la Zona Blava/Verda de Barcelona.

La podeu trobar AQUÍ

Pels qui vulguin veure la nota de premsa (molt clarificadora) que em van enviar el passat 28 de juliol que no es perdi els dos documents d’aqui a baix…

Imagen 1

Imagen 3

Aquest matí, molt aviat, i mentre llegia El Periódico de Catalunya m’he trobat aquest article…És difícil despertar a algú mentre llegeix la premsa a quarts de 5 del matí però cada cop més els polítics deixen caure globus sonda per veure si els catalans ens queixem i així posar a prova fins a on estem disposats a pagar…Aquí us el deixo esperant que algú inauguri un grup de facebook o que entre tots mostrem la nostre oposició d’una forma ben sonada…

motos i l'ajuntament de Barcelona

Evidentment la oposició no s’ha fet esperar i ha aprofitat per a respondre a aquesta “declaració d’intencions”:

I tot i que des de regidoria de mobilitat llencin pilotes fora (avui he parlat amb ells) i diguin que això només va ser un comentari però que no està ni estudiat, ja fa temps que l’Ajuntament deixa anar aquest tema cada x temps…i si no que ens expliquin per què també van començar a construir pàrquings, gestionats per “BSM” (Barcelona Serveis Municipals) exclusius o amb zones específiques per l’aparcament de motos…

Guillem Batlle, fotógrafo del Periódico ADN, acariciado por los Mossos

Guillem Batlle, premsa gràfica del diari ADN, mentre "treballava".

imagen-2

Tot i que el títol sigui més propi d’altres èpoques que no pas d’aquesta, malauradament sembla que de tant en tant els periodistes hem de recordar-li als governant que cal que ens deixin treballar amb llibertat, sense agressions ni amenaces. A nosaltres i als companys de la premsa gràfica.

Després de les brutals agressions dels Mossos d’esquadra contra estudiants i periodistes, demà d’aquí a unes hores, al migddia, s’ha convocat una manifestació (pacífica, evidentement…i sempre que els mossos no la tornin a convertir en agressiva) a la Plaça sant Jaume de Barcelona…

Aquí podeu llegir algunes de les notícies: [El Periódico de Catalunya] [Col·legi de Periodistes]

Avui tanca les portes el GSMA Mobile World Congress 09, aquest Fira Mundial de Telefonia Mòbil que un cop més es celebra a la ciutat comtal. I després de passar-hi i veure alguns dels productes “estrella” que allà s’hi ensenyaven em queda una sensació agredolça… A banda d’algunes poques aportacions mai vistes fins ara, la percepció que m’emporto de la fira és que seguim amb una mica més del mateix…

De fet podríem concloure que hi ha 3 aspectes a destacar de l’edició d’enguany:

  1.  Promesa dels fabricants d’adoptar una connexió universal per als carregadors de tots els telèfons mòbils. (micro USB) 
  2. La majoria dels terminals de gama alta segueixen la tendència del Iphone i incorporen als seus aparells la pantalla tàctil.
  3. Mòbils amb càmeres de 8mpx o més.
  4. Mòbils amb mini-projector integrat.
  5. Aliança entre Nokia i Skype per tal d’aprofitar la tecnologia de VoIp [wiki] per a poder fer trucades gratuïtes.

Però tot són avantatges? analitzem-ho…

1.   Promesa dels fabricants d’adoptar una connexió universal per a tots els telèfons mòbils. (micro USB)

Finalment algú s’ha adonat que una cosa tan senzilla i tan comú en el món de la informàtica havia d’arribar a la telefonia mòbil. La pega és que pel que diuen això no ho podrem veure fins el proper 2012… massa tard.microusb1

 

2. La majoria dels terminals de gama alta segueixen la tendència del Iphone i incorporen als seus aparells la pantalla tàctil.

Des que el terminal d’apple va aterrar al món de la telefonia mòbil, totes les marques s’han volgut posar les piles per tal de poder competir amb l’Iphone però el cert és que cap ha aconseguit encara la sensibilitat del Iphone. Evidentment aquesta és una sensació més aviat subjectiva però sota el meu punt de vista la capacitat de fer “scroll” [wiki] que tenim amb l’Iphone no el tenim amb cap altre aparell. I que consti que tot i tenir un Iphone faig servir un altre terminal perquè com a telèfon em sembla que deixa molt que desitjar… (un altre dia en podem parlar). El que més va satisfer les meves necessitats i especialment quant a sensibilitat de la pantalla tàctil va ser el Nokia N97, un S60 de tercera generació que aporta més o menys sensibilitat en funció de com toquem la pantalla tàctil. A més, hi afegeix una interessant opció; cada cop que toquem la pantalla notem un petita vibració, aspecte que facilita les sensacions amb aquest tipus de pantalles. (A banda del teclat QWERTY [wiki] podem tenir un teclat convencional a la pròpia pantalla que només pel fet de notar aquesta vibració facilita força la feina a l’hora d’escriure un SMS [wiki] o qualsevol altre nota.

3. Mòbils amb càmeres de 8mpx o més.

Res a dir…el cert és que ens trobem amb mòbils amb una qualitat sensacional. Des de la majoria dels Sony Ericsson que cada cop s’especialitzen més en els mòbils tipus Cyber-Shot…de fet cada cop més semblen càmeres digitals amb capacitat de trucar que no pas a l’inrevés. 

se_c903_mwcmain

Tot i això, en aquest apartat trobem terminals amb unes capacitats fotogràfiques impressionant i un cop més el  N97 de Nokia sorprèn amb unes fotos de molt bona qualitat, objectiu Carl-Zeiss, i amb flash de leds.

4. Mòbils amb mini-projector integrat.

Aquí SAMSUNG aporta finalment una nova capacitat a l’univers de la telefonia mòbil…sense paraules:

 

Samsung MBP200 (WMC 09)

Samsung MBP200 (WMC 09)

 

 

5. Aliança entre Nokia i Skype per tal d’aprofitar la tecnologia de VoIp per a poder fer trucades gratuïtes.

Una altre de les notícies de la setmana és aquesta espècie d’aliança entre Nokia i Skype per tal de permetre trucades a través dels seus telèfons i aprofitant la tecnologia VoiceIP [El Pais]. Però això no és nou… de fet, jo fa prop de 2 anys que faig trucades amb el meu Nokia N95 a través d’Skype i gràcies a un programa més que recomanables que es coneix com FRING. Un programa que agrupa serveis com el de Skype però també molts altres com ara Twitter, ICQ, Facebook, etc… A més, parlem d’un programa gratuït que funciona a la perfecció.

fring

De fet, el que pot generar aquesta aliança és que les operadores de telefonia mòbil es posin les piles a l’hora d’oferir i de cobrar serveis de connexió o tarifa plana d’internet per compensar les pèrdues d’un costat amb un servei més complert. Fins ara algunes [Orange i Vodafone] fins i tot havien “capat” els telèfons mòbils que servien subvencionats per a que ningú s’aprofités d’aquesta nova forma de trucar.

En definitiva, l’edició d’enguany aporta novetats però qui potser encara no està prou al dia són les operadores que com ja vivim actualment, no ens permeten espreémer al màxim les capacitats dels nostres terminals.