La crisi econòmica, les darreres declaracions «públiques» de Josep LLuís Núñez, el Cas Millet i el Palau de la Música Catalana, el Cas Gürtel, el Palma Arena, l’Espionatge a Can Barça amb crítiques i contra crítiques contradictòries, Risto Mejide sonant per tot arreu com a possible finalista dels Premis Planeta (no guanyador)…Quan vam decantar-nos pel títol del programa (Tot és molt confús, a Catalunya Ràdio), mai no vam pensar que seriem tan fidels a la realitat. Ni tan sols a les realitats internes de l’equip i el programa que d’una forma més o menys provocada per tots acostumen a ser divertides i extremadament confuses…
Però després de 5 setmanes de programa, crec que en un percentatge elevat, fem el que ens havíem imaginat de partida; quan paríem el programa en aquelles llargues tardes de dijous, després d’haver arribat a les 5 del matí a la ràdio (o alguns abans) per a fer 5 hores de «El Matí de Catalunya Ràdio» a l’estiu. O en aquelles altres reunions més entretingudes de diumenge que començaven amb un dinar o directament amb el cafè i licors de després de l’àpat. Evidentment hi ha coses que encara hem d’anar perfilant, i espero que així sigui tota la temporada perquè això voldrà dir que seguim analitzant el que fem dia rere dia. Però tot i que costa, seguim engegant noves idees que es van gestar en aquelles trobades. La propera; EL CONFUSIONARI… Us imagineu de què es tracta? Alguna càbala?
D’aquí a molt pocs dies ho «descobrirem», i ho dic en el sentit literal de la paraula…
Seguiré informant, però pels qui voleu seguir-nos aquí van algunes propostes:
piposerrano.wordpress.com 